Col·lectivitat d'ultramar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
* {{bandera|França}} [[Saint-Barthélemy]] és una illa del [[Carib]] que el [[2003]], juntament amb [[Saint-Martin]], van decidir en referèndum separar-se de la [[regió d'ultramar]] de [[Guadeloupe]], de la qual formaven part. Des del 22 de febrer del 2007 ha passat a ser una '''col·lectivitat departamental'''. |
* {{bandera|França}} [[Saint-Barthélemy]] és una illa del [[Carib]] que el [[2003]], juntament amb [[Saint-Martin]], van decidir en referèndum separar-se de la [[regió d'ultramar]] de [[Guadeloupe]], de la qual formaven part. Des del 22 de febrer del 2007 ha passat a ser una '''col·lectivitat departamental'''. |
||
* |
* [[Imatge:Flag of Saint-Martin (local).svg|20px]] [[Saint-Martin]] és una illa del Carib que el [[2003]], juntament amb [[Saint-Barthélemy]], van decidir en referèndum separar-se de la regió d'ultramar de Guadeloupe, de la qual formaven part. Des del 22 de febrer del 2007 ha passat a ser una '''col·lectivitat departamental'''. |
||
* {{bandera|Saint-Pierre i Miquelon}} [[Saint-Pierre i Miquelon]], a l'[[oceà Atlàntic]], davant la costa [[canadà|canadenca]] de [[Terranova]], era anteriorment un [[departament d'ultramar]] i va passar, el [[1985]], a '''col·lectivitat territorial'''. Té un estatus semblant als departaments amb un consell general. Amb la reforma constitucional no va haver de fer cap canvi. |
* {{bandera|Saint-Pierre i Miquelon}} [[Saint-Pierre i Miquelon]], a l'[[oceà Atlàntic]], davant la costa [[canadà|canadenca]] de [[Terranova]], era anteriorment un [[departament d'ultramar]] i va passar, el [[1985]], a '''col·lectivitat territorial'''. Té un estatus semblant als departaments amb un consell general. Amb la reforma constitucional no va haver de fer cap canvi. |
||
Revisió del 11:17, 2 abr 2007
Una col·lectivitat d'ultramar (en francès collectivité d'outre-mer o COM) és una divisió administrativa francesa definida en l'última reforma constitucional del 2003. Inclou els territoris que es regeixen per l'article 74 de la Constitució, que són els antics territoris d'ultramar i altres col·lectivitats amb estatus particulars.
En data 22 de febrer del 2007 hi ha sis col·lectivitats d'ultramar:
La Polinèsia Francesa va negociar, el 27 de febrer del 2004, un estatus especial sota la denominació de país d'ultramar. Disposa de certa autonomia, amb un president i representació diplomàtica en l'àmbit del Pacífic.
Mayotte és una illa de l'oceà Índic, separada de les Comores el 1976. Té un estatus inspirat en els departaments, amb un consell general. La denominació específica és de col·lectivitat departamental, acordada l'11 de juliol del 2001. Amb la reforma constitucional no va haver de fer cap canvi.
.svg){kind=small}
Saint-Barthélemy és una illa del Carib que el 2003, juntament amb Saint-Martin, van decidir en referèndum separar-se de la regió d'ultramar de Guadeloupe, de la qual formaven part. Des del 22 de febrer del 2007 ha passat a ser una col·lectivitat departamental.
Saint-Martin és una illa del Carib que el 2003, juntament amb Saint-Barthélemy, van decidir en referèndum separar-se de la regió d'ultramar de Guadeloupe, de la qual formaven part. Des del 22 de febrer del 2007 ha passat a ser una col·lectivitat departamental.
.svg){kind=small}
Saint-Pierre i Miquelon, a l'oceà Atlàntic, davant la costa canadenca de Terranova, era anteriorment un departament d'ultramar i va passar, el 1985, a col·lectivitat territorial. Té un estatus semblant als departaments amb un consell general. Amb la reforma constitucional no va haver de fer cap canvi.
Wallis i Futuna, a l'oceà Pacífic, té un estatus específic. Antic territori d'ultramar, des del 1961, amb la reforma constitucional va passar a col·lectivitat d'ultramar. És l'únic territori francès habitat que no està subdividit en comunes o municipis. A més, està constituït per tres monarquies tradicionals.
