Epigrafia

Inscripció copta de voltant del segle III a. C.

L' epigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història, a través de la qual s'estudien les inscripcions fetes sobre materials durs (pedress, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), establint metodologies per a interpretar-les. La finalitat de l'epigrafia és el desxiframent, lectura i interpretació de les inscripcions, amb la finalitat d'obtenir la major quantitat possible d'informació de les mateixes. Segons les convencions internacionals, especialment per a la Unesco, l'existència d'epigrafia pròpia és el marcador que indica el pas d'una cultura de prehistòrica a històrica, especialment quan entre les seues inscripcions compta amb anals i cròniques.

Encara que també estudia les llegendes presents en les monedes, en realitat l'estudi especialitzat de les inscripcions que apareixen sobre aquestes és més propi de la Numismàtica. L'Epigrafia es relaciona de forma directa amb ciències com la Història Antiga, l'Arqueologia i la Paleografia, i complementàriament amb unes altres com la Numismàtica, la Història de les Religions o el Dret Romà.

Els primers materials escrits que es documenten amb seguretat són en signari cuneïforme, dins de la cultura sumèria, cap a 3.800 a. C. L'Epigrafia s'especialitza segons la seua època històrica i segons la cultura que la produeix, encara que històricament les més desenvolupades són la grega, la romana, la maia i l'egípcia. També pot dividir-se en seccions diferents en virtut del contingut o objecte de les inscripcions. Hi ha set grups o tipus principals, a partir sobretot de la sistematització feta per a l'Epigrafia romana:

1. Inscripcions religioses, que s'ofereixen i dediquen a les divinitats paganes, o a Déu i els sants cristians; quan són el resultat d'alguna promesa es denominen votives.
2. Jurídiques o legals, que contenen lleis, edictes, decrets o epístoles oficials.
3. Públiques o monumentals que es graven en construccions de caràcter públic i oficial, per exemple edificis, arcs de triomf, ponts, temples, etc. expressant amb freqüència els seus autors o el motiu i data de la seua construcció.
4. Històriques: generalment commemoren fets importants, com els fastos.
5. Honorífiques, dedicades a honrar la memòria d'un personatge distingit.
6. Funeràries o sepulcrals, són epitafis que recorden la mort i assenyalen el lloc de soterrament d'algú.
7. Menors, cridades en general instrumenta domestica: sobre objectes d'ús comú, com els fets de ceràmica, vidre, ivori, etc.; poden ser mecàniques o estampillades (com els segells sobre les àmfores o la vaixella de taula) o espontànies (grafits, rètols pintats, etc.).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epigrafia

• Reedició moderna del Corpus Inscriptionum Latinarum
• Hispania Epigraphica On Line (HEpOL)
• Antiquaris i epigrafistes ibèrics dels segles XVI-XVIII
• Antiquaris i epigrafistes espanyols dels segles XIX en avant
• Epigrafia ibèrica