Calçotada: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 37: Línia 37:
* [http://www.calsots.com Tot el que necessites per a la teva calçotada]
* [http://www.calsots.com Tot el que necessites per a la teva calçotada]
* [http://www.calsots.info Informació i receptes de calçots]
* [http://www.calsots.info Informació i receptes de calçots]
* [http://www.buscorestaurantes.com/restaurantes-ideales-para/calcotadas Restaurants per a calçotades]
* [http://www.calsotsdevalls.com Només aqui trobaràs els autèntics calçots de Valls, amb denominació d'origen]
* [http://www.calsotsdevalls.com Només aqui trobaràs els autèntics calçots de Valls, amb denominació d'origen]



Revisió del 13:55, 8 ago 2012

Infotaula menjarCalçotada
Calçots a la graella
Característiques
País d'origenAlt Camp
On es menjaValls i rodalia
GastronomiaGastronomia de Catalunya
Detalls
Mètode de preparacióTorrat
Ingredients principalsCalçot, salvitxada

La calçotada és la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada. A Valls, la ciutat d'on és originària la calçotada se celebra a finals de gener, des de l'any 1982 la calçotada popular de més renom. Les calçotades se solen fer des de finals de l'hivern fins al març o principis d'abril, segons la temporada.

El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots (normalment entre 10 i 20 per persona), servits en teules per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa típica que els acompanya, la salvitxada o bé el romesco. Després se sol menjar carn a la brasa amb torrades, acompanyada de vi negre o cava.

Com que els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, és habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba.

Història

Tot i que a Valls i comarca la calçotada se celebra des de principis del segle XX, aquest àpat va començar a popularitzar-se a partir de mitjans del segle passat. Així, amb el pas dels anys, la calçotada ha esdevingut una menja típica de la comarca de l'Alt Camp i s'ha estés també a les comarques veïnes (Tarragonès, Baix Camp, Conca de Barberà i Penedès). Avui dia aquesta tradició està molt més extesa i arriba fins i tot a Mallorca.

L'origen d'aquest àpat es creu que està a la població de Valls. A finals del segle XIX un pagès d'aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dóna nom al calçot.

Preparació

Abans de coure els calçots, se'ls escurcen les fulles més llargues i se'ls talla un tros d'arrel. A continuació, i sense rentar-los ni treure'ls la terra, es posen a la graella sobre flama viva, tradicionalment de sarments de ceps. Una vegada cuits s'emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d'estovar-se i mantinguin la calor. S'acostumen a servir encara embolicats i posats sobre una teula.

Vegeu també

Enllaços externs