Capella Reial de Granada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 18:10, 10 ago 2012

Plantilla:Ficha de templo La Capilla Real de Granada de la Catedral de Granada está ubicada en el centro neurálgico de Granada, siendo una de las zonas más visitadas por los turistas. Allí se encuentran enterrados los Reyes Católicos, su hija Juana la Loca y el esposo de ésta, Felipe el Hermoso.

La Capella Real de Granada de la Catedral De Granada està ubicada en el centre neuràlgic de Granada, sent una de les zones més visitades pels turistes. Allà es troben enterrats els Reis Catòlics, la seva filla Juana La Boja i l'espòs d'aquesta, Felipe El Bonic.

Historia

Los Reyes Católicos escogieron como lugar de enterramiento la ciudad de Granada, creando, mediante Real Cédula de fecha 13 de septiembre de 1504, la Capilla Real.

Els Reis Catòlics van escollir com a lloc d'enterrament la ciutat de Granada, creant, mitjançant Reial Cèdula de data 13 de setembre de 1504, la Capella Real.

Comenzó a construirse en el año 1505 por Enrique Egas en estilo gótico. Intervinieron en su construcción, además, Juan Gil de Hontañón, Juan de Badajoz el Viejo y Lorenzo Vázquez de Segovia.

Va començar a construir-se l'any 1505 per Enrique Egas en estil gòtic. Van intervenir en la seva construcció, a més, Juan Gil D'hontañón, Juan De Badajoz El Vell i Lorenzo Vázquez De Segòvia.

El Museo fue creado en el año 1913. Con el desarrollo del turismo en España en la segunda mitad del siglo XX se convirtió en uno de los centros de atracción turística de la ciudad de Granada. Recientemente se ha producido una restauración con la colaboración de la Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía y de la Fundación Caja Madrid, junto a otras aportaciones públicas y privadas.

El Museu va ser creat l'any 1913. Amb el desenvolupament del turisme a Espanya la segona meitat del Segle xx es va convertir en un dels centres d'atracció turística de la ciutat de Granada. Recentment s'ha produït una restauració amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura de la Junta D'andalusia i de la Fundació Caixa Madrid, al costat d'altres aportacions públiques i privades.

Descripción artística

Descripció artística

El exterior de la capilla sigue el mismo modelo que el Monasterio de San Juan de los Reyes. Tiene capillas laterales, una nave en bóveda gótica y nervada. Se ve el coro a los pies con arco carpanel y sotocoro.

L'exterior de la capella segueix el mateix model que el Monestir De San Juan Dels Reis. Té capelles laterals, una nau en volta gòtica i nervada. Es veu el cor als peus amb arc carpanell i sotocoro.

En el camino al presbiterio se crea un efecto lumínico preconcebido como idea para simbolizar el sol y la luz con la justicia (sentido albertiano-neoplatónico). Existe una jerarquización del transepto dedicado a mausoleo separada por una verja decorada.

Al camí al presbiteri es crea un efecte lluminós preconcebut com idea per simbolitzar el sol i la llum amb la justícia (sentit albertiano-neoplatónico). Existeix una jerarquització del transepto dedicat a mausoleu separada per un reixat decorat.

En el centro del crucero los sepulcros de Isabel y Fernando de Doménico Francelli y los de Juana y Felipe hechos por Bartolomé Ordoñez. Los sepulcros son altos y marcado prioridad casi a la altura de tabernáculo (simboliza la cercanía de los reyes a Dios).

En el centre del creuer els sepulcres d'Isabel i Fernando de Doménico Francelli i els de Juana i Felipe fets per Bartolomé Ordoñez. Els sepulcres són alts i marcatge prioritat gairebé a l'altura de tabernacle (simbolitza la proximitat dels reis Déu).

Contenido

Contingut

thumb|Féretros de los Reyes Católicos en la Capilla Real.

Pueden verse en la Capilla Real los sepulcros de:

Poden veure's a la Capella Real els sepulcres de:

Isabel I de Castilla, reina de Castilla, y de su esposo

Isabel I De Castella, regna de Castella, i del seu espòs
Fernando II de Aragón, rey de Aragón.

Fernando Ii D'aragó, rei d'Aragó.

El sepulcro es obra de Domenico Fancelli.

El sepulcre és obra de Domenico Fancelli.

En otro sepulcro, obra de Bartolomé Ordóñez, están representados:

En un altre sepulcre, obra de Bartolomé Ordóñez, estan representats:

Juana I de Castilla, reina de Castilla y de Aragón, y su esposo:

Juana I De Castella, regna de Castella i d'Aragó, i el seu espòs:
Felipe I de Castilla, el Hermoso, rey consorte de Castilla; su corazón está enterrado en la Iglesia de Nuestra Señora de Brujas.

Felipe I De Castella, l'Hermoso, rei consort de Castella; el seu cor està enterrat a l'Església De la NOSTRA SENYORA de Bruixes.

En la cripta también está el sarcófago del infante Miguel de la Paz de Portugal, nieto de los Reyes Católicos, muerto niño.

A la cripta també hi ha el sarcòfag de l'infant Miguel De La Pau De Portugal, nét dels Reis Catòlics, mort nen.

Las piezas más destacadas del interior del templo son su retablo mayor, la reja y la cripta con los cinco ataúdes de plomo que contienen los restos mortales de los reyes y del pequeño infante, reconocibles cada uno por la inicial de sus respectivos nombres. No obstante, dado que sigue dedicada al culto católico, en determinados momentos no puede visitarse por los turistas.

Les peces més destacades de l'interior del temple són el seu retaule major, la reixa i la cripta amb els cinc taüts de plom que contenen les restes mortals dels reis i del petit infant, recognoscibles, cada un per la inicial dels seus respectius noms. No obstant això, ja que continua dedicada al culte catòlic, en determinats moments no pot visitar-se pels turistes.

Puede visitarse, además, la Sacristía-Museo, con el legado de los Reyes Católicos. Destaca su galería de pinturas con obras de las escuelas flamenca, italiana y española, con cuadros de autores como Roger van der Weyden y Hans Memling además de un rarísimo ejemplo de Sandro Botticelli (La Oración del Huerto). Allí hay orfebrería, como la corona y el cetro de los Reyes Católicos; tejidos y libros de la Reina.

Pot visitar-se, a més, la Sagristia-Museu, amb el llegat dels Reis Catòlics. Destaca la seva galeria de pintures amb obres de les escoles flamenca, italiana i espanyola, amb quadres d'autors com Roger Van Der Weyden i Hans Memling a més d'un raríssim exemple de Sandro Botticelli (L'oració De L'hort) . Allà hi ha orfebreria, com la corona i el ceptre dels Reis Catòlics; teixits i llibres de la Reina.

En el ángulo que forma la Capilla Real con el Sagrario se construyó, en el año 1518, la Lonja, dedicada a la banca y al comercio. Recientemente se ha rehabilitado y puede visitarse, tanto por su interés arquitectónico (la fachada, los artesonados) como por los objetos que expone en su interior (pinturas, mobiliario).

En l'angle que forma la Capella Real amb el Sagrari es va construir, l'any 1518, la Llotja, dedicada a la banca i al comerç. Recentment s'ha rehabilitat i pot visitar-se, tant pel seu interès arquitectònic (la façana, els teginats) com pels objectes que exposa en el seu interior (pintures, mobiliari).

Maestros de Capilla

Mestres de Capella

Desde su fundación y durante siglos, la Real Capilla contó con maestros que estaban al cargo de la composición de música para las funciones litúrgicas, así como de la dirección de todo lo relativo a su interpretación. Entre las funciones de estos músicos se encontraba, además, la educación de las voces de los infantillos (o seises) y el cuidado del archivo. Para acceder al cargo, los aspirantes debían someterse a concurso público con duras pruebas de composición y conocimientos musicales, cuyo resultado sólo podía ser la concesión de la plaza a auténticos artistas. De entre los legajos que componen el catálogo de música de esta institución destacan, por su número y su extraordinaria prolongación cronológica, los correspondientes a la obra de Antonio Cavallero, que fue nombrado para el cargo en 1757, substituyendo a Pedro Furió, y lo deja oficialmente al morir hacia 1822, cerrando una interesante relación de maestros titulares.

Des de la seva fundació i durant segles, la Reial Capella va comptar amb mestres que hi havia al càrrec de la composició de música per a les funcions litúrgiques, així com de la direcció de tot el relatiu a la seva interpretació. Entre les funcions d'aquests músics es trobava, a més, l'educació de les veus dels infantillos (o seises) i la cura de l'arxiu. Per accedir al càrrec, els aspirants s'havien de sotmetre a concurs públic amb dures proves de composició i coneixements musicals, el resultat dels quals només podia ser la concessió de la plaça a autèntics artistes. D'entre els lligalls que componen el catàleg de música d'aquesta institució destaquen, pel seu nombre i la seva extraordinària prolongació cronològica, els corresponents a l'obra d'Antonio Cavallero, que va ser anomenat per al càrrec el 1757, substituint Pedro Furió, i el deixa oficialment en morir cap a 1822, tancant una interessant relació de mestres titulars.