Capella Reial de Granada: diferència entre les revisions
ampliació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 66: | Línia 66: | ||
Al camí al presbiteri es crea un efecte lluminós preconcebut com idea per simbolitzar el sol i la llum amb la justícia (sentit albertià-neoplatònic). Existeix una jerarquització del transsepte dedicat a mausoleu separat per un reixat decorat. |
Al camí al presbiteri es crea un efecte lluminós preconcebut com idea per simbolitzar el sol i la llum amb la justícia (sentit albertià-neoplatònic). Existeix una jerarquització del transsepte dedicat a mausoleu separat per un reixat decorat. |
||
A la capçalera del temple destaquen, a banda i banda del presbiteri, dues capelletes-fornícules laterals abans de l'altar major que allotgen uns retaules dedicats a santa Apolònia i a sant Miquel. |
A la capçalera del temple destaquen, a banda i banda del presbiteri, dues capelletes-fornícules laterals abans de l'altar major que allotgen uns retaules dedicats a santa Apolònia i a sant Miquel. |
||
=== Cripta === |
|||
Al centre del creuer els sepulcres d'Isabel i Ferran de [[Doménico Francelli]] i els de Joana i Felip fets per [[Bartolomé Ordoñez]]. |
Al centre del creuer els sepulcres d'Isabel i Ferran de [[Doménico Francelli]] i els de Joana i Felip fets per [[Bartolomé Ordoñez]]. |
||
== Contingut == |
|||
[[Fitxer:Catholic Monarchs-Coffins.jpg|thumb|Fèretres dels Reis Catòlics a la Capella Reial]] |
[[Fitxer:Catholic Monarchs-Coffins.jpg|thumb|Fèretres dels Reis Catòlics a la Capella Reial]] |
||
A la cripta també hi ha el sarcòfag de l'infant [[Miquel da Paz|Miguel da Pau de Portugal]], nét dels Reis Catòlics, mort nen. |
A la cripta també hi ha el sarcòfag de l'infant [[Miquel da Paz|Miguel da Pau de Portugal]], nét dels Reis Catòlics, mort nen. |
||
===Retaule Major=== |
|||
Les peces més destacades de l'interior del temple són el seu [[retaule]] major, la reixa i la cripta amb els cinc taüts de plom que contenen les restes mortals dels reis i del petit infant, recognoscibles, cada un per la inicial dels seus respectius noms. |
Les peces més destacades de l'interior del temple són el seu [[retaule]] major, la reixa i la cripta amb els cinc taüts de plom que contenen les restes mortals dels reis i del petit infant, recognoscibles, cada un per la inicial dels seus respectius noms. |
||
==Museu== |
|||
A la Sagristia-Museu, amb el llegat dels Reis Catòlics, destaca la seva galeria de pintures amb obres de les [[Pintura flamenca|escoles flamenca]], italiana i espanyola, amb quadres d'autors com [[Rogier van der Weyden]] i [[Hans Memling]] a més d'un raríssim exemple de [[Sandro Botticelli]] (''[[L'oració de l'hort]]''). Destaquen també les peces d'[[orfebreria]], com la corona i el [[ceptre]] dels [[Reis Catòlics]]; teixits i llibres de la Reina. |
A la Sagristia-Museu, amb el llegat dels Reis Catòlics, destaca la seva galeria de pintures amb obres de les [[Pintura flamenca|escoles flamenca]], italiana i espanyola, amb quadres d'autors com [[Rogier van der Weyden]] i [[Hans Memling]] a més d'un raríssim exemple de [[Sandro Botticelli]] (''[[L'oració de l'hort]]''). Destaquen també les peces d'[[orfebreria]], com la corona i el [[ceptre]] dels [[Reis Catòlics]]; teixits i llibres de la Reina. |
||
Revisió del 15:21, 12 ago 2012
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (es) Capilla Real  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Monument històric, capella reial i museu | |||
| Part de | S.A.I. Catedral Metropolitana de la Encarnación | |||
| Arquitecte | Hugo Vázquez Iglesias | |||
| Construcció | 1505 | |||
| Ús | mausoleu | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Altitud | 81 m | |||
| Granada (Andalusia) | ||||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 3 setembre 1962 | |||
| Identificador | RI-51-0000041 | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 6 novembre 1884 | |||
| Identificador | RI-51-0000041 | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 19 maig 1884 | |||
| Identificador | RI-51-0000041 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | culte catòlic | |||
| Diòcesi | Arquebisbat de Granada | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Lloc web | capillarealgranada.com… | |||
La Capella Reial de Granada està ubicada a la Catedral de Granada i en ella es troben enterrats els Reis Catòlics, la seva filla Joana I de Castella i l'espòs d'aquesta, Felip el Bell.
Historia
Els Reis Catòlics van escollir com a lloc d'enterrament la ciutat de Granada, creant, mitjançant Reial Cèdula de data 13 de setembre de 1504, la Capella Reial com a lloc d'enterrament.
Va començar a construir-se l'any 1505 per Enrique Egas en estil gòtic. Van intervenir en la seva construcció, a més, Juan Gil de Hontañón, Juan de Badajoz el Vell i Lorenzo Vázquez de Segòvia.
El Museu va ser creat l'any 1913. Amb el desenvolupament del turisme a Espanya la segona meitat del segle XX es va convertir en un dels centres d'atracció turística de la ciutat de Granada. Recentment s'ha produït una restauració amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia i de la Fundació Caja Madrid, al costat d'altres aportacions públiques i privades.
Descripció artística
L'exterior de la capella segueix el mateix model que el Monestir de San Juan de los Reyes. Adherida a la catedral, només presenta una façana exterior amb els altres tres costats units a la catedral, al sagrari i a la llotja, manté però una arquitectura independent. Consta d'una sola nau en volta gòtica nervada, presbiteri vuitavat precedit de grades, un petit creuer i, a l'extrem de la nau, un cor amb arc carpanell i sotacor.
Els seus murs estan recolzats sobre contraforts rematats per florits pinacles coronats amb ampits calats i amb cresteria. Destaca a la seva decoració gàrgoles i finestrals, escuts i les inicials dels Reis Catòlics. La façana principal és d'estil plateresc amb una portada amb un arc de mig punt enquadrat per pilastres amb figures de macers i, sobre l'entaulament, un frontispici amb l'àguila bicèfala al centre flanquejada per candelers i amb tres fornícules que acullen l'estàtua de la Marededéu amb el Nen amb els dos sants Joans.
A banda i banda de la nau, s'obren quatre capelles, destacant la de la Santa Creu, una capella tancada amb una reixa conté un retaule barroc dividit en tres carrers i alçat en dos pisos. A la capella també hi ha pintures amb imatges de la Immaculada, Sant Joan i Sant Josep amb el Nen als braços i dos talles barroques de l'escola granadina en fusta policromada de José Risueño: Ecce Homo i Dolorosa.
Al camí al presbiteri es crea un efecte lluminós preconcebut com idea per simbolitzar el sol i la llum amb la justícia (sentit albertià-neoplatònic). Existeix una jerarquització del transsepte dedicat a mausoleu separat per un reixat decorat.
A la capçalera del temple destaquen, a banda i banda del presbiteri, dues capelletes-fornícules laterals abans de l'altar major que allotgen uns retaules dedicats a santa Apolònia i a sant Miquel.
Cripta
Al centre del creuer els sepulcres d'Isabel i Ferran de Doménico Francelli i els de Joana i Felip fets per Bartolomé Ordoñez.
A la cripta també hi ha el sarcòfag de l'infant Miguel da Pau de Portugal, nét dels Reis Catòlics, mort nen.
Retaule Major
Les peces més destacades de l'interior del temple són el seu retaule major, la reixa i la cripta amb els cinc taüts de plom que contenen les restes mortals dels reis i del petit infant, recognoscibles, cada un per la inicial dels seus respectius noms.
Museu
A la Sagristia-Museu, amb el llegat dels Reis Catòlics, destaca la seva galeria de pintures amb obres de les escoles flamenca, italiana i espanyola, amb quadres d'autors com Rogier van der Weyden i Hans Memling a més d'un raríssim exemple de Sandro Botticelli (L'oració de l'hort). Destaquen també les peces d'orfebreria, com la corona i el ceptre dels Reis Catòlics; teixits i llibres de la Reina.
En l'angle que forma la Capella Reial amb el Sagrari es va construir, l'any 1518, la Llotja, dedicada a la banca i al comerç. Recentment s'ha rehabilitat i pot visitar-se, tant pel seu interès arquitectònic (la façana, els teginats) com pels objectes que exposa en el seu interior (pintures, mobiliari).
Mestres de Capella
Des de la seva fundació i durant segles, la Reial Capella va comptar amb mestres que estaven al càrrec de la composició de música per a les funcions litúrgiques, així com de la direcció de tot allò relatiu a la seva interpretació. Entre les funcions d'aquests músics es trobava, a més, l'educació de les veus dels infantillos (o seises) i la cura de l'arxiu. Per accedir al càrrec, els aspirants s'havien de sotmetre a concurs públic amb dures proves de composició i coneixements musicals, el resultat dels quals només podia ser la concessió de la plaça a autèntics artistes. D'entre els lligalls que componen el catàleg de música d'aquesta institució destaquen, pel seu nombre i la seva extraordinària prolongació cronològica, els corresponents a l'obra d'Antonio Cavallero, que va ser anomenat per al càrrec el 1757, substituint Pedro Furió, i el deixà oficialment en morir cap a 1822, tancant una interessant relació de mestres titulars.
Galeria
-
Fernando el Católico, per Felipe Bigarny -
Retaule-reliquiari, obra d'Alonso de Mena -
Hans Memling: Davallament de la Creu, h. 1475 -
Rogier van der Weyden: Naixement de Crist, 1435-1438 -
Enllaços Externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella Reial de Granada - Capella Reial de Granada - Pàgina Web oficial
