Comtat de Bigorra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Línia 5: Línia 5:
El [[945]] ja s'esmenta a Ramon I Dat, fill de Dató II. Es creu que el seu fill Arnau va morir abans que ell i el jove net Garcia Arnau I fou comte sota tutela del seu oncle Lluís I (germà d'Arnau). Garcia Arnau I va morir passat l'any [[1000]] i nomes va deixar una filla, [[Garsenda de Bigorra]], que es va casar amb [[Bernat I de Foix]] (pel que eren les segones noces), que en el repartiment d'aquest comtat havia rebut les terres de [[País de Foix|Foix]]. Bernat I, que va portar el títol de comte de Bigorra, comte de [[Carcassona]] i comte de Comenge va morir entre [[1035]] i [[1038]] i Garsenda el [[1038]]. Al morir va deixar les terres carcassoneses i Foix al seu fill gran Roger (de la primera muller Beatriu) al que després de la seva mort el [[1064]] el va heretar sa germà Pere, amb el que s'inicià la línia de [[Comtat de Foix|comtes de Foix]]; Bernat II, fill de la segona dona de Bernat I, Garsenda, va rebre de la mare el comtat de Bigorra. Va morir el [[1077]] i el va succeir el seu fill Ramon II, que va morir el [[1080]] sense successió i havent premort la seva germana; la successió va passar a l'altra germana (d'un segon matrimoni de Bernat II amb Estefania de Marsella) Beatriu I. Es va casar amb Cèntul V de [[Bearn]] (I de Bigorra). Van tenir dos fills, el primer Bernat III fou el successor però va morir el [[1113]] deixant nomes una filla, Beatriu II que va morir uns mesos després soltera. Va ser proclamat comte Cèntul II, germà de Bernat III, aliat del rei [[Alfons I d'Aragó]] el Bataller, però va morir el [[1128]] i nomes va deixar una filla, Beatriu III, casada amb Pere, [[Vescomtat de Marsan|vescomte de Marsan]].
El [[945]] ja s'esmenta a Ramon I Dat, fill de Dató II. Es creu que el seu fill Arnau va morir abans que ell i el jove net Garcia Arnau I fou comte sota tutela del seu oncle Lluís I (germà d'Arnau). Garcia Arnau I va morir passat l'any [[1000]] i nomes va deixar una filla, [[Garsenda de Bigorra]], que es va casar amb [[Bernat I de Foix]] (pel que eren les segones noces), que en el repartiment d'aquest comtat havia rebut les terres de [[País de Foix|Foix]]. Bernat I, que va portar el títol de comte de Bigorra, comte de [[Carcassona]] i comte de Comenge va morir entre [[1035]] i [[1038]] i Garsenda el [[1038]]. Al morir va deixar les terres carcassoneses i Foix al seu fill gran Roger (de la primera muller Beatriu) al que després de la seva mort el [[1064]] el va heretar sa germà Pere, amb el que s'inicià la línia de [[Comtat de Foix|comtes de Foix]]; Bernat II, fill de la segona dona de Bernat I, Garsenda, va rebre de la mare el comtat de Bigorra. Va morir el [[1077]] i el va succeir el seu fill Ramon II, que va morir el [[1080]] sense successió i havent premort la seva germana; la successió va passar a l'altra germana (d'un segon matrimoni de Bernat II amb Estefania de Marsella) Beatriu I. Es va casar amb Cèntul V de [[Bearn]] (I de Bigorra). Van tenir dos fills, el primer Bernat III fou el successor però va morir el [[1113]] deixant nomes una filla, Beatriu II que va morir uns mesos després soltera. Va ser proclamat comte Cèntul II, germà de Bernat III, aliat del rei [[Alfons I d'Aragó]] el Bataller, però va morir el [[1128]] i nomes va deixar una filla, Beatriu III, casada amb Pere, [[Vescomtat de Marsan|vescomte de Marsan]].


Beatriu III va morir vers el [[1170]] i la va succeir el seu fill Cèntul III (o Pere Cèntul) que també fou vescomte de Marsan. Del seu matrimoni amb Matella de [[Baus]] nomes va deixar una filla, Beatriu IV (Estefania) comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan, que va morir el [[1190]]. Va estar casada amb Pere [[Vescomtat de Dax|vescomte de Dax]] i amb Bernat IV (VII) comte de Comenge. Aquest la va sobreviure (va morir el [[1226]]) però del seu matrimoni nomes va quedar una filla, Peronella, que va heretar Bigorra i Marsan. Es va casar cinc vegades i del tercer matrimoni amb [[Guiu de Montfort]], segurament per salvar el comtat, va tenir una filla anomenada Alícia; i del darrer matrimoni una filla anomenada Mata. Aquestes dues filles van sobreviure a la mare i es van repartir el comtat de Bigorra (Marsan va anar sencer a Mata) que es va casar amb [[Gaso VII de Bearn|Gastó de Montcada]] (que fou comte II de Bigorra, i vescomte VII de Bearn). L'altra part de Bigorra va anar a Alícia i a la seva mort al seu fill Esquivat I, nascut del matrimoni amb Jordà de [[Chabanas]]; Esquivat fou comte de part de Bigorra i [[Vescomtat de Coserans|vescomte de Coserans]] (i [[Senyoria de Chabanas|senyor de Chabanas]]). A la seva mort el [[1283]], el vescomte de Bearn i comte de part de Bigorra va reclamar la successió de tot el comtat en nom de la seva filla Constança que, morta la seva mare, va ser proclamada comtessa. El rei, davant les reivindicacions de Laura, germana d'Esquivat, casada amb el [[Vescomtat de Turena|vescomte de Turena]], i de Constança de Montcada, va confiscar el comtat el [[1307]]. Constança va morir el [[1311]] i va traspassar els seus drets a sa germana Margarida (morta el [[1319]]) que estava casada amb el comte [[Roger Bernat IV de Foix]], anant així a passar al casal de [[comtat de Foix|Foix]].
Beatriu III va morir vers el [[1170]] i la va succeir el seu fill Cèntul III (o Pere Cèntul) que també fou vescomte de Marsan. Del seu matrimoni amb Matella de [[Baus]] nomes va deixar una filla, Beatriu IV (Estefania) comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan, que va morir el [[1190]]. Va estar casada amb Pere [[Vescomtat de Dax|vescomte de Dax]] i amb Bernat IV (VII) comte de Comenge. Aquest la va sobreviure (va morir el [[1226]]) però del seu matrimoni nomes va quedar una filla, Peronella, que va heretar Bigorra i Marsan. Es va casar cinc vegades i del tercer matrimoni amb [[Guiu de Montfort]], segurament per salvar el comtat, va tenir una filla anomenada Alícia; i del darrer matrimoni una filla anomenada Mata. Aquestes dues filles van sobreviure a la mare i es van repartir el comtat de Bigorra (Marsan va anar sencer a Mata) que es va casar amb [[Gastó VII de Bearn|Gastó de Montcada]] (que fou comte II de Bigorra, i vescomte VII de Bearn). L'altra part de Bigorra va anar a Alícia i a la seva mort al seu fill Esquivat I, nascut del matrimoni amb Jordà de [[Chabanas]]; Esquivat fou comte de part de Bigorra i [[Vescomtat de Coserans|vescomte de Coserans]] (i [[Senyoria de Chabanas|senyor de Chabanas]]). A la seva mort el [[1283]], el vescomte de Bearn i comte de part de Bigorra va reclamar la successió de tot el comtat en nom de la seva filla Constança que, morta la seva mare, va ser proclamada comtessa. El rei, davant les reivindicacions de Laura, germana d'Esquivat, casada amb el [[Vescomtat de Turena|vescomte de Turena]], i de Constança de Montcada, va confiscar el comtat el [[1307]]. Constança va morir el [[1311]] i va traspassar els seus drets a sa germana Margarida (morta el [[1319]]) que estava casada amb el comte [[Roger Bernat IV de Foix]], anant així a passar al casal de [[comtat de Foix|Foix]].


El [[1360]] els anglesos van obtenir el comtat però en van ser expulsats nou anys després (nomes van conservar Lorda fins el [[1407]]) i el [[1407]] el rei el va donar en feu a Bernat d'Armanyac a qui, el [[1415]], el va comprar [[Joan I de Foix]]-Grailly, comte de Foix i va seguir la mateixa sort que el [[comtat de Foix]].
El [[1360]] els anglesos van obtenir el comtat però en van ser expulsats nou anys després (nomes van conservar Lorda fins el [[1407]]) i el [[1407]] el rei el va donar en feu a Bernat d'Armanyac a qui, el [[1415]], el va comprar [[Joan I de Foix]]-Grailly, comte de Foix i va seguir la mateixa sort que el [[comtat de Foix]].

Revisió del 00:02, 14 ago 2012

Escut d'armes del Comtat de Bigorra

El comtat de Bigorra fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell. El bascos l'anomenen Baigorri.

El comtat va ser reconegut pel rei Lluís I de França el Piadós a Donat I Llop, fill del duc de Gascunya Llop Cèntul, el 819; Donat I LLop fou avi de Ramon I comte de Pallars i germà de Cèntul, investit com a vescomte de Bearn. Sembla que Donat I Llop encara era el comte quant els normands van assolar Tarba el 840. El seu fill Dató I el va succeir. La seva mort prematura sense descendents, va fer que el succeis el seu germà Llop I que va morir cap el 910. A la seva mort Dato II va rebre el comtat de Bigorra. Paralelament el seu germà Ramon va rebre els comtats de Pallars i Ribagorça, mentre que Mansió, l'altre germà, va rebre el Vescomtat de Lavedan.

El 945 ja s'esmenta a Ramon I Dat, fill de Dató II. Es creu que el seu fill Arnau va morir abans que ell i el jove net Garcia Arnau I fou comte sota tutela del seu oncle Lluís I (germà d'Arnau). Garcia Arnau I va morir passat l'any 1000 i nomes va deixar una filla, Garsenda de Bigorra, que es va casar amb Bernat I de Foix (pel que eren les segones noces), que en el repartiment d'aquest comtat havia rebut les terres de Foix. Bernat I, que va portar el títol de comte de Bigorra, comte de Carcassona i comte de Comenge va morir entre 1035 i 1038 i Garsenda el 1038. Al morir va deixar les terres carcassoneses i Foix al seu fill gran Roger (de la primera muller Beatriu) al que després de la seva mort el 1064 el va heretar sa germà Pere, amb el que s'inicià la línia de comtes de Foix; Bernat II, fill de la segona dona de Bernat I, Garsenda, va rebre de la mare el comtat de Bigorra. Va morir el 1077 i el va succeir el seu fill Ramon II, que va morir el 1080 sense successió i havent premort la seva germana; la successió va passar a l'altra germana (d'un segon matrimoni de Bernat II amb Estefania de Marsella) Beatriu I. Es va casar amb Cèntul V de Bearn (I de Bigorra). Van tenir dos fills, el primer Bernat III fou el successor però va morir el 1113 deixant nomes una filla, Beatriu II que va morir uns mesos després soltera. Va ser proclamat comte Cèntul II, germà de Bernat III, aliat del rei Alfons I d'Aragó el Bataller, però va morir el 1128 i nomes va deixar una filla, Beatriu III, casada amb Pere, vescomte de Marsan.

Beatriu III va morir vers el 1170 i la va succeir el seu fill Cèntul III (o Pere Cèntul) que també fou vescomte de Marsan. Del seu matrimoni amb Matella de Baus nomes va deixar una filla, Beatriu IV (Estefania) comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan, que va morir el 1190. Va estar casada amb Pere vescomte de Dax i amb Bernat IV (VII) comte de Comenge. Aquest la va sobreviure (va morir el 1226) però del seu matrimoni nomes va quedar una filla, Peronella, que va heretar Bigorra i Marsan. Es va casar cinc vegades i del tercer matrimoni amb Guiu de Montfort, segurament per salvar el comtat, va tenir una filla anomenada Alícia; i del darrer matrimoni una filla anomenada Mata. Aquestes dues filles van sobreviure a la mare i es van repartir el comtat de Bigorra (Marsan va anar sencer a Mata) que es va casar amb Gastó de Montcada (que fou comte II de Bigorra, i vescomte VII de Bearn). L'altra part de Bigorra va anar a Alícia i a la seva mort al seu fill Esquivat I, nascut del matrimoni amb Jordà de Chabanas; Esquivat fou comte de part de Bigorra i vescomte de Coserans (i senyor de Chabanas). A la seva mort el 1283, el vescomte de Bearn i comte de part de Bigorra va reclamar la successió de tot el comtat en nom de la seva filla Constança que, morta la seva mare, va ser proclamada comtessa. El rei, davant les reivindicacions de Laura, germana d'Esquivat, casada amb el vescomte de Turena, i de Constança de Montcada, va confiscar el comtat el 1307. Constança va morir el 1311 i va traspassar els seus drets a sa germana Margarida (morta el 1319) que estava casada amb el comte Roger Bernat IV de Foix, anant així a passar al casal de Foix.

El 1360 els anglesos van obtenir el comtat però en van ser expulsats nou anys després (nomes van conservar Lorda fins el 1407) i el 1407 el rei el va donar en feu a Bernat d'Armanyac a qui, el 1415, el va comprar Joan I de Foix-Grailly, comte de Foix i va seguir la mateixa sort que el comtat de Foix.

Llista de comtes de Bigorra

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comtat_de_Bigorra&oldid=9960840»