Pingüí de les Snares: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: pnb:سنئیر پینگوئن; canvis cosmètics
m r2.7.1) (Robot afegeix: fa:پنگوئن کاکل‌سیمی
Línia 43: Línia 43:
[[en:Snares Penguin]]
[[en:Snares Penguin]]
[[eu:Eudyptes robustus]]
[[eu:Eudyptes robustus]]
[[fa:پنگوئن کاکل‌سیمی]]
[[fi:Snaressaartenpingviini]]
[[fi:Snaressaartenpingviini]]
[[fr:Gorfou des Snares]]
[[fr:Gorfou des Snares]]

Revisió del 07:46, 14 ago 2012

Infotaula d'ésser viuPingüí de les Snares
Eudyptes robustus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes347 g (pes adult, mascle)
300 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN22697782 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreSphenisciformes
FamíliaSpheniscidae
GènereEudyptes
EspècieEudyptes robustus Modifica el valor a Wikidata
W.R.B.Oliv., 1953
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de

El pingüí de les Snares (Eudyptes robustus) és un ocell marí de la família dels esfeníscids (Spheniscidae). És un dels coneguts com pingüins crestats, degut a les contrastades plomes grogues que llueixen al cap.

Morfologia

  • És un pingüí de mitjana grandària que fa uns 50 – 70 cm de llargària i un pes de 2500 – 4000 grams. És molt fàcil de confondre amb el pingüí de Fiordland.
  • Negre per sobre i el cap. Blanc a les parts inferiors.
  • Línia estreta de plomes grogues des de l'obertura nasal, per d'alt de l'ull i per sota del capell.
  • Iris vermell, bec marró rogenc clar i potes color carn.
  • Els joves són semblants als adults, amb la gola blanquinosa i les plomes de cresta poc marcades.

Hàbitat i distribució

Ocell pelàgic, cria en zones de bosc a les Illes Snares, al sud-oest de Nova Zelanda. Arriba fins Austràlia Meridional, Tasmània, Nova Zelanda, Macquarie i Antípodes.[1]

Alimentació

S'alimenta principalment de krill (60 %), seguit de cefalòpodes (20 %) i peixets (2%).

Reproducció

Els mascles arriben a les colònies de cria en Agost per preparar el niu, amb pedres, fusta i vegetació. La femella arriba poc després i pon dos ous en setembre o principis d'octubre. Normalment el primer ou no és viable. Els dos pares fan torns per covar, mentre l'altre va a la mar per alimentar-se. Coven durant 37 – 39 dies. Els pares alimenten el pollet mitjançant regurgitació. A les tres setmanes el pollet passa a viure a una guarderia, juntament amb pollets de la seva edat. A les 11 setmanes abandonen l'àrea de cria i s'endinsen en el mar.

Referències