246 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 246 aC (ccxlvi aC) |
| Islàmic | 894 aH – 893 aH |
| Xinès | 2451 – 2452 |
| Hebreu | 3515 – 3516 |
| Calendaris hindús | -190 – -189 (Vikram Samvat) 2856 – 2857 (Kali Yuga) |
| Persa | 867 BP – 866 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 5 |
| Ab urbe condita | 508 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 270 aC 260 aC 250 aC - 240 aC - 230 aC 220 aC 210 aC | |
| Anys | |
| 249 aC 248 aC 247 aC - 246 aC - 245 aC 244 aC 243 aC | |
El 246 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Cras i Licí (o també any 508 ab urbe condita). L'ús del nom «246 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antic Egipte[modifica]
- Ptolemeu III Evergetes I succeeix Ptolemeu II Filadelf al tron. Era el fill gran de Ptolemeu Filadelf i de la seva primera dona Arsínoe I.[2]
Imperi Selèucida[modifica]
- Seleuc II Cal·linic és coronat rei dels selèucides a la mort del seu pare Antíoc II Teos.[3]
- El rei egipci Ptolemeu III Evergetes va a Síria perquè la seva germana, Berenice, que havia estat repudiada per Antíoc II Teos, te por de morir assassinada. Es refugia al temple de Dafne a Antioquia amb el seu fill, però els soldats rebels la maten. Quan Ptolemeu arriba, només la pot venjar.[4]
- Ptolemeu II declara la guerra a Seleuc II Cal·línic, iniciant la Tercera Guerra Síria, i mobilitza un gran exèrcit. Obté importants victòries sobre Seleuc a Síria i Anatòlia, ocupa breument Antioquia i arriba fins i tot a Babilònia.[5]
Àsia Menor[modifica]
- Zeiles, fill de Nicomedes I i Ditizela, puja al tron de Bitínia.[6]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Mani Octacili Cras i Marc Fabi Dorsó Licí.[7]
- En el curs de la Primera Guerra Púnica, els dos cònsols lluiten contra els cartaginesos a l'illa de Sicília. Sembla que la guerra va tenir mals resultats.[8]
Naixements[modifica]
- Arsínoe III, reina d'Egipte, filla de Ptolemeu III Evèrgetes I i de Berenice II.[9]
Necrològiques[modifica]
- Ptolemeu II Filadelf, rei d'Egipte, de mort natural després d'un regnat d'uns 38 anys.[10]
- Antíoc II Theós, rei selèucida de Síria, mor enverinat per la seva dona Laodice.
- Nicomedes I, rei de Bitínia.
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, V, 58
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVII, 2
- ↑ Poliè el Macedoni. Estratagemes, VIII, 50
- ↑ «Third Syrian War (Laodicean War; 246-241)». Livius.org. [Consulta: 9 abril 2024].
- ↑ Memnó d'Heraclea, segons el fragment 14 del llibre XIII que reprodueix la Biblioteca de Foci
- ↑ Polibi. Història, I, 16
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 9
- ↑ Polibi. Història, V, 83
- ↑ «Ptolemeu II». GEC. [Consulta: 9 abril 2024].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 246 aC |