254 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 254 aC (ccliv aC) |
| Islàmic | 902 aH – 901 aH |
| Xinès | 2443 – 2444 |
| Hebreu | 3507 – 3508 |
| Calendaris hindús | -198 – -197 (Vikram Samvat) 2848 – 2849 (Kali Yuga) |
| Persa | 875 BP – 874 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -3 |
| Ab urbe condita | 500 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 280 aC 270 aC 260 aC - 250 aC - 240 aC 230 aC 220 aC | |
| Anys | |
| 257 aC 256 aC 255 aC - 254 aC - 253 aC 252 aC 251 aC | |
El 254 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat d'Escipió Asina i Calatí (o també any 500 ab urbe condita). L'ús del nom «254 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Gneu Corneli Escipió Asina i Aulus Atili Calatí.
- Durant la Primera Guerra Púnica (264 aC-241 aC) els romans van perdre una gran part de la seva flota per una forta tempesta, a la costa entre Camarina i Paquinos, que es va omplir de cadàvers.[2][3] Els dos nous cònsols construeixen en només tres mesos una flota de 220 naus, amb les que surten cap a Sicília i ocupen Panormus. Per aquesta victòria obtenen els honors d'un triomf.[4][5]
- Es consagra al turó Capitoli un temple dedicat a Fides, la deessa romana de la fe i de la confiança.[6] prop del de Júpiter, on el senat romà anava a signar tractats amb estats estrangers.[7]
- Tiberi Coruncani es converteix en el primer plebeu que ocupa el càrrec de pontífex màxim.[8]
Naixements[modifica]
- Plaute, conegut comediògraf llatí, neix a Sarsina. Les dades sobre la seva vida són escasses i insegures, i alguns experts el fan nascut al 251 aC. Va morir l'any 184 aC.[9]
Necrològiques[modifica]
- Estratonice, filla de Demetri Poliorceta i esposa de Seleuc I Nicàtor. Mor a Sardes al setembre o a l'octubre.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, I, 36-37
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXIII, 14
- ↑ Polibi. Història, I, 38
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 14
- ↑ Dionís d'Halicarnàs. Antiguitats romanes, II, 75
- ↑ Valeri Màxim De Factis Dietisque Memorabilibus III, 17;Apià Guerres Civils 1, 16
- ↑ Titus Livi. Epítom, XVIII
- ↑ Marçal Olivar. «Introducció» A: Plaute. Comèdies, vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1934, pàgina III
- ↑ Sachs, A. J. & H. Hunger, Astronomical Diaries and Related Texts from Babylonia. I, no.-253 A1 10; A2 3