267 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre267 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià267 aC (cclxvii aC)
Islàmic916 aH – 915 aH
Xinès2430 – 2431
Hebreu3494 – 3495
Calendaris hindús-211 – -210 (Vikram Samvat)
2835 – 2836 (Kali Yuga)
Persa888 BP – 887 BP
Armeni-
Rúnic-16
Ab urbe condita487
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
290 aC 280 aC 270 aC - 260 aC - 250 aC 240 aC 230 aC
Anys
270 aC 269 aC 268 aC - 267 aC - 266 aC 265 aC 264 aC

El 267 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Règul i Libó (o també any 487 ab urbe condita). L'ús del nom «267 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments[modifica]

Antiga Grècia[modifica]

Antiga Roma[modifica]

  • Aquest any són elegits cònsols Marc Atili Règul i Luci Juli Libó. Els dos cònsols fan la guerra als sal·lentins de la Pulla als que derroten, i conquereixen la ciutat de Brundusium. Després de la victòria obtenen els honors del triomf, segons els Fasti.[4][5]
  • El cònsol Marc Atili Règul consagra a Roma un temple a la deessa Pales.[6]
  • Als 4 qüestors existents se n'afegeixen quatre més anomenats quaestores classici (literalment els qüestors de la flota), que, sota la supervisió d'un cònsol, s'ocupen de les defenses de les costes.[7]

Naixements[modifica]

Necrològiques[modifica]

Referències[modifica]

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Flegont. Περὶ θαυμασίων (Sobre les coses admirables), 32
  3. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXV, 1-3
  4. Eutropi. Breviarium ab Urbe condita II, 17
  5. Luci Anneu Flor, Epítom I, 15
  6. Eutropi. Breviarium ab Urbe condita II, 18
  7. Tàcit. Annals, IV, 27
  8. Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVI, 3