289 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 289 aC (cclxxxix aC) |
| Islàmic | 938 aH – 937 aH |
| Xinès | 2408 – 2409 |
| Hebreu | 3472 – 3473 |
| Calendaris hindús | -233 – -232 (Vikram Samvat) 2813 – 2814 (Kali Yuga) |
| Persa | 910 BP – 909 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -38 |
| Ab urbe condita | 465 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC | |
| Anys | |
| 292 aC 291 aC 290 aC - 289 aC - 288 aC 287 aC 286 aC | |
El 289 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Corví i Noctua (o també any 465 ab urbe condita). La denominació «289 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antiga grècia[modifica]
- Pirros, rei de l'Epir, s'havia casat amb Lanassa, la filla d'Agàtocles de Siracusa, que va obtenir Còrcira com a dot. Lanassa per les infidelitats del seu marit, es va retirar a Còrcira, i va cridar Demetri Poliorceta, que va envair l'Epir, sense oposició. Lanassa li entrega Còrcira i li ofereix la seva mà. Pirros retorna a Epir i Demetri es retira cap a Macedònia.[2][3]
- Pantauc d'Aloros, militar macedoni, és designat per defensar Etòlia contra Pirros de l'Epir. Quan Pirros s'acosta, Pantauc li presenta batalla, però és derrotat i resulta ferit. El seu exèrcit és completament desfet. Probablement va morir de les ferides, però se'n desconeix el destí final.[4][5]
Sicília[modifica]
- A la mort d'Agàtocles de Siracusa, el seu suposat assassí Menó (es parla també de suïcidi) mata el net del tirà, Arcàgat el jove i pren el comandament de l'exèrcit del mort, que estava assetjant Etna, i es dirigeix a Siracusa. La ciutat envia contra ell a Hicetes amb forces considerables que s'enfronten durant un temps sense resultats decisius. Menó crida en el seu ajut als cartaginesos i Siracusa ha de signar una pau desfavorable.[6]
- Hicetes es converteix en tirà de Siracusa. Fíntias, estableix la tirania sobre Acragant durant el període de confusió que segueix a la mort d'Agàtocles.[7]
Antiga Roma[modifica]
- Marc Valeri Màxim Corví i Quint Cedici Noctua són elegits cònsols. El seu nom es troba als Fasti, perquè la pèrdua del llibre corresponent a aquest període de Titus Livi fa que no es conegui res del seu consolat.[8]
- S'estableix una colònia romana a Sena Gallica, a l'Úmbria, una vegada vençuts definitivament els gals sènons.[9]
Necrològiques[modifica]
- Agàtocles de Siracusa, tirà de Siracusa i rei de Sicília (nascut l'any 361 aC). El seu net Arcàgat el Jove l'estava enverinant per succeir-lo. Agàtocles va témer que la resta de la família corregués igual sort i envia la seva dona Teoxena i els seus dos fills a Egipte i després es suïcida.[10]
- Menci (data aproximada), filòsof xinès considerat el confucianista més important després del mateix Confuci.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XXI, 4
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles: Pirros, XII, 10
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles: Pirros, XII, 7
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles: Demetri, XXII, 41
- ↑ Smith, William (ed.). «Hicetas». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXII
- ↑ Smith, William (ed.). «Corvus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ Polibi. Història, II, 19
- ↑ Smiyh, William (ed.). «Agathocles». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ «Menci». GEC. [Consulta: 17 març 2024].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 289 aC |