299 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 299 aC (ccxcix aC) |
| Islàmic | 949 aH – 948 aH |
| Xinès | 2398 – 2399 |
| Hebreu | 3462 – 3463 |
| Calendaris hindús | -243 – -242 (Vikram Samvat) 2803 – 2804 (Kali Yuga) |
| Persa | 920 BP – 919 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -48 |
| Ab urbe condita | 455 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 320 aC 310 aC 300 aC - 290 aC - 280 aC 270 aC 260 aC | |
| Anys | |
| 302 aC 301 aC 300 aC - 299 aC - 298 aC 297 aC 296 aC | |
El 299 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Petí i Torquat (o també any 455 ab urbe condita). La denominació «299 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antiga Grècia. Els Diàdocs[modifica]
- Seleuc I Nicàtor, primer rei de l'Imperi Selèucida, manté converses amb Demetri Poliorceta amb el que estableix aliances i es casa amb una filla de Demetri, de nom Estratonice, enllaç que té lloc a Rosos (Síria). Demetri obté ajut per conquerir Cilícia que estava en mans de Plistarc.[2]
- Parnavaz funda el Regne d'Ibèria, un antic regne situat al sud del Caucas, destronant a Azon personatge mig llegendari relacionat amb Alexandre el Gran, segons Cyrille Toumanoff.[3]
- Aquest any (o potser l'any següent, el 298 aC) Cassandre envaeix Còrcira, que s'havia mantingut lliure i independent després del 303 aC quan la va abandonar Demetri Poliorceta, sota la direcció de l'aventurer espartà Cleònim.[4]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són nomenats cònsols Marc Fulvi Petí i Tit Manli Torquat.[5]
- Manli Torquat s'encarrega de dirigir la guerra contra els etruscs. Però just quan entra a Etrúria cau del seu cavall i mor al cap de tres dies d'un cop al cap. S'anomena cònsol sufecte a Marc Valeri Corvus.[6]
- Els etruscs, qua s'assabenten de l'arribada de Corvus es tanquen a les seves places fortificades i no s'arrisquen a presentar batalla. Corvus incendia diverses poblacions etrusques.[7]
- L'any 300 aC el cònsol Quint Apuleu Pansa va posar setge a Narni, una ciutat dels umbres, però la ciutat resisteix i no és fins a l'any següent, que el cònsol Fulvi Petí l'ocupa. Per la victòria se li concedeix un triomf de Samnitibus Nequinatibusque ('pels samnites i els nequinats'). El senat hi envia una colònia i l'anomena Narnia.[8]
- Per l'amenaçadora proximitat dels gals a Roma, el senat busca l'aliança amb els picentins. Se signa un tractat que els picentins respecten escrupolosament durant anys.[9]
- Entra en vigor la Llei Ogúlnia, aprovada a proposta dels tribuns de la plebs Quint i Gneu Ogulni l'any anterior, quan eren cònsols Marc Valeri Corvus i Quint Apuleu Pansa, que esten als plebeus les dignitats de pontífex i d'àugur.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 31-33
- ↑ Toumanoff, Cyrille. Chronology of the early Kings of Iberia Traditio. Nova York: Fordham University Press, 1969, p. 8.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 104, 105
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 9
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita X, 9-10
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita X, 11
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita X, 10
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 13
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 120 [Consulta: 7 març 2024].