431 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 431 aC (cdxxxi aC) |
| Islàmic | 1085 aH – 1084 aH |
| Xinès | 2266 – 2267 |
| Hebreu | 3330 – 3331 |
| Calendaris hindús | -375 – -374 (Vikram Samvat) 2671 – 2672 (Kali Yuga) |
| Persa | 1052 BP – 1051 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -180 |
| Ab urbe condita | 323 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 460 aC 450 aC 440 aC - 430 aC - 420 aC 410 aC 400 aC | |
| Anys | |
| 434 aC 433 aC 432 aC - 431 aC - 430 aC 429 aC 428 aC | |
El 431 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 323 ab urbe condita. La denominació 431 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments[modifica]
- Esclata la Guerra del Peloponnès, un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia des de l'any 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.[2] La primera fase de la guerra es coneix amb el nom de guerra d'Arquidam o guerra Arquidàmica, des del seu inici fins a la pau de Nícies, el 421 aC. Aquest nom deriva del rei d'Esparta Arquidam II.[3]
- Desenvolupament de la teoria dels quatre humors.[4]
- Bràsides, general espartà, va ser nomenat èfor d'Esparta. En el primer any de la guerra del Peloponnès, va introduir cent homes a Metone mentre era assetjada pels atenesos, i va aconseguir salvar la ciutat.[5]
- La població de l'illa d'Egina va ser expulsada pels atenencs, acusada d'haver contribuït a l'inici de la guerra, i substituïda per clerucs grecs.[6]
- Eurípides estrena la tragèdia Medea a a Atenes, dins de les festivitats de les Dionísies, on va obtenir el tercer premi.[7]
- Un grup de 300 tebans va intentar sorprendre la ciutat de Platea. Van entrar a la ciutat amb la complicitat del partit oligàrquic i a la nit van intentar agafar el control però els ciutadans es van recuperar de la sorpresa, van matar 180 assaltants i la resta van fugir.[8]
- A Roma van ser elegits cònsols Tit Quinti Pennus Cincinnat i Gai Juli Mentó. Les pèrdues romanes en la guerra contra els volscs dirigida pels cònsols, van fer que es nomenés un dictador, Aulus Postumi Tubert.[9][10]
Naixements[modifica]
Necrològiques[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tritle, Lawrence A. A New History of the Peloponnesian War. [Londres]: John Wiley & Sons, 2009, p. 111. ISBN 9781405122504.
- ↑ Smith, William (ed.). «Archidamus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ Garrison, Fielding H. An introduction to the history of medicine. With medical chronology, suggestions for study and bibliographic data. Filadèlfia: Saunders, 1967, p. 93.
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, II, 3-10
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 27
- ↑ Easterling, P. E. (ed.). Historia de lka literatura clásica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 349. ISBN 842491421X.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, II, 1
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 23, 26-29
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XII, 64
- ↑ Ciceró. Tusculanes, V, 20, 22
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIII, 91; XIV, 66
- ↑ «Fídies». GEC. [Consulta: 25 desembre 2023].