Abià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Abià és el nom de diverses persones que apareixen a l'Antic Testament. El nom significa en hebreu «El meu Pare és el Senyor» o «Déu és el meu Pare». Al Segon llibre dels Reis 18:2 apareix el nom d'Abí com abreviatura d'Abià.

Aquest nom pot referir-se a:

  1. El net de Benjamí, figura en setena posició a la llista dels nous fills de Bèquer (1Cr 7:8).
  2. Segons el text masorètic, dona d'Hesron, net de Judà per part de la seva nora Tamar. És possible que aquest Abià fos la mare d'Askhur, el pare de Teqoa (1Cr 2:4, 5, 24).
  3. El segon fill del profeta Samuel. Tant ell com el seu germà Joel, el primogènit, Samuel els va nomenar jutges d'Israel a Beerxeba quan va envellir, però com que van pervertir el judici, van acceptar suborns i obtenir guanys injustos, els ancians d'Israel van demanar a Samuel que nomenés un rei perquè governés la nació (1Sa 8:1-5; 1Cr 6:28).
  4. Sacerdot descendent d'Aaron que fou cap d'una de les cases paternes d'Israel en temps de David. Aquest rei va distribuir el sacerdoci en vint-i-quatre divisions, cadascuna de les quals havia de servir al santuari durant una setmana cada sis mesos. Es va escollir a sort la casa paterna d'Abià per encapçalar la vuitena divisió, i a partir d'aleshores va ser coneguda com "la divisió d'Abià" (1Cr 24:3-10; Lc 1:5). Per això es va dir que el sacerdot Zacaries, el pare de Joan Baptista, pertanyia a la "divisió d'Abià".
  5. Abies, fill de Roboam.
  6. Fill del rei Jeroboam que va morir de jove pel judici de Jahvè. Com a resultat de l'apostasia de Jeroboam, l'adversitat va començar a assolar casa seva, i el seu fill petit Abià va caure malalt i va morir. Jeroboam va fer que la seva dona amagués la seva identitat amb una disfressa i va enviar-la a Siló perquè consultés l'ancià profeta Ahià, que era cec. Però Jahvè no podia ser enganyat. Per mitjà del seu profeta Ahià, va declarar que exterminaria els hereters de Jeroboam «com qui fa net de tota la brossa» (1Re 14:10; 15:25-30). No obstant això, Abià fou l'únic descendent de Jeroboam enterrat honorablement «perquè hi havia quelcom de bo en ell per a Jahvè» (1Re 14:1-18).
  7. Dona del rei Acaz de Judà i mare del rei Ezequies. Fou filla del profeta Zacaries. A 2Reis 18:2 es fa servir una forma abreviada del seu nom: Abí (2Cr 29:1).
  8. Un dels caps de família dels sacerdots del temps de Zorobabel i Jesuà, després de l'exili a Babilònia. Abià figura entre més de vint "caps dels sacerdots i els seus germans" que van tornar de Jerusalem amb Zorobabel (Ne 12:1-7). És molt probable que estigués present a la col·locació dels fonaments del temple l'any segon, quan es van reorganitzar els serveis sacerdotals (Esd 3:8-19). Una generació més tard, en el temps de Joaquim i Nehemies, la família sacerdotal d'Abià estava representada per Zicrí (Ne 12:12, 17, 26).
  9. Sacerdot, o avantpassat d'un sacerdot, que en els dies de Nehemies va participar per fer la resolució que es prengué davant de Jahvè (Ne 9:38-10:8). En el cas que hagués estat el mateix Abià que l'anterior (número 8), com alguns creuen, hauria hagut de viure més de cent anys.