Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAbu-l-Wafà
(en persa) ابوالوفا محمد بوزجانی
(en àrab) ابو الوفا محمد البوزجانی
(Abū l-Wafā Muḥammad al-Būzajānī)

Retrat imaginari modern d'Abu-l-Wafà Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) ابوالوفا محمد بن محمد بن یحیی بن اسماعیل بن العباس البوزجانی Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) ابو الوفا بوزجانی Modifica el valor a Wikidata
10 juny 940 Modifica el valor a Wikidata
Buzhgan (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 998 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Bagdad (Buwàyhides) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBagdad
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFunció tangent
Llei dels sinus
Algunes identitats trigonomètriques
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, astronomia, trigonometria i aritmètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, astrònom Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEdat d'or de l'islam Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIbn Yunus Modifica el valor a Wikidata
Influències

Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, de nom complet Abu-l-Wafà Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Yahya ibn Ismaïl ibn al-Abbàs al-Buzajaní (àrab: ابوالوفا محمد بن محمد بن یحیی بن اسماعیل بن العباس البوزجانی, Abū l-Wafā Muḥammad b. Muḥammad b. Yaḥyà b. Ismāʿīl b. al-ʿAbbās a-Būzajānī) (Buzhgan, 10 de juny del 940 - Bagdad, juliol del 998), fou un gran matemàtic àrab d'origen persa, nascut a Buzajan, al Kuhistan.

Vida i obra[modifica]

L'any 959 es va traslladar a Bagdad, aleshores la capital del califat, on va seguir la rica tradició astronòmica i matemàtica iniciada en el segle ix en aquesta ciutat, en la qual es va beneficiar del mecenatge dels emirs Àdud-ad-Dawla i del seu fill Xàraf-ad-Dawla,[1] que li van encarregar construir, juntament amb Al-Quhí un gran observatori astronòmic que contenia un quadrant de més de sis metres i un sextant de divuit metres.[2]

El seu text sobre aritmètica pràctica, Kitab fi ma yahtaj ilayh al-kuttab wa'l-ummal min 'ilm al-hisab, (per a escribes i comerciants),[3] escrit entre els anys 961 i 976, va tenir una ampla difusió. Està dividit en set parts i cadascuna d'aquestes en set capítols. Les tres primeres parts són purament matemàtiques: 1) ràtios, 2) multiplicació i divisió i 3) mesures (d'àrees de figures, volums de sòlids i distàncies d'objectes). Els altres quatre són d'ordre pràctic, amb molts problemes i les seves solucions: 4) impostos, 5) canvis i participacions, 6) altres (diferents monedes, pagaments de salaris, etc.) i 7) altres qüestions del comerç.

També va escriure un tractat de geometria pràctica, Kitab fi ma yahtaju al-sani' min al-a'mal al-hansiyya,[4] (per a artesans), però és menys original que l'anterior, i es limita a reproduir les fórmules conegudes d'Euclides, Arquimedes, Heró d'Alexandria, Pappus...

L'existència d'aquestes dues obres, la primera dirigida a funcionaris i comerciants, la segona a artesans, fa pensar que existien públics especialitzats que estaven acostumats a utilitzar aquests treballs en el seu nivell.[5] A més, en el primer utilitza la numeració aràbiga (de fet, índia) mentre que al segon conta amb paraules, per facilitar la comprensió dels qui no estan versats.

El seu tractat d'astronomia, Al-Kitab al-Kàmil ('Llibre complet'), segueix l'Almagest de Ptolemeu, però en simplifica i millora els càlculs. Per aconseguir-ho, estableix una taula de sinus dels angles més precisa i més detallada, establint el sinus de 30° amb molta més precisió que Ptolemeu. Alguns autors li atribueixen el descobriment de la llei esfèrica dels sinus al segle x.[6]

És en aquest camp de la trigonometria en què les seves aportacions són més rellevants,[7] ja que les funcions trigonomètriques eren indispensables per a la solució dels triangles esfèrics que sorgien de l'astronomia. Així, per exemple, va establir la "regla de les quatre quantitats": Si i són dos triangles esfèrics amb angles rectes a i i un angle comú , aleshores . D'aquest teorema, es dedueix immediatament un dels casos especials del teorema de Menelau.

Pel que fa a l'astronomia, va mantenir una intensa relació per correspondència amb Al-Biruní, de la qual es conserven diverses cartes.[8]

Segons sembla,[9] existeix a la Biblioteca d'El Escorial un manuscrit seu (Casiri-933) que no ha estat estudiat.

Obres[modifica]

  • Kitab fi-ma yahtaju ilay-hi al-kuttab wa-l-ummal min ilm al-hissab ('Llibre sobre el que és necessari de l'art de l'aritmètica per a escribes i comerciants')
  • Al-Kitab al-Kàmil
  • Kitab fi-ma yahtaju ilay-hi as-sunnà fi-amal al-hàndassa o Kitab al-hàndassa ('Llibre del que és necessari de construccions geomètriques per a artesans')

Referències[modifica]

  1. Morelon, 1996, p. 10.
  2. Johnson, 2014, p. 2.
  3. Aquest text no ha estat mai publicat en cap llenguatge modern. No obstant, se'n poden trobar referències en els llibres i articles de Woepeke, Luckey i Medovoy (vegeu Bibliografia). Es conserven dos manuscrits: un a la Universitat de Leiden i l'altre a la Biblioteca Nacional d'El Caire.
  4. Rosenfeld i Youschkevitch, 1996, p. 431.
  5. Djebbar, 2020, p. 48.
  6. Sesiano, 2000, p. 157.
  7. Katz, 1993, p. 256-257.
  8. Djebbar, 2020, p. 85, 159.
  9. Casiri, Miguel. Biblioteca Arabico-Hispana Escurialensis sive Librorum omnium Mss. Arabicè ab auctoribus magnam partem Arabo-Hispanis compositos Biblioteca Coenobii Escurialensis complectitur, recensio & explanatio. Antonius Perez de Soto imprimebat. Madrid, 1760-1770

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní