Accident geogràfic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
"Cono de Arita". Salar de Arizaro. Salta (Argentina)
"Cordillera Huayhuash". Andes. (Perú)
Delta del riu Nil, península de Sinaí i mar Roja. (Egipte). Fotografia aèria
"Atol das Rocas" Rio Grande do Norte (Brasil)
La Terra. Fotografia Apolo 17

Un accident geogràfic és un element geogràfic que, juntament amb un altre o uns altres, dona forma al relleu d'un terreny.[1]

La ciència que estudia els accidents geogràfics és la geomorfologia.

És una unitat o forma de relleu geomorfològica, generada i subjecta als processos endògens i exògens de la geodinàmica. Accident geogràfic, també es pot definir com cadascun dels elements que formen el relleu d'una zona geogràfica.

Un accident geogràfic és el resultat d'un o més processos geomòrfics successius en evolució constant i que en general es defineixen per la seva forma, superfície i ubicació sobre l'escorça terrestre i en la d'altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides. Així, molts dels termes o mots d'accidents geogràfics aplicats a la Terra, també poden ser usats per a descriure característiques de la superfície d'objectes semblants en l'Univers.

Com a part del terreny, són també elements topogràfics. És a dir, que es poden mesurar, descriure en detall i representar en mapes i models cartogràfics.[2]

Les formes del relleu no inclouen elements fets per l'home, com ara canals, ports o preses d'aigua. Tampoc s'hi inclouen característiques geogràfiques com deserts o boscos. Molts dels termes no es limiten a referir-se a característiques del planeta Terra sinó que també es poden utilitzar per descriure característiques superficials d'altres planetes i objectes similars de l'Univers.

Classificació[modifica]

Els oceans i continents són els accidents geogràfics d'ordre màxim o grans unitats. Els elements genèrics són aquelles parts homogènies de menor dimensió de la superfície de la Terra, que es poden observar a diverses escales, com les fosses i els canyons marins, els rius i els llacs, les serralades, les planes i també la resta de formes del relleu de menor dimensió, delimitades per la discontinuïtat del relleu, que són observables a una escala més gran o de detall.

Es classifiquen per característiques com l'elevació, el pendent, l'orientació, l'estratificació, l'exposició de la roca o el tipus de sòl i es poden agrupar en orogràfics, hidrogràfics: marins, marítim-terrestres, fluvials i lacustres, volcànics i de l'univers (altres planetes, llunes i asteroides).

Factors i processos geomòrfics[modifica]

Diversos factors, des de la tectònica de plaques a l'erosió i la sedimentació, poden generar i alterar els accidents geogràfics.

Els accidents geogràfics estan subjectes a les formes i canvis estructurals (litosfera), dinàmics (modelat), climàtics (clima) i biològics (éssers vius incloent l'espècie humana), com és el cas de la vegetació en la formació i el desenvolupament de les dunes i els salobrars o els coralls i algues en la formació d'esculls.

Els efectes antròpics es manifesten en els impactes directes o indirectes sobre els processos geomòrfics naturals, que poden ser accelerats o també retardats, en el modelat involuntari de les formes i en la creació, conscient més o menys planificada, de noves formes antropogèniques.[3]

Llista dels principals accidents geogràfics[modifica]

Accidents orogràfics[modifica]

muntanya - serra - serralada - altiplà - massís - depressió - vall - plana - coma - cova - cingle - barranc - duna

Accidents hidrogràfics[modifica]

Els accidents geogràfics marítims[modifica]

mar - oceà - Fossa marina - canyó submarí

Els accidents geogràfics marítimo-terrestres[modifica]

costa - golf - badia - cap - illa - arxipèlag - península - platja - atol - illot - maresma - penyasegat - llacuna - fiord

Els accidents geogràfics fluvials[modifica]

riu - torrent - estuari - delta - illa fluvial - illa marítimo-fluvial - congost - rambla - riera - meandre - aiguamoll - canyó - barranc

Els accidents geogràfics lacustres

mar interior - llac - estany - illa lacustre

Accidents volcànics[modifica]

volcà - caldera volcànica - font hidrotermal - tub de lava

Accidents geogràfics de planetes, llunes i asteròides[modifica]

Flexus - Vastitas - Tholus - Astrum - Farrum - Vallis - Facula - Fluctus - Labyrinthus

Accidents geogràfics notables de Catalunya[modifica]

Muntanya de Montserrat
Delta de l'Ebre
Muntanya de sal de Cardona
Volcans de la Garrotxa
Cap de Creus
Pedraforca
Aiguamolls de l'Empordà
Estany de Banyoles
Illes Medes


Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «accident-3.geogràfic» (en catala). Diccionari manual de la llengua catalana Vox © Larousse Editorial, S.L. 2007, 2007. [Consulta: 14 maig 2020].
  2. Portillo, Germán. «Accident geogràfic: què és, característiques, formació i importància», 23-10-2020. [Consulta: 7 gener 2024].
  3. Rosselló, Vicenç M. Manual de Geografia Física. Modelat antropogènic i geomorfologia aplicada. 20.1 Els processos naturals modificats. 2a edició. València: Universitat de València, 1998, p. 350 (Educació. Materials). ISBN 84-370-3466-3. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accident geogràfic