Acroteri
L'acroteri (grec antic: ἀκρωτήριον, llatí: Acroterium) és un element decoratiu de l'arquitectura grega i romana clàssiques que estava col·locat als extrems o al cim d'un frontó triangular, generalment en forma de palmeta. La paraula significa l'extrem, l'acabament, i s'utilitzava sobretot en plural: acroteria.
Per extensió, s'anomenen així els elements decoratius –que poden ser estàtues, estatuetes de pedra, vasos de terracota, etc.– que es col·loquen damunt d'una cornisa per ocultar una part de la teulada i, fins i tot, els elements col·locats als extrems de la part convexa de les teules. Els materials utilitzats són variats: pedra, terracota, pintura, plàstic i bronze. En l'arquitectura moderna, s'anomena mur acroteri o simplement, acroteri el muret situat a la vora de les terrasses per permetre elevar-ne l'estanquitat.[1][2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acroteri |
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 29 octubre 2014].
- ↑ Smith, William (ed.). «Acroterium». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 27 gener 2023].