Hamal
Hamal (Alfa d'Àries / α Arietis) és l'estrella més brillant de la constel·lació d'Àries.[9] També rep el nom tradicional d El Nath. La seva designació de Flamsteed és 13 Arietis, però és usat molt rarament a causa del fet que és una estrella brillant amb designació de Bayer. El nom "Hamal" deriva del nom àrab de la constel·lació sencera, Al Ħamal, "l'ovella" o "el moltó". A causa de la confusió entre l'estrella i la constel·lació, l'estrella és també (rarament) esmentada com a راس الحمل rās al-ħamal, "el cap de l'ovella/moltó". El Nath és la transliteració d'una paraula àrab que significa «El cop de cap (del moltó)», nom que també se li atribueix, per bé que designa més generalment a β Tauri.[10]
Aquesta estrella és una estrella gegant K2 IIICa, la qual cosa significa que és de color taronja, una estrella gran (unes 55 vegades més brillant, 18 vegades més gran en diàmetre, 4,5 vegades més massiva que el sol), mentre que la notació "ca" indica línies de calci en el seu espectre. És lleugerament variable, unes 0,5 magnituds.
Segons les dades recollides pel satèl·lit Hipparcos la paral·laxi de Hamal és de 49,48 ± 0,99 msa,[11] això significa una distància de 65,91 ± 1,35 anys llum de la Terra. Combinada amb el seu esclat intrínsec, aquesta distància relativament petita fa que aquesta estrella brilli amb una magnitud aparent de 2,01, i sigui la 47a estrella més brillant del cel.
A l'antiguitat, el pas aparent del sol a través del cel de la Terra posa a Àries en el principi de la primavera (per la qual cosa la majoria de les columnes d'astrologia en els periòdics moderns comencen amb Àries). Mentre que l'equinocci s'ha mogut a Peixos des d'aquells temps a causa de la precessió, Hamal ha romàs en la ment com a l'estrella més brillant on hi havia un punt important quan els pobles primitius començarent a estudiar el cel nocturn.
Referències[modifica]
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «A likely exoplanet orbiting the oscillating K-giant α Arietis» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-04-2011, pàg. 134–134. DOI: 10.1051/0004-6361/201016293.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Pablo Mauas «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-01-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201424474.
- ↑ Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
- ↑ «Chemical Abundances for Very Strong-Lined Giants» (en anglès). Astronomical Journal, desembre 1995, pàg. 2968–3009. DOI: 10.1086/117741.
- ↑ N. D. Kostiuk. «HD-DM-GC-HR-HIP-Bayer-Flamsteed Cross Index». Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg. [Consulta: 5 març 2007].
- ↑ N. D. Kostiuk. «HD-DM-GC-HR-HIP-Bayer-Flamsteed Cross Index». Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg, 2002. [Consulta: 5 març 2007].
- ↑ ESA. «main&HIP=9884 The Hipparcos Main Catalogue». Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg, 1997. [Consulta: 2 març 2007].
Enllaços externs[modifica]
- SIMBAD, Base de Dades Astronòmiques
- Fotografia de l'estrella
- Imatge de l'estrella combinada amb un planisferi
