Arma de destrucció massiva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Les armes de destrucció massiva són les nuclears, biològiques i químiques.

Les armes de destrucció massiva (ADM; en anglès WMD, weapons of mass destruction) són armes dissenyades per a matar moltes persones de manera indiscriminada.[1]

Actualment, es consideren armes de destrucció massiva les nuclears, les biològiques i les químiques. Quan l'expressió va ser encunyada el 1937,[2] es referia més aviat als bombardejos aeris de la Luftwaffe nazi que donaven suport a l'exèrcit revoltat a la Guerra Civil espanyola,[3] sent el cas més tristament cèlebre el de Gernika.

Tradicionalment, el terme emprat per a referir-se conjuntament a aquesta mena d'armes era armes no convencionals. L'ús actual de l'expressió armes de destrucció massiva com a designació conjunta d'armes nuclears, biològiques i químiques va ser creat en la resolució núm. 687 del Consell de Seguretat de Nacions Unides el 1991.[4]

Aquesta resolució es refereix a l'«amenaça que totes les armes de destrucció massiva suposen per a la pau i la seguretat», i esmenta en particular les nuclears, biològiques i químiques, així com els tres tractats rellevants per a aquestes armes:

L'ús d'aquesta expressió és motiu de controvèrsia. Es va popularitzar sobretot durant la crisi de desarmament iraquià el 2002[5] i va servir com pretext per a la Guerra de l'Iraq, encara que finalment no es van trobar armes de destrucció massiva en poder del govern iraquià.

Per contra, els exèrcits invasors estatunidenc i britànic sí que van utilitzar durant l'atac bombes brutes d'urani empobrit.

En general, armes de destrucció massiva és un terme usat amb funció propagandística, utilitzat per a fer referència a les armes nuclears, biològiques i químiques de què suposadament disposa un enemic.

Altres armes de destrucció massiva[modifica]

Malgrat el consens en els tres tipus d'armes abans esmentats, hi ha un altre tipus d'armes àmpliament condemnades per la comunitat internacional, però d'ús encara avui dia, que igualment poden eliminar un gran nombre de persones de manera indiscriminada. Entre aquest tipus d'altres armes estarien:

  • Mines antipersona: es compleixen les dues premisses bàsiques d'una arma de destrucció massiva: mata indiscriminadament i en gran nombre, amb l'excepció que les morts es produeixen al llarg de molts anys.
  • Bombes de dispersió: usades en bombardejos sobre les ciutats, poden ser letals per a moltíssimes persones, ja que es divideixen en múltiples ogives que cauen aleatòriament destruint tot el que hi ha en una certa àrea. També estan prohibides per l'ONU.
  • Munició d'urani empobrit: l'urani empobrit, usat en la fabricació de municions per la seva alta densitat i alt punt de fusió. Malgrat el seu nivell baix de radioactivitat, en ser usat amb la suficient freqüència sobre una zona de conflicte amb abundant població civil pot provocar a curt i mitjà termini un increment substancial dels casos de càncer i malformacions congènites. S'han documentat casos a Kosovo i Sèrbia, i sobretot a l'Iraq on l'exèrcit americà les va usar intensament. Els projectils d'urani empobrit, en impactar, alliberen i polvoritzen la seva càrrega radioactiva pel que els pot considerar com bombes brutes.

Evolució de l'ús del terme[modifica]

Explosió nuclear

Durant la Guerra Freda, el terme armes de destrucció massiva es referia principalment a les armes nuclears. En aquella època, en el món occidental s'utilitzava l'eufemisme "armes estratègiques" per a referir-se a l'arsenal nuclear estatunidenc. No obstant això, no existeix una definició precisa de la categoria "estratègica", ni considerant l'abast ni el rendiment de l'arma nuclear.[6]

Després de l'Operació Òpera, la destrucció d'un reactor nuclear preoperacional dins d'Iraq per part de la Força Aèria israeliana el 1981, el primer ministre israelià, Menachem Begin, va respondre a les crítiques dient que "sota cap concepte permetrem que un enemic desenvolupi armes de destrucció massiva que pugui utilitzar-se contra el poble d'Israel". Aquesta política d'acció preventiva contra les armes de destrucció massiva reals o percebudes es va conèixer com la Doctrina Begin.

El terme "armes de destrucció massiva" va seguir apareixent periòdicament, normalment com a part del context del control d'armes nuclears; Ronald Reagan el va utilitzar durant la Cimera de Reykjavík de 1986, en referir-se al Tractat de l'espai exterior de 1967.[7] El successor de Reagan, George H.W. Bush, va utilitzar el terme en un discurs de 1989 davant les Nacions Unides, principalment en referència a les armes químiques.[8]

El final de la Guerra Freda va reduir la dependència dels Estats Units de les armes nuclears com a element dissuasiu, la qual cosa va fer que se centrés en el desarmament. Amb la invasió de Kuwait de l'any 1990 i la Guerra del Golf de 1991, els programes d'armes nuclears, biològiques i químiques de l'Iraq es van convertir en una preocupació especial de la primera Presidència de George H. W. Bush.[9] Després de la guerra, Bill Clinton i altres polítics i mitjans de comunicació occidentals van continuar utilitzant el terme, normalment en referència als intents en curs de desmantellar els programes d'armament de l'Iraq.[9]

A principis de 2019, més del 90% dels 13.865 armes nuclears del món pertanyien a Rússia i els Estats Units.[10]

Després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 i els atacs amb carboncle (àntrax) el 2001 als Estats Units, el temor a les armes no convencionals i a la guerra asimètrica es va apoderar de molts països. El temor va aconseguir un crescendo amb la crisi del desarmament de l'Iraq de 2002 i la suposada existència d'un acord sobre urani entre Níger i l'Iraq basada en documents falsos que es van convertir en la principal justificació per a la invasió de l'Iraq de 2003.[11][12] Les forces estatunidenques no van trobar cap arma de destrucció massiva a l'Iraq. Van trobar antigues reserves de municions químiques, incloent sarín i gas mostassa, però totes es van considerar inutilitzables a causa de la corrosió o degradació.[13] L'Iraq, no obstant això, va declarar el 2009 un arsenal d'armes químiques que el personal de l'ONU havia assegurat després de la Guerra del Golf de 1991. L'arsenal contenia principalment precursors químics, però algunes municions continuaven sent utilitzables.[14]

A causa del seu prolífic ús i al seu perfil públic (mundial) durant aquest període, la American Dialect Society va votar el terme "armes de destrucció massiva" (i la seva abreviatura, "WMD") com la seva "paraula de l'any" el 2002, i el 2003 la Lake Superior State University va afegir el terme WMD (Weapons of Mass Destruction) a la seva llista de termes bandejats per "mal ús, ús excessiu i inutilitat general" (i "com a maniobra que gargoteja totes les formes d'agressió").[15][16]

En la seva denúncia penal contra el principal sospitós de l'atemptat de la marató de Boston del 15 d'abril de 2013, l'FBI es refereix a una olla de pressió improvisada com a "arma de destrucció massiva"."[17]

S'ha demanat que es classifiquin almenys algunes classes d'armes cibernètiques com a armes de destrucció massiva (ADM), en particular les destinades a provocar una destrucció (física) a gran escala, com per exemple atacant infraestructures crítiques.[18][19][20] No obstant això, alguns estudiosos s'han oposat a classificar les ciberarmes com ADM al·legant que "no poden [actualment] ferir o matar directament a éssers humans amb la mateixa eficàcia que les armes o les bombes" o que clarament "compleixen les definicions legals i històriques" d'ADM.[21][22]

Definició en les lleis dels EUA[modifica]

Per a les finalitats generals de la defensa nacional dels EUA, el seu Codi Federal defineix una arma de destrucció massiva com a:[23][24]

  • qualsevol arma o dispositiu que té la intenció, o la capacitat, de causar la mort o lesions corporals greus a un nombre significatiu de persones mitjançant l'alliberament, la difusió o l'impacte de:
    • substàncies químiques tòxiques o verinoses o els seus precursors
    • un organisme patogen
    • radiació o radioactivitat[25]

A l'efecte de la prevenció de la proliferació d'armes químiques, el Codi dels Estats Units d'Amèrica defineix les armes de destrucció massiva com a "armes químiques, biològiques i nuclears, i materials químics, biològics i nuclears utilitzats en la fabricació d'aquestes armes".[26][27]

Dret internacional[modifica]

Vegeu també: Control d'armes

El desenvolupament i l'ús de les armes de destrucció massiva es regeixen per diverses convencions, acords i tractats internacionals, ratificat per diversos estats en cada cas.

Tractat Data de la firma Data de l'entrada en vigor Nombre d'estats que en formen part Objectiu
Protocol de Ginebra[28] 17 de juny de 1925 8 de febrer de 1928 145 Prohibició de l'ús d'armes químiques i biològiques
Tractat de prohibició parcial de proves nuclears[29] 5 d'agost de 1963 10 d'octubre de 1963 126 Prohibició de tots els assajos d'armes nuclears excepte els realitzats sota terra
Tractat de l'espai exterior[30] 27 de enero de 1967 10 de octubre de 1967 111 Prohibició de l'emplaçament d'armes de destrucció massiva a l'espai
Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP)[31] 1 de juliol de 1968 5 de març de 1970 191 1. Prevenir la proliferació nuclear; 2. promoure el desarmament nuclear; 3. promoure els usos pacífics de l'energia nuclear
Tractat de control d'armes als fons marins (Seabed Arms Control Treaty)[32] 11 de febrero de 1971 18 de mayo de 1972 94 Prohibició de l'estacionament d'armes de destrucció massiva al fons de l'oceà
Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears (CTBT)[33] 10 de setembre de 1996 No es troba en vigor 170 Prohibeix tots els assajos d'armes nuclears
Convenció sobre Armes Biològiques (CAB)[34] 10 d'abril de 1972 26 de març de 1975 183 Prohibició total d'armes biològiques
Convenció sobre Armes Químiques (CWC)[35] 3 de setembre de 1992 29 d'abril de 1997 193 Prohibició total d'armes químiques
Tractat sobre la prohibició de les armes nuclears (TPNW) (2021)[36] 20 de septiembre de 2017 22 de enero de 2021 54 Prohibició total de les armes nuclears

Símbols de perill comuns[modifica]

Article principal: Símbols de perillositat
Tipus de símbol (Tòxic, Radioactiva o Biològic) Símbol Caràcter Unicode Imatge
Símbol Tòxic ☠ U+2620 Tòxic[37]
Símbol Radioactiu ☢ U+2622 Radioactiu[38]
Símbol Biològic ☣ U+2623 Biològic[39]

Referències[modifica]

  1. ↑ Grup Enciclopèdia. arma de destrucció massiva [Consulta: 12 setembre 2023]. 
  2. ↑ «Weapon of mass destruction». Enciclopedia Británica, 27-11-2017 [Consulta: 26 maig 2021].
  3. ↑ «Defining “Weapons of Mass Destruction”» (en anglès). Center for the Study of Weapons of Mass Destruction Occasional Paper, 4, 2012, pàg. 6-7.
  4. ↑ «United Nations Security Council 1991» (PDF) (en anglès). Nacions Unides.
  5. ↑ Discurso G. W. Bush 2003, Texto íntegro del discurso con el que el presidente de EEUU, George W. Bush, da al líder iraquí, Sadam Huseín, un plazo de 48 horas para que abandone el poder y evite una guerra.
  6. ↑ Brian Alexander, Alistair Millar. Tactical nuclear weapons: emergent threats in an evolving security environment (Armas nucleares estratégicas: amenazas emergentes en un entorno de seguridad en evolución) (en anglès). 1., 2003, p. 7. ISBN 978-1-57488-585-9. 
  7. ↑ .
  8. ↑ .
  9. ↑ 9,0 9,1 MICHAEL WINES, Special to The New York Times .
  10. ↑ «El arsenal nuclear mundial disminuye, pero los futuros recortes son inciertos en medio de las tensiones entre Estados Unidos y Rusia». , 17-06-2019.
  11. ↑ United States. Congress. Senate. Select Committee on Intelligence. Report on the Intelligence on the U.S. Intelligence Community's Prewar Intelligence Assessments on Iraq , July 9, 2004, Ordered Reported on July 7, 2004. Government Printing Office, p. 48–. GGKEY:ZQL5FY25BSB. 
  12. ↑ Transcript of IAEA Director General Mohamed ElBaradei's presentation to the U.N. Security Council Arxivat 2023-05-03 a Wayback Machine., March 7, 2003, CNN.com
  13. ↑ Las municiones encontradas en Irak cumplen los criterios de las ADM Arxivat 2012-10-01 a Wayback Machine., Military.com, informe presentado por el Servicio de Prensa de las Fuerzas Americanas, 29 de junio de 2006
  14. ↑ «India completa la eliminación de armas químicas; Irak declara su arsenal | Análisis | NTI». nti.org. Arxivat de l'original el 3 de gener de 2016. [Consulta: 12 desembre 2017].
  15. ↑ «American Dialect Society». Americandialect.org, 13-01-2003. Arxivat de l'original el 15 de juny de 2006. [Consulta: 5 agost 2010].
  16. ↑ «Lake Superior State University:: Banished Words List:: 2003». Lssu.edu. Arxivat de l'original el 20 d'agost de 2017. [Consulta: 5 agost 2010].
  17. ↑ «Criminal Complaint United States vs Dzhokhar Tsarnaev (Demanda criminal Estados Unidos contra Dzhokhar Tsarnaev)» (en anglès). . Arxivat 2013-04-22 a Wayback Machine.
  18. ↑ Hatch, Benjamin B. «Defining a Class of Offensive Destructive Cyber Weapons As Weapons of Mass Destruction: An Examination of the Merits (Definiendo una clase de armas cibernéticas destructivas ofensivas como armas de destrucción masiva: Un examen de los méritos)». United States Air Force Center for Unconventional Weapon Studies Trinity Site Papers, desembre 2017.
  19. ↑ Kumar, Davinder. «org/publication/usi-journal/cyber-weapons-the-new-weapons-of-mass-destruction/ Cyber Weapons – The New Weapons of Mass Destruction (Armas cibernéticas - Las nuevas armas de destrucción masiva)». United Service Institution of India, Marzo 2013. [Consulta: 3 juliol 2021].[Enllaç no actiu]
  20. ↑ «The Pentagon Thinks Cyber Ops Could Be The Next WMDs (El Pentágono cree que las operaciones cibernéticas podrían ser las próximas armas de destrucción masiva)». Government Executive. [Consulta: 3 juliol 2021].
  21. ↑ Carr, Jeffrey «The misunderstood acronym: Why cyber weapons aren't WMD (El acrónimo mal entendido: Por qué las armas cibernéticas no son ADM)» (en anglès). Bulletin of the Atomic Scientists, 69, 5, 01-09-2013, pàg. 32-37. Bibcode: 2013BuAtS..69e..32C. DOI: 10.1177/0096340213501373. ISSN: 0096-3402.
  22. ↑ Caves, John; Carus, W. Seth «Future of Weapons of Mass Destruction: Their Nature and Role in 2030 (Futuro de las armas de destrucción masiva: Su naturaleza y papel en 2030)». Centro para el Estudio de las Armas de Destrucción Masiva, Documento Ocasional 10, Junio 2014.
  23. ↑ «US CODE: Title 50—War and National Defense (US CODE: Título 50-Guerra y Defensa Nacional)». .law.cornell.edu, 23-03-2010. Arxivat de l'original el 27 d'abril de 2010. [Consulta: 5 agost 2010].
  24. ↑ «US CODE: 50, ch. 40—Defense Against Weapons of Mass Destruction (US CODE: 50, ch. 40-Defensa contra las armas de destrucción masiva)». .law.cornell.edu, 23-03-2010. Arxivat de l'original el 27 d'abril de 2010. [Consulta: 5 agost 2010].
  25. ↑ «US CODE: 50, ch. 40, § 2302. Definitions». .law.cornell.edu, 23-03-2010. [Consulta: 5 agost 2010].
  26. ↑ «US CODE: 50, ch. 43—Preventing Weapons of Mass Destruction Proliferation and Terrorism (Code EE.UU. título 50, cap. 43-Prevención de la proliferación de armas de destrucción masiva y del terrorismo». .law.cornell.edu, 23-03-2010. Arxivat de l'original el 28 de juliol de 2010. [Consulta: 5 agost 2010].
  27. ↑ «US CODE: 50, cap. 43; § 2902. Definitions». .law.cornell.edu, 23-03-2010. [Consulta: 5 agost 2010].
  28. ↑ «Disarmament Treaties Database: Protocolo de Ginebra de 1925». Oficina de Asuntos de Desarme de las Naciones Unidas. Arxivat de l'original el 21 de maig de 2019. [Consulta: 10 febrer 2021].
  29. ↑ «Base de Datos de Tratados de Desarme: Tratado de Prohibición Parcial de Ensayos Nucleares». Oficina de Asuntos de Desarme de las Naciones Unidas. Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2017. [Consulta: 10 febrer 2021].
  30. ↑ «Disarmament Treaties Database: Tratado del Espacio Exterior». Oficina de Asuntos de Desarme de las Naciones Unidas. [Consulta: 10 febrer 2021].
  31. ↑ «Base de datos de tratados de desarme: Tratado de No Proliferación de Armas Nucleares (TNP)». Oficina de Asuntos de Desarme de las Naciones Unidas. Arxivat de l'original el 3 d'agost de 2018. [Consulta: 10 febrer 2021].
  32. ↑ «Base de datos de tratados de desarme: Tratado sobre los fondos marinos». Oficina de Asuntos de Desarme de las Naciones Unidas. Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2020. [Consulta: 10 febrer 2021].
  33. ↑ «Base de Datos de Tratados de Desarme: Tratado de Prohibición Completa de los Ensayos Nucleares». Oficina de Asuntos de Desarme de las Naciones Unidas. Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2020. [Consulta: 10 febrer 2021].
  34. ↑ «Disarmament Treaties Database: Convención sobre Armas Biológicas». Oficina de Asuntos de Desarme de las Naciones Unidas. Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2021. [Consulta: 10 febrer 2021].
  35. ↑ «Disarmament Treaties Database: Chemical Weapons Convention». United Nations Office for Disarmament Affairs. Arxivat de l'original el 2020-12-03. [Consulta: 10 febrer 2021].
  36. ↑ «Disarmament Treaties Database: Treaty on the Prohibition of Nuclear Weapons». United Nations Office for Disarmament Affairs. Arxivat de l'original el 2021-01-26. [Consulta: 10 febrer 2021].
  37. ↑ «Unicode Character 'SKULL AND CROSSBONES' (U+2620)». Arxivat de l'original el 13 maig 2018. [Consulta: 12 maig 2018].
  38. ↑ «Unicode Character 'RADIOACTIVE SIGN' (U+2622)». Arxivat de l'original el 13 maig 2018. [Consulta: 12 maig 2018].
  39. ↑ «Unicode Character 'BIOHAZARD SIGN' (U+2623)». Arxivat de l'original el 13 maig 2018. [Consulta: 12 maig 2018].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arma de destrucció massiva

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arma_de_destrucció_massiva&oldid=33287232»