Arnulf de Vic
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle X  |
| Mort | 1010 (Gregorià) |
| Bisbe de Vic | |
| 993 – 1010 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010. Fill de la família vescomtal d'Osona.[1][2] Era ardiaca de Barcelona quan es produí l'atac d'Almansor el 985 i fou fet presoner pels sarraïns. Posteriorment seria alliberat gràcies al pagament d'un rescat.[1][2]
Va ser promogut al càrrec de bisbe essent abat de la comunitat de canonges regulars de l'església de Sant Feliu de Girona, tal com ho farien altres a la seu vigatana o com Berenguer de Vilademuls a l'arquebisbat de Tarragona.[3] El 993 fou nomenat bisbe de Vic i consagrat seguint el costum de l'època pel metropolità de Narbona, Ermengol, que expulsà a l'invasor Guadald, que també aspirava a la mateixa mitra, que acudí a Roma entossudit a posseir el bisbat per a ell. Hi hagué un sínode presidit pel Papa Gregori V al que també hi assistiren, entre altres, Guadald, el bisbe electe Arnulf, i l'emperador Otó III del Sacre Imperi, el comte Ermengol I d'Urgell que segué als peus de l'emperador. En aquella ocasió parlà Arnulf sobre la seva elecció legítima i la consagració pel metropolità de Narbona, a diferència de Guadald que ho feu per qui no tenia jurisdicció i vivint el legítim bisbe Fruià, que amb altres perdé la vida per les arts de Guadald. Demanà llavors el Papa al Comte Ermengol i a tots els clergues i prohoms que l'acompanyaven, que declaressin sobre la veritat del que havia dit Arnulf aprovant la versió d'Arnulf. El Papà demanà la confessió a Guadald i veient-se aquest sense possibilitat de refutar el que deien tants testimonis, declarà no haver sigut ordenat pel metropolità corresponent, vivint el bisbe Fruià i que el promogué la sedició referida. En acabar el Papa decretà que Guadald fos deposat, traient-li l'anell, trencant el seu bàcul pastoral, casulla i dalmàtica i fent-lo seure al terra. Amb aprovació de l'emperador, bisbes, el Comte Ermengol i tota la comitiva fou Arnulf confirmat com a bisbe de Vic el dia 9 de maig del 998.[4][1][2]
L'any 1002 tornà a Roma juntament amb el comte de Barcelona Ramon Borrell per tal de demanar al papa Silvestre II que solucionés l'escandalós cas del monestir de Sant Benet de Bages,[1] en conflicte amb els nobles que l'havien fundat els quals s'entossudien a nomenar ells mateixos els abats de la comunitat. El papa va resoldre favorablement la petició del bisbe i el comte, i probablement també van tractar el tema de la situació amb els sarraïns.[2]
El 1010 era un dels notables que seguien el comte Ramon Borrell a l'expedició contra Còrdova, col·laborant-hi fins i tot amb una host pròpia.[2] Va morir al castell de Calonge de Segarra a causa d'una ferida de guerra poc després de retornar-ne.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; entrada: "Arnulf"; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Arnulf de Vic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pladevall i Font, Antoni; Català Roca, Francesc. «Girona i els seus monestirs. "Sant Feliu"». A: Els monestirs catalans. Vitoria: Edicions Destino, 1974, p. 174. ISBN 84-233-0511-2.
- ↑ Florez, P. Fr. Henrique; Risco, P. Fr. Manuel. «Obispos de Ausona». A: España Sagrada, Tomo XXVIII. Contiene el estado antiguo de la Iglesia Ausonense, hoy Vique (en castellà). Madrid: imprenta de D. Antonio de Sancha, 1774, p. 100-107 [Consulta: 20 novembre 2016].
Bibliografia[modifica]
- Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. Tomo VI Viage a la Iglesia de Vique. Año 1806 (en castellà). Valencia: en la imprenta de Oliveres, antes de Estévan, 1821, p. 159-176 [Consulta: 20 novembre 2016].
