Bataus
| Tipus | ètnia  |
|---|
Els bataus,[1][2] bataves[3] o batavis[2] (en llatí: Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos. Els esmenta per primera vegada Juli Cèsar.
Eren gent alta i de cabells vermells, i formaven part del poble dels cats, dels quals s'havien separat i tot seguit s'havien establert al Rin, on eren súbdits romans encara que no pagaven impostos, només servien a l'exèrcit. Cèsar els va descriure vivint en una illa del Rin, és a dir, entre dos braços del riu, però no se sap quant de temps feia que hi vivien. A la divisió que va fer Cèsar del territori, els va incloure a la Gàl·lia, i després a la província de Bèlgica, atès que el país on vivien era poblat de gals. Eren bons genets, i van participar en les campanyes del Baix Rin i la conquesta romana de Britànnia, durant la qual molts bataus van ser destinats a l'illa, segons diu Tàcit.
Revolta dels Bataus[modifica]
En temps de Vitel·li, l'any 69, el cap dels bataus, Juli Civilis, que tenia ciutadania romana, es va revoltar aliat amb els frisis i els canninefates, però després d'una lluita desesperada, va ser derrotat i el seu poble sotmès, però van aconseguir mantenir l'exempció d'impostos. Més tard es va renovar el títol d'amics i germans del poble romà. Hadrià va utilitzar cavalleria dels bataus a la seva campanya al Danubi, i es diu que travessaven aquest riu amb armadura completa. Van ser utilitzats als exèrcits romans al menys fins al segle iv, i l'historiador Zòsim menciona una guarnició de bataus apostada a Sírmium, a Pannònia.
Zòsim també parla de l'illa dels Bataus i diu que el 358 l'illa va passar als salis, un poble dels francs que estava llavors poblada pels bataus i els canninefates, un poble d'origen similar als bataus i que August havia sotmès a Roma. La ciutat principal era Lugdunum (Leiden).
El nom va passar comparativament als holandesos. Durant la Revolució francesa, la república proclamada als Països Baixos va rebre el nom de República Batava.[4]
Ciutats[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Seva i Llinares, Antoni (dir.). Diccionari Llatí-Català (en llatí - català). Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 9788477396314.
- ↑ 2,0 2,1 Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 8477392250.
- ↑ Alberich, Joan; André, Avel·lí; Blay, Maite; Borràs, Joana; Romero, Carmen. Diccionari llatí-català de noms propis. Columna, 1994. ISBN 8478097201.
- ↑ Smith, William (ed.). «Batavi». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 30 juliol 2021].