Belònids
Belonidae  | |
|---|---|
 Tylosurus crocodilus | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Beloniformes |
| Família | Belonidae Bonaparte, 1832 |
-1.JPG)
Els belònids (Belonidae) són una família de peixos osteïctis, tant marins com d'aigua dolça, inclosa en l'ordre dels beloniformes.
Morfologia[modifica]
Cos molt allargat en forma de fus i de secció gairebé cilíndrica.[1] Aletes dorsal, ventral i anal situades molt enrere. Ulls grossos. Les mandíbules (estretes i allargades en forma de bec) tenen nombroses dents punxants.[2]
Alimentació[modifica]
Són principalment carnívors.[2]
Distribució geogràfica[modifica]
Se'ls pot trobar a les aigües tropicals i temperades (principalment marines) d'arreu del planeta.[2][1]
Gèneres[modifica]
Existeixen 38 espècies agrupades en 10 gèneres:
- Ablennes (Jordan and Fordice, 1887)
- Belone (Cuvier, 1816)
- Belone belone (Linnaeus, 1761)
- Belone euxini (Günther, 1866)
- Belone svetovidovi (Collette & Parin, 1970)
- Belonion (Collette, 1966)
- Belonion apodion (Collette, 1966)
- Belonion dibranchodon (Collette, 1966)
- Petalichthys (Regan, 1904)
- Petalichthys capensis (Regan, 1904)
- Platybelone (Fowler, 1919)
- Platybelone argalus (Lesueur, 1821)
- Platybelone argalus annobonensis (Collette & Parin, 1970)
- Platybelone argalus argalus (Lesueur, 1821)
- Platybelone argalus platura (Rüppell, 1837)
- Platybelone argalus platyura (Bennett, 1832)
- Platybelone argalus pterura (Osburn & Nichols, 1916)
- Platybelone argalus trachura (Valenciennes, 1846)
- Platybelone lovii (Günther, 1866)
- Platybelone argalus (Lesueur, 1821)
- Potamorrhaphis (Günther, 1866)
- Potamorrhaphis eigenmanni (Miranda Ribeiro, 1915)
- Potamorrhaphis guianensis (Jardine, 1843)
- Potamorrhaphis labiatus (Sant'Anna, Delapieve & Reis, 2012)
- Potamorrhaphis petersi (Collette, 1974)
- Pseudotylosurus (Fernández-Yépez, 1948)
- Strongylura (van Hasselt, 1824)
- Strongylura anastomella (Valenciennes, 1846)
- Strongylura exilis (Girard, 1854)
- Strongylura fluviatilis (Regan, 1903)
- Strongylura hubbsi (Collette, 1974)
- Strongylura incisa (Valenciennes, 1846)
- Strongylura krefftii (Günther, 1866)
- Strongylura leiura (Bleeker, 1850)
- Strongylura marina (Walbaum, 1792)
- Strongylura notata (Poey, 1860)
- Strongylura notata forsythia (Breder, 1932)
- Strongylura notata notata (Poey, 1860)
- Strongylura scapularis (Jordan & Gilbert, 1882)
- Strongylura senegalensis (Valenciennes, 1846)
- Strongylura strongylura (van Hasselt, 1823)
- Strongylura timucu (Walbaum, 1792)
- Strongylura urvillii (Valenciennes, 1846)
- Tylosurus (Cocco, 1833)
- Tylosurus acus (Lacépède, 1803)
- Tylosurus acus acus (Lacépède, 1803)
- Tylosurus acus imperialis (Rafinesque, 1810)
- Tylosurus acus melanotus (Bleeker, 1850)
- Tylosurus acus rafale (Collette & Parin, 1970)
- Tylosurus choram (Rüppell, 1837)
- Tylosurus crocodilus (Péron & Lesueur, a Lesueur, 1821)
- Tylosurus fodiator (Jordan & Gilbert, 1882)
- Tylosurus gavialoides (Castelnau, 1873)
- Tylosurus pacificus (Steindachner, 1876)
- Tylosurus punctulatus (Günther, 1872)
- Tylosurus acus (Lacépède, 1803)
- Xenentodon (Regan, 1911)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Enciclopèdia Catalana (català)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Petrovický, Ivan, 2010?. Peces de acuario. Madrid: Tikal. Enciclopedia de la ciencia. ISBN 9788492678303. Pàg. 236.
- ↑ Valenciennes, A. a Cuvier, G. L. i Valenciennes, A., 1846. Histoire Naturelle des Poissons. París: Levrault, vol. 18, 505 pp. pls 520-553.
- ↑ Catalogue of Life Arxivat 2016-10-12 a Wayback Machine. (anglès)
