Benet Salellas i Vilar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Benet Salellas i Vilar

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 octubre 1977 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Girona

Dades personals
FormacióUniversitat Pompeu Fabra
Universitat de Barcelona - llicenciatura en filologia clàssica
Universitat de Girona - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDret penal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat (2003–), activista, polític, corrector Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareSebastià Salellas i Magret Modifica el valor a Wikidata
GermansLluc Salellas i Vilar Modifica el valor a Wikidata
Veu de Benet Salellas i Vilar (català) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm8129284 Modifica el valor a Wikidata

Benet Salellas i Vilar (Girona, 7 d'octubre de 1977) és un advocat i polític català. Fou diputat al Parlament de Catalunya per la CUP en l'onzena legislatura.

Biografia[modifica]

És fill de Sebastià Salellas i Magret i germà del periodista Lluc Salellas. Va estudiar a l'escola pública Migdia i a l'Institut Santiago Sobrequés i Vidal de la seva ciutat natal. Es va llicenciar primer en Filologia a la Universitat de Barcelona i després en Dret a la Universitat de Girona. També va iniciar un postgrau en Dret Penal a la Universitat Pompeu Fabra.[1]

Salellas ha exercit com a advocat des del juliol del 2003, sobretot en l'àmbit penal, defensant persones represaliades pel sistema polític. Ha col·laborat amb molts moviments socials, des de l'ecologista fins a l'antiracista, els col·lectius pel dret a l'habitatge o la lluita contra la impunitat de la violència institucional. Ha estat advocat defensor en processos polítics a l'Audiència Nacional com ara l'Operació Estany,[2] el cas de la crema de fotos del rei,[3] la defensa de Tamara Carrasco o dels encausats per encerclar el Parlament de Catalunya el 15 de juny del 2011,[4] així com de víctimes del sistema econòmic en tribunals ordinaris.

En el marc de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va ser candidat de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent a la circumscripció de Girona després de ser escollit en primàries,[5] esdevenint diputat al Parlament de Catalunya en les eleccions del 27 de setembre.[6]

Olivier Peter, Benet Salellas, Marina Roig i Àlex Solà.

En el judici al procés independentista català, fou membre de l'equip de defensa del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, assenyalant «l'escàndol que suposa que en el judici hi hagi Vox» exercint l'acusació particular. L'estratègia de la defensa de Cuixart combinà la denúncia de la vulneració de garanties processals amb la del caràcter polític del judici.[7]

Obra publicada[modifica]

Benet Salellas ha participat en diversos llibres col·lectius com Rastros de Dixán. Islamofobia y construcción del enemigo en la era post 11-S (2009), Perspectives (2013), Quan la por canvia de bàndol (2014), Antígona emmordassada, deu anys de repressió política als Països Catalans (2017),[8] Referèndum 2017: la clau que obre el pany (2017)[9] i Amnistia. Propostes per a un debat necessari (2021).[10]

L'any 2018 publicà l'assaig Jo acuso. La defensa en judicis polítics on Salellas reflexiona sobre la història judicial contemporània i exposa exemples d'ús del dret per a eliminar adversaris polítics, amb el focus posat al judici al procés independentista català.[11][12] El 2024 publicà la crònica En encesa espera, on s'hi recull l'experiència d'una quarantena d'independentistes catalans detinguts en el marc de l'Operació Garzón, prèvia als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benet Salellas i Vilar
  1. ↑ «Qui som?». Advocat.cat. Arxivat de l'original el 2016-06-10. [Consulta: 16 maig 2016].
  2. ↑ «Deu anys de la batuda a la vora de l'Estany». Diari de Girona, 06-02-2013. [Consulta: 6 gener 2019].
  3. ↑ «Estrasburg condemna Espanya pel cas de la crema de fotos del Rei». Diari de Girona, 14-03-2018. [Consulta: 6 gener 2019].
  4. ↑ «Els vuit condemnats per 'Aturem el Parlament' continuen a l'espera de l'indult». Jornada, 15-06-2018. Arxivat de l'original el 2019-01-07. [Consulta: 6 gener 2019].
  5. ↑ «L'advocat Benet Salellas serà el candidat de la CUP de Girona per al 27-S». Diari de Girona, 30-07-2015. [Consulta: 30 juliol 2015].
  6. ↑ «Los diez diputado electos». La Vanguardia, 04-10-2015, pàg. 21.
  7. ↑ Escribano, Daniel. «Benet Salellas: «Encara hi ha qui es pensa que posant-se de perfil sortirà millor d'aquest judici»». Catarsi Magazín, 10-06-2019. [Consulta: 27 desembre 2019].
  8. ↑ Busquets, Gemma. «Un llibre recull reflexions sobre deu anys de lluites de desobediència al país - 28 maig 2017». El Punt Avui, 26-05-2017. [Consulta: 6 gener 2019].
  9. ↑ «L'Odissea ha organitzat la presentació del llibre "Referèndum 2017: la clau que obre el pany"». RTV Vilafranca, 26-09-2017. [Consulta: 6 gener 2019].
  10. ↑ «Amnistia. Propostes per a un debat necessari». Literal 2021, 22-05-2021. [Consulta: 23 maig 2021].
  11. ↑ «Entrevista a Benet Salellas, advocat. Acaba de publicar "Jo acuso. La defensa en judicis polítics"». TV3, 19-12-2018. [Consulta: 6 gener 2019].
  12. ↑ Puig, Xavier. «Quatre lliçons per a un judici polític». El Temps, 04-01-2019. [Consulta: 6 gener 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benet_Salellas_i_Vilar&oldid=33161869»