Bergedorf
Bardörp (nds)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| País | Alemanya | ||||
| Estat | Hamburg | ||||
| Districte | Bergedorf | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 35.105 (2016) (3.106,64 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 11,3 km² | ||||
| Banyat per | Bille, Schleusengraben, Schulenbrooksbek i Kampbille | ||||
| Altitud | 9 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 21029, 21031, 21033, 21035, 21039[1][2] | ||||
| Lloc web | bergedorf.de | ||||
Bergedorf (en baix alemany Bärdörp) és una antiga ciutat que ara forma un barri (Stadtteil) de la ciutat estat d'Hamburg a Alemanya. El 31 de desembre de 2009 tenia 41.234 habitants.[3] També és la seu administrativa del districte de Bergedorf.
El primer esment escrit de Bergerdorp data del 1162, sota el regne Enric el Lleó. Es troba a una ruta comercial important entre Hamburg i Lauenburg, i des del segle xiii tenia un castell i un molí d'aigua. Junts amb els Vierlande, els ducs van empenyorar-la a les ciutats d'Hamburg i Lübeck. El 1401, els ducs van recuperar-les. Després d'una batalla el 1420, la ciutat i els Vierlande tornaren a ser un condomini de les ciutats hanseàtiques d'Hamburg i Lübeck, fins que Hamburg comprà les parts del seu aliat el 1868. El 1442 els hanseàtics van desenvolupar el port en desviar el riu Bille via l'Schleusengraben, el Dove Elbe a l'Elba i el port d'Hamburg. El 1842, la ciutat va obtenir una estació a la línia nova Hamburg-Bergedorf el que va fomentar la industrialització, encara més quan la línia va prolongar-se cap a Berlín el 1846. Fins a la Segona Guerra Mundial, el port van tenir un paper important per a la ciutat. El 1938 la ciutat va perdre la seva independència quan després de la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg del 1937 va ser integrada a Hamburg.
Avui, el nucli és un centre residencial important. L'activitat industrial van minvar i desplaçar-se a la zona portuària al marge dret de l'Elba. L'antic polígon industrial es transforma en una zona mixta d'habitatge, serveis de recerca i indústria neta, un projecte anomenat els Schleusengärten (jardins de la resclosa). El centre històric a l'entorn del castell va mantenir un cert caràcter urbà íntim. Contràriament a la zona central d'Hamburg no va sofrir gaire dels bombardejos de l'Operació Gomorra (1943) i tret uns excessos urbanístics dels anys 1960-70, les proporcions històriques van mantenir-se. Bergedorf és un centre comercial i de serveis supralocal per al districte i la zona limítrofa a Slesvig-Holstein.
Persones de Bergedorf[modifica]
- Johann Adolph Hasse
- Heinrich Rathmann
- Friedrich Chrysander
- Ida Boy-Ed
- Ferdinand Pfohl
- Bernhard Schmidt
- Anton Aloys Timpe
- Kurt A. Körber
- Frank Appel
- Jörg Pilawa
Monuments i llocs d'interès[modifica]
- Castell de Bergedorf
- El port antic Serrahn
- Antiga estació (1842), un dels edificis ferroviaris més vells mantingut a Alemanya
- El sender al marge del Bille i del Kampbille
- El parc Rathauspark al marge del Schulenbrooksbek
- Església de Pere i Pau
- Torre d'aigua de (1903), desafectada i transformada en habitació
-
-
Confluència del Kampbille i de l'Schleusengraben -
-
Grua al port de Serrahn -
La vall de l'Schulenbrooksbek al Rathauspark
Referències[modifica]
- ↑ Earthtools Arxivat 2013-01-29 a Wayback Machine., Consultat el 6 de desembre de 2011,
- ↑ «Postleitzahl]». [Consulta: 6 desembre 2011].
- ↑ Stadteilprofile 2011 Statistisches Amt für Hamburg und Schleswig-Holstein (Servei d'estadística d'Hamburg i de Slesvig-Holstein)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bergedorf
