Borís Berezovski
  | |
| Nom original | (ru) Борис Абрамович Березовский |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 23 gener 1946 Moscou (Rússia) |
| Mort | 23 març 2013 (67 anys) Ascot (Anglaterra) |
| Causa de mort | Suïcidi (Penjament ) |
| Sepultura | cementiri de Brookwood |
| Diputat de la Duma Estatal | |
| 18 gener 2000 – 7 desembre 2003 Legislatura: 3a Duma Estatal de la Federació Russa | |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Formació | Universitat Estatal de Moscou Institut Trapezkinov de Problemes de Control Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou Universitat Forestal Estatal de Moscou educació de postgrau |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Moscou |
| Ocupació | emprenedor, economista, diputat de la Duma Estatal, polític, matemàtic, oligarca rus |
| Ocupador | Institut Trapezkinov de Problemes de Control (1970–1973) |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica Liberal Russia (en)  |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Rang militar | capità |
| Participà en | |
| 2007 | V hostiakh u Dmitra Hordona |
| Família | |
| Fills | Elizaveta Borisovna Berezovskaïa (en) |
Premis | |
   | |
Borís Berezovski (rus: Борис Абрамович Березовский) (Moscou, 23 de gener de 1946 - Ascot, 23 de març de 2013), nom complet amb patronímic Borís Abràmovitx Berezovski, fou un empresari oligarca rus, enginyer i matemàtic de formació. Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de Rússia i el Consell de Seguretat de Rússia. Com a magnat del nou capitalisme rus, exercí una gran influència política durant el govern de Borís Ieltsin, es convertí en aferrissat enemic del seu successor, Vladimir Putin, i s'exilià a Londres.[1]
Berezovski va enriquir-se durant els anys 90, formant part d'una nova classe d'oligarques i magnats que van accedir al control d'empreses estatals soviètiques durant el seu procés de privatització. Així, va crear crear el primer concessionàri privat d'automòbils de Rússia, gràcies la seva posició provilegiada a l'empresa AutoVAZ. També controlà les finances d'Aeroflot, la petroliera Sibneft i fou el major accionista de canal ORT, des d'on va donar suport a Borís Ieltsin durant la campaya de les eleccions presidencials del 1996. Essent percebut aquells anys com el poder a l'ombra del Kremlin,[2] fou l'avalador de l'operació per situar a la presidència el que després seria el seu gran enemic, l'ex-membre de la KGB Vladimir Putin.[3] Defenestrat políticament, Berezovski va abandonar Rússia entre acusacions de desfalc a un govern regional, i tot i les peticions d'extradició per part de Rússia, va romandre a l'exili al Regne Unit fins a la seva mort el 23 de març de 2013.
Referències[modifica]
- ↑ «Mor als 67 anys el magnat rus exiliat a Londres Borís Berezovski». CCMA, 23-03-2013 [Consulta: 15 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Godfather of the Kremlin?» (en anglès). Forbes, 30-12-1996 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Ferri, Llibert. «Una densitat soviètica». Diari Ara, 24-03-2013. [Consulta: 15 abril 2020].