Brindleyita
 Brindleyita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ni,Al)₃(Si,Al)₂O₅(OH)₄ |
| Epònim | George William Brindley |
| Localitat tipus | Dipòsit de bauxita de Marmara, Megara, Prefectura d'Attikí, Grècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.27 |
| Dana | 71.1.2c.3 |
| Heys | 16.25.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,28Å; b = 9,13Å; c = 7,31Å; β = 104,25° |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Dispersió òptica | r > v* |
| Impureses comunes | Mg, Fe, Ti, La, Cr, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-009a |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Bly |
| Referències | [1] |
La brindleyita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la kaolinita-serpentina. Originàriament va ser anomenat nimesita per Z. Maksimovic el 1972, però el nom no va ser aprovat per l'IMA a causa de la seva similitud amb la similar nimita. L'any 1978 va ser reanomenada per Maksimovic i David L. Bish al nom actual, en honor de George William Brindley (Stoke-on-Trent, Anglaterra, 19 de juny de 1905 - 23 d'octubre de 1983), professor de la Universitat de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units. Brindley va ser un expert en minerals argilosos, i va guanyar la medalla Roebling l'any 1970.
Característiques[modifica]
La brindleyita és un silicat de fórmula química (Ni,Al)₃(Si,Al)₂O₅(OH)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brindleyita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al dipòsit de bauxita de Marmara, situat a Megara, a la prefectura d'Attikí (Grècia). Posteriorment també ha estat descrita a Victorio, al comtat de Luna (Nou Mèxic, Estats Units). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brindleyita |
- ↑ «Brindleyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 abril 2019].