Campionat del Món d'atletisme de 2009
 | |
| Tipus | Campionat del Món d'atletisme  |
|---|---|
| Organitzador | World Athletics |
| Nombre de participants | 1.895 |
| Participants | |
| Localització i Dates | |
| Localització | Estadi Olímpic de Berlín (Charlottenburg-Wilmersdorf) 52° 30′ 53″ N, 13° 14′ 22″ E / 52.514722222222°N,13.239444444444°E |
| Estat | Alemanya |
| Interval de temps | 15 agost 2009 – 23 agost 2009 |
| Número d'edició | 12 (2009) |
| Competició | |
| Resultat | |
| 100 metres masculí | Usain Bolt temps de cursa: 00:09,58. |
| 100 metres femení | Shelly-Ann Fraser-Pryce |
| 200 metres femenins | Allyson Felix |
| Heptatló femenina | Jessica Ennis 6.731 punts. |
| 5000 metres femenins | Vivian Cheruiyot |
| 800 metres femenins | Caster Semenya |
| 1500 metres femenins | Maryam Yusuf Jamal |
| 400 metres femenins | Sanya Richards-Ross |
| Altres | |
| Lloc web | berlin2009.org… |
El Campionat del Món d'Atletisme de 2009 (en alemany: 12. IAAF Leichtathletik WM Berlin 2009) se celebra a Berlín (Alemanya) entre el 15 i el 23 d'agost de 2009 sota l'organització de l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme i la Federació Alemanya d'Atletisme.
El 4 de desembre de 2004 a Hèlsinki, el consell directiu de l'organisme internacional escollí la capital alemanya, després de descartar opcions com València o Split.[1]
Les competicions es desenvolupen a l'Estadi Olímpic de Berlín i les proves de marxa i marató en un circuit urbà a la capital alemanya. La mascota de l'esdeveniment és un os bru que té el nom de 'Berlino'.
És la primera ocasió en un Mundial en el qual les proves de marxa i marató no finalitzen a l'estadi, ja que tenen com a meta la Porta de Brandenburg.
Grans moments[modifica]
En la segona jornada del Mundial es va celebrar la final dels 100 m llisos, potser la competició més transcendental de l'esdeveniment. El jamaicà Usain Bolt es va endur l'or i va aconseguir un nou rècord mundial: 9.58 s.[2] Quatre dies després, Bolt va aconseguir el seu segon títol mundial en la final dels 200 metre llisos amb un temps de 19.19 s, un nou rècord mundial.[3]
Espanya va obtenir la medalla d'or per mitjà de Marta Domínguez en la prova de 3000 m obstacles.[4] La segona medalla, de bronze, la va guanyar Jesús Ángel García Bragado en la prova dels 50 km marxa.[5] En l'última jornada, la fondista Natalia Rodríguez Martínez va arribar primera en la final de 1500 metres llisos, però fou desqualificada per decisió dels jutges per tenir un xoc amb una altra atleta en la competició.[6]
-
Mascota del campionat.
Resultats masculins[modifica]
Curses[modifica]
2005 | 2007 | 2009 | 2011 | 2013
* Corredors que només van participar en les sèries però també van rebre medalla.
Concursos[modifica]
2005 | 2007 | 2009 | 2011 | 2013
Resultats femenins[modifica]
Curses[modifica]
2005 | 2007 | 2009 | 2011 | 2013
* Corredores que van participar només a les sèries i van rebre medalla.
Concursos[modifica]
2005 | 2007 | 2009 | 2011 | 2013
Medaller[modifica]
Estat amfitrió (Alemanya)
| Posició | País | Or | Plata | Bronze | Total[7] |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 |  Estats Units |
10 | 6 | 6 | 22 |
| 2 |  Jamaica |
7 | 4 | 2 | 13 |
| 3 |  Kenya |
4 | 5 | 2 | 11 |
| 4 |  Rússia |
4 | 3 | 6 | 13 |
| 5 |  Polònia |
2 | 4 | 2 | 8 |
| 6 |  Alemanya |
2 | 3 | 4 | 9 |
| 7 |  Etiòpia |
2 | 2 | 4 | 8 |
| 8 |  Regne Unit |
2 | 2 | 2 | 6 |
| 9 |  Sud-àfrica |
2 | 1 | 0 | 3 |
| 10 |  Austràlia |
2 | 0 | 2 | 4 |
| 11 |  Bahrain |
2 | 0 | 1 | 3 |
| 12 |  Cuba |
1 | 4 | 1 | 6 |
| 13 |  R.P. de la Xina |
1 | 1 | 2 | 4 |
| 14 |  Noruega |
1 | 1 | 0 | 2 |
| 15 |  Espanya |
1 | 0 | 1 | 2 |
| 16 |  Barbados |
1 | 0 | 0 | 1 |
| 16 |  Croàcia |
1 | 0 | 0 | 1 |
| 16 |  Nova Zelanda |
1 | 0 | 0 | 1 |
| 16 |  Eslovènia |
1 | 0 | 0 | 1 |
| 20 |  França |
0 | 1 | 2 | 3 |
| 20 |  Trinitat i Tobago |
0 | 1 | 2 | 3 |
| 22 |  Bahames |
0 | 1 | 1 | 2 |
| 22 |  Japó |
0 | 1 | 1 | 2 |
| 24 |  Canadà |
0 | 1 | 0 | 1 |
| 24 |  Xipre |
0 | 1 | 0 | 1 |
| 24 |  Txèquia |
0 | 1 | 0 | 1 |
| 24 |  Eritrea |
0 | 1 | 0 | 1 |
| 24 |  Irlanda |
0 | 1 | 0 | 1 |
| 24 |  Panamà |
0 | 1 | 0 | 1 |
| 24 |  Portugal |
0 | 1 | 0 | 1 |
| 24 |  Puerto Rico |
0 | 1 | 0 | 1 |
| 32 |  Estònia |
0 | 0 | 1 | 1 |
| 32 |  Mèxic |
0 | 0 | 1 | 1 |
| 32 |  Qatar |
0 | 0 | 1 | 1 |
| 32 |  Romania |
0 | 0 | 1 | 1 |
| 32 |  Eslovàquia |
0 | 0 | 1 | 1 |
| 32 |  Turquia |
0 | 0 | 1 | 1 |
| Total | 47 | 48 | 47 | 142 | |
Referències[modifica]
- ↑ Berlín serà la seu dels campionats del món d'atletisme del 2009, 3cat24.cat, 4 de desembre 2004 (consulta: 23-8-09).
- ↑ «Usain Bolt trenca els límits de la velocitat humana: 100 metres en 9,58 segons[Enllaç no actiu]». La Malla. 16 d'agost de 2009
- ↑ «Usain Bolt també bat el rècord del món dels 200 metres llisos[Enllaç no actiu]». VilaWeb. 21 d'agost de 2009
- ↑ «Marta Domínguez es proclama campiona del món en els 3.000 metres obstacles després d'una última volta sensacional». 3cat24.cat. 17 d'agost de 2009
- ↑ «García Bragado aconsegueix el bronze en els 50 km marxa als Mundials de Berlín». El Periódico de Catalunya. 21 d'agost de 2009
- ↑ «Natalia Rodríguez, campiona però desqualificada». El Mundo. 23 d'agost de 2009
- ↑ La informació està extreta del web de l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme 2009 World Championships medal table Arxivat 2009-08-28 a Wayback Machine.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món d'atletisme de 2009 |
