Campionat del Món de waterpolo masculí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Campionat del Món de waterpolo)
Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Campionat del Món de waterpolo femení
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de waterpolo masculí
Tipuscampionat del món Modifica el valor a Wikidata
Esportwaterpolo Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional de Natació Modifica el valor a Wikidata
Part deCampionat del Món de natació Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1973 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal (2001–) Modifica el valor a Wikidata

El Campionat del Món de waterpolo (nom oficial en anglès: FINA World Championships) és una competició internacional de waterpolo per a seleccions estatals, que s'organitza cada dos anys, dins del Campionat del Món de natació.

Historial[modifica]

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga
(pen.) = Penals
Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1973
Detalls
Hongria 		lligueta
Unió Soviètica
Iugoslàvia 		lligueta
Itàlia 		Belgrad
II 1975
Detalls
Unió Soviètica 		lligueta
Hongria
Itàlia 		lligueta
Cuba 		Cali
III 1978
Detalls
Itàlia 		lligueta
Hongria
Iugoslàvia 		lligueta
Unió Soviètica 		Berlín Occidental
IV 1982
Detalls
Unió Soviètica 		lligueta
Hongria
Alemanya Occidental 		lligueta
Països Baixos 		Guayaquil
V 1986
Detalls
Iugoslàvia 		12–11
(prò.)
Itàlia
Unió Soviètica 		8–6
(prò.)
Estats Units 		Madrid
VI 1991
Detalls
Iugoslàvia 		8–7
Espanya
Hongria 		13–12
Estats Units 		Perth [1]
VII 1994
Detalls
Itàlia 		10–5
Espanya
Rússia 		14–13
(prò.)
Croàcia 		Roma [2]
VIII 1998
Detalls
Espanya 		6–4
Hongria
RF Iugoslàvia 		9–5
Austràlia 		Perth [3]
IX 2001
Detalls
Espanya 		4–2
RF Iugoslàvia
Rússia 		7–6
Itàlia 		Fukuoka [4]
X 2003
Detalls
Hongria 		11–9
(prò.)
Itàlia
Sèrbia i Montenegro 		5–3
Grècia 		Barcelona
XI 2005
Detalls
Sèrbia i Montenegro 		8–7
Hongria
Grècia 		11–10
(prò.)
Croàcia 		Montreal
XII 2007
Detalls
Croàcia 		9–8
(prò.)
Hongria
Espanya 		9–9
(9–8, pen.)
Sèrbia 		Melbourne
XIII 2009
Detalls
Sèrbia 		7–7
(7–6, pen.)
Espanya
Croàcia 		8–6
Estats Units 		Roma
XIV 2011
Detalls
Itàlia 		8–7
(prò.)
Sèrbia
Croàcia 		12–11
Hongria 		Shanghai
XV 2013
Detalls
Hongria 		8–7
Montenegro
Croàcia 		10–8
Itàlia 		Barcelona [5]
XVI 2015
Detalls
Sèrbia 		11–4
Croàcia
Grècia 		7–7
(4–2, pen.)
Itàlia 		Kazan
XVII 2017
Detalls
Croàcia 		8–6
Hongria
Sèrbia 		11–8
Grècia 		Budapest
XVIII 2019
Detalls
Itàlia 		10–5
Espanya
Croàcia 		10–7
Hongria 		Gwangju
XIX 2022
Detalls
Espanya 		9–9
(6–5, pen.)
Itàlia
Grècia 		9–7
Croàcia 		Budapest [6]
XX 2023
Detalls
Hongria 		10–10
(4–3, pen.)
Grècia
Espanya 		9–6
Sèrbia 		Fukuoka [7]
XXI 2024
Detalls
Croàcia 		11–11
(4–2, pen.)
Itàlia
Espanya 		14–10
França 		Doha [8]

Medaller[modifica]

Per jugador[modifica]

Nota. S'Inclouen només els jugadors amb cinc o més medalles
Dades actualitzades el febrer de 2024

El waterpolista serbi Slobodan Nikić és l'únic que ha guanyat tres medalles d'or al Campionat del Món (2005, 2009, 2015), mentre que els croates Andro Bušlje i Maro Joković han aconseguit set i sis medalles respectivament. Felipe Perrone és el waterpolista de l'Estat espanyol que ha aconseguit més medalles al Campionat del Món, una d'or (2022), dos d'argent (2009, 2019) i dos de bronze (2007, 2023).

Mural Slobodan Nikić, Belgrade
El serbi Slobodan Nikić, guanyador de tres medalles d'or (2005, 2009, 2015), una d'argent (2011) i una de bronze (2003) entre 2003 i 2015.
# Jugadora Or Argent Bronze Total
1 Slobodan Nikić 3 1 1 5
2 Andro Bušlje 2 1 4 7
3 Maro Joković 2 1 3 6
4 Felipe Perrone 1 2 2 5
5 Maro Joković 1 1 3 5
Sandro Sukno 1 1 3 5

Premis individuals[modifica]

Edició Any Màxim golejador Millor jugador Millor porter refs.
Nom Gols Nom Nom
I 1973 Siniša Belamarić 20 N/A N/A
II 1975 N/A N/A
III 1978 N/A N/A
IV 1982 N/A N/A
V 1986 Manel Estiarte 28 N/A N/A [9]
VI 1991 N/A N/A
VII 1994 Manel Estiarte 25 N/A N/A
VIII 1998 Manel Estiarte 17 N/A N/A [3]
Tibor Benedek N/A N/A
Leonardo Sottani N/A N/A
IX 2001 Aleksandar Šapić 18 Jesús Rollán
X 2003 Aleksandar Šapić Roberto Calcaterra Denis Sefik
XI 2005 Aleksandar Šapić 26 Aleksandar Šapić Alexander Tchigir
XII 2007 Anthony Azevedo 19 Guillermo Molina Alexander Tchigir
XIII 2009 Filip Filipović 20 Vanja Udovičić Stefano Tempesti
XIV 2011 Cosmin Radu 20 Filip Filipović Stefano Tempesti
XV 2013 Sandro Sukno 20 Denes Varga Viktor Nagy [5]
Aleksandar Ivović
XVI 2015 Alexandr Axenov 22 Duško Pijetlović
XVII 2017 Ioannis Fountoulis 23 Márton Vámos Viktor Nagy
XVIII 2019 Aleksandar Ivović 21 Francesco Di Fulvio Daniel López [10]
XIX 2022 Alexander Bowen 21 Felipe Perrone Unai Aguirre [11]
XX 2023 Strahinja Rasovic 25 Gergő Zalánki Emmanouil Zerdevas [12]
XXI 2024 Thomas Vernoux 26 Francesco di Fulvio Marco del Lungo [13]

Equip ideal[modifica]

Any Equip ideal refs.
Porter Boia Jugador Jugador Jugador Jugador Jugador
2019 Daniel López Roger Tahull Francesco di Fulvio Aleksandar Ivovic Maro Jokovic Dusan Mandic Gergő Zalánki [10]
2022 Unai Aguirre Konstantinos Kakaris Francesco di Fulvio Álvaro Granados Alexander Bowen Strahinja Rasovic Konstantin Kharkov [11]
2023 Emmanouil Zerdevis Hannes Daube Krisztián Manhercz Alexandros Papanastasiou Felipe Perrone Strahinja Rasovic Gergő Zalánki [12]
2024 Marco del Lungo Konstantinos Kakaris Francesco di Fulvio Álvaro Granados Konstantin Kharkov Thomas Vernoux Gergő Zalánki [13]

Referències[modifica]

  1. ↑ Santos, Miguel Ángel. «7-8: España cayó con honor» (en castellà). Mundo Deportivo p. 61-62, 14-01-1991. [Consulta: 16 febrer 2024].
  2. ↑ González, Elvira. «España se ahoga en la finalísima» (en castellà). Mundo Deportivo p. 42, 11-09-1994. [Consulta: 16 febrer 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 González, Elvira. «Perthfectos» (en castellà). Mundo Deportivo p. 45-46, 19-01-1998. [Consulta: 16 febrer 2024].
  4. ↑ González, Elvira. «Oro puro» (en castellà). Mundo Deportivo p. 32-33, 30-07-2001. [Consulta: 16 febrer 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Hungary makes it title #3 with a heart-stopper over Montenegro» (en anglès). World Aquatics, 03-08-2013. [Consulta: 16 febrer 2024].
  6. ↑ Pérez, Marta. «15-14: ¡España, campeona del mundo por tercera vez en su historia!» (en castellà). Mundo Deportivo, 03-07-2022. [Consulta: 16 febrer 2024].
  7. ↑ «España consigue el bronce en waterpolo en el Mundial de Fukuoka» (en castellà). EFE, 29-07-2023. [Consulta: 16 febrer 2024].
  8. ↑ Agustí, Xavier. «Espanya imposa els galons a França (14-10) i s'emporta el bronze del mundial». L'Esportiu, 17-02-2024. [Consulta: 17 febrer 2024].
  9. ↑ «Los 7 mejores de Madrid se encontrarán en Salonica» (en castellà). Mundo Deportivo p. 36, 24-08-1986. [Consulta: 16 febrer 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Day 7 Men's Water Polo: Fourth title as Italy upsets Spain» (en anglès). World Aquatics, 27-07-2019. [Consulta: 16 febrer 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Spain a three-time champion in gripping sudden-death penalty shootout» (en anglès). World Aquatics, 03-07-2022. [Consulta: 16 febrer 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Hungary overcomes Greece in sudden-death shootout» (en anglès). World Aquatics, 29-07-2023. [Consulta: 16 febrer 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 McKinnon, Russell. «Croatia clinches third world crown in penalty-shootout thriller» (en anglès). World Aquatics, 17-02-2024. [Consulta: 17 febrer 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_waterpolo_masculí&oldid=33163176»