Canosa di Puglia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaCanosa di Puglia
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 13′ 00″ N, 16° 04′ 00″ E / 41.2167°N,16.0667°E / 41.2167; 16.0667
EstatItàlia
RegióPulla
ProvínciaProvíncia de Barleta-Andria-Trani Modifica el valor a Wikidata
CapitalCanosa di Puglia Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població27.943 (2023) Modifica el valor a Wikidata (185,14 hab./km²)
Idioma oficialitalià Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície150,93 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud105 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
PatrociniSabí de Canosa Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal76012 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0883 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT110004 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaB619 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webcomune.canosa.bt.it Modifica el valor a Wikidata

Canosa di Puglia(llatí Canusium o Canisium)[1] és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla i a la província de Barletta-Andria-Trani. L'any 2001 tenia 31.445 habitants. Es troba a la riba dreta del riu Ofanto (antic Aufidus) a uns 25 km de la seva desembocadura. Està situada entre Benevent i Bríndisi. Té una antiga catedral del segle xi, i restes romanes (muralles, aqüeducte, amfiteatre, arc de Trajà...). La seva població volta els 35.000 habitants.[2]

La seva fundació s'atribueix, segons la llegenda, a Diomedes. Se suposa que va ser una colònia dels grecs però va passar a Roma el 318 aC durant la guerra samnita, quan la ciutat, després de veure devastat el seu territori, es va sotmetre al cònsol Luci Plauci Vennó.[3] La ciutat fou lleial a Roma i va mantenir la fidelitat durant la Segona Guerra Púnica. Després de la batalla de Cannes el 216 aC els romans que van sobreviure es van refugiar a la ciutat. Anníbal no la va poder ocupar.[3] Però a la guerra social la ciutat es va revoltar com la resta de la Pulla, i durant la segona campanya (89 aC) fou assetjada sense èxit pel pretor romà Gai Cosconi, que va saquejar el territori. El 83 aC va ser l'escenari d'una gran batalla entre Sul·la i Norbà, i aquest darrer va ser derrotat i va haver d'evacuar la Pulla cap a Càpua.[3] Després d'això va entrar en decadència però va mantenir el seu rang municipal i sota l'Imperi era l'única ciutat de la Pulla junt amb les colònies de Lucèria i Venúsia que va restar important. Sota Marc Aureli va rebre una colònia romana i una inscripció l'esmenta com "Colònia Aurèlia Augusta Pia"; consten els noms complets dels senadors municipals o decurions de la colònia amb els seus rangs. Un aqüeducte construït per Herodes Àtic proveïa d'aigua a la ciutat (encara es poden veure les restes de l'aqüeducte).

Encara tenia certa importància quan els llombards la van saquejar i més tard els sarraïns. Sota domini romà d'Orient era la seu d'un arquebisbat. Els normands la van restaurar. Al segle xi es va construir la catedral que té adossat un mausoleu de marbre de Bohemon.[4]

La plana en la qual està situada la ciutat va ser el teatre de la batalla de Cannes el 216 aC i era coneguda com a Campus Diomedis però era un nom poètic mes que el nom real.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canosa di Puglia
  1. ↑ Schulze, Wilhelm. Zur Geschichte lateinischer Eigennamen (en alemany). Weidmann, 1933, p. 313. 
  2. ↑ «Ricostruzione della popolazione 2002-2019». [Consulta: 5 febrer 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 The New Encyclopaedia Britannica (en anglès). vol.5. Encyclopaedia Britannica, 2003. ISBN 978-0-85229-961-6. 
  4. ↑ Cattedrali e basiliche in Italia. (en italià). Milano: G. Mondadori, 1998, p. 149. ISBN 88-374-1582-6. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canosa_di_Puglia&oldid=33397275»