Col·legiata

Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals. La dignitat rectora rep el nom de prior, degà o abat.

Des del segle XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals (com Roda de Ribagorça i Eivissa). Als Països Catalans les col·legiates deriven de les antigues canòniques regulars (canònica), secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592. A causa de llur decadència el concordat del 1851 les abolí quasi totes. Al Principat, només les de Manresa i de Calaf foren objecte de la reestructura prevista per aquest, que en fixà el nombre dels comunitaris i establí que havien d’ésser esglésies parroquials i subjectes al bisbe diocesà. Unes altres foren posteriorment reinstaurades, com la de Gandia el 1907.

Col·legiates dels Països Catalans

Històricament als Països Catalans hi destaquen les col·legiates següents:

• Col·legiata d'Àger
• Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, al bisbat de Vic
• Col·legiata de Calaf
• Col·legiata de Cardona
• Santa Maria de Castellbò
• Col·legiata d'Eivissa
• Col·legiata de Mur
• Col·legiata de l'Estany
• Col·legiata de Roda d'Isàvena, al bisbat de Lleida
• Col·legiata de Sant Bonaventura de Barcelona
• Col·legiata de Sant Feliu de Girona, al bisbat de Girona
• Col·legiata de Guissona
• Col·legiata de Sant Joan de les Abadesses
• Col·legiata de Sant Nicolau d'Alacant, al bisbat d'Oriola
• Col·legiata de Santa Anna de Barcelona
• Col·legiata de Santa Maria de Gandia, restaurada el 1907
• Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva
• Col·legiata de Sanaüja
• Santa Maria de Valldeflors de Tremp
• Col·legiata de Vilabertran
• Monestir de Sant Pau de Fenollet
• Monestir d'Ullà

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legiata