Constel·lació del Triangle

Triangle
Nom en llatí	Triangulum
Abreviatura	Tri
Genitiu	Trianguli
Simbologia	Sicília
Ascensió recta	2
Declinació	30
Àrea	132 graus quadrats Posició 78a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	β Tri (3,00m)
Meteors	Cap
Limita amb	Andròmeda Pisces Aries Perseus
Visible a latituds entre +90° i −60°. Durant el mes de desembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Triangle (Triangulum) és una petita constel·lació amb tres estrelles de la tercera i quarta magnitud que formen un triangle allargat. És una de les 88 constel·lacions modernes, definides per la Unió Astronòmica Internacional, i també una de les 48 ptolemaiques.

Està situada a l'hemisferi nord, entre Aries i Andròmeda, compta amb 25 estels visibles a ull nu, els més brillants són Alfa del Triangle i Beta del Triangle, ambdós binaris. Aquesta constel·lació és coneguda per contenir la galàxia del Triangle, és la tercera més gran del nostre Grup Local, després de la d'Andròmeda i la Via Làctia.

Estrels notables

Metallah (α Trianguli)

Metallah (α Trianguli) no és pas l'estrella més brillant de la constel·lació, però la seva posició a la cima del triangle (el seu nom significa precisament això en àrab) va fer que Johann Bayer li atorgués la designació α.

De magnitud aparent 3,41, Metallah és una sub-gegant blanca-groga distant 64 anys llum, 13 vegades més lluminosa que el Sol i 1,5 vegades més massiva que aquest.

Metallah és una estrella doble: el seu company, indiscernible amb el telescopi, gira al seu voltant en sols 1,74 dies i no dista més que devers 0,04 ua.

β Trianguli

β Trianguli, amb una magnitud aparent de 3,00, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Triangulum. És una sub-gegant, 4 vegades més gran que el Sol, 70 vegades més brillant, envoltada per un disc de pols.

És també una estrella doble, amb una companya (similar al Sol) que orbita a 0,3 ua per terme mitjà en 31,8 dies.

γ Trianguli

γ Trianguli, la tercera estrella de la constel·lació (magnitud 4,03), tanca el triangle. És una estrella blanca, devers 2 vegades més gran que el Sol, que volta molt ràpidament, en 12 hores, almenys a 200 km/s a l'equador.

γ Trianguli, δ Trianguli (magnitud 4,84) i 7 Trianguli (magnitud 5,25) aparentment molt pròximes sobre l'esfera celeste. En realitat, δ Trianguli està situat a 35 anys llum del nostre sistema (per tant molt a prop), γ Trianguli a 118 i 7 Trianguli a 293. No tenen per tant res a veure l'una amb l'altra.

Altres estrelles

δ Trianguli és una estrella doble, els seus dos components són molt semblants al Sol. Estan separades per sols 0,1 ua.

ι Trianguli és també una estrella doble, formada per una estrella groga i una altra de blava. Cadascuna d'aquestes estrelles és també doble.

R Trianguli és una estrella variable del tipus Mira (o Ceti) i que oscila entre les magnituds 5,30 i 12,6 amb un període de 266,9 dies.

Taula de les estrelles de Triangulum

Estrella	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (anys llum)	Tipus espectral
β Tri	3,00	0,09	124	A5III
Metallah (α Tri)	3,42	1,95	64	F6IV
γ Tri	4,03	1,24	118	A1Vnn
δ Tri	4,84	4,66	35	G0V
6 Tri	4,94	0,08	305	F4V comp SB
14 Tri	5,15	-0,25	392	K5III
7 Tri	5,25	0,48	293	A0V
10 Tri	5,29	0,13	350	A2V
12 Tri	5,29	1,90	155	F0III
R Tri	5,30*	-2,70	1300	M4IIIe-M8e
15 Tri	5,38	1,40	204	M3III
ε Tri	5,50	0,22	370	A2V

^*màxim

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos

Objectes celestes

La constel·lació de Triangulum conté la galàxia espiral M33, anomenada molt justament Galàxia del Triangle. Es tracta de la tercera galàxia més gran del nostre Grup Local (les dues altres són la Via Làctia i la Galàxia d'Andròmeda.

Aquesta constel·lació conté també la nebulosa NGC 604 (situada dins M33), la més gran regió d'hidrogen ionitzat que es coneix, d'un diàmetre de 1.500 anys llum, el cúmul obert C 0147+270, la galàxia espiral NGC 925 i també NGC 672 i IC 1727, dues galàxies distants aproximadament 18 milions d'anys llum, però separades per tan sols 88.000 anys llum. El quasar 3C 48, al nord de la constel·lació, fou un dels primers a ser descobert.

Història i mitologia

Segons els autors de la Wikipedia anglesa un dels primers noms de la constel·lació fou Sicilia, perquè Ceres, deessa patrona de Sicília, pregà a Júpiter de posar l'illa als cels.

En canvi pels de la francesa el Triangle figurava ja dins la llista de 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu a l'Almagest, i era una de les rares constel·lacions antigues (amb Balança que no provenia d'un mite i que era descrit amb una figura geomètrica.

A l'època grega, aquesta constel·lació portava el nom de Deltotron, el Delta (segurament el del Nil identificat amb la lletra grega Δ. Els romans conservaren aquesta denominació sota el nom de Deltotum.

• 
• 

Bibliografia

• Schilling, Govert. Constellations. The story of space told through the 88 known patterns in the night sky (en anglès). Black Dog & Leventhal Publishers. Hachette Book Group, 2019. ISBN 978-0-316-48389-6. 
• Schilling, Govert. Constellations. The story of space told through the 88 known patterns in the night sky (en anglès). Black Dog & Leventhal Publishers. Hachette Book Group, 2019. ISBN 978-0-316-48389-6. 

Enllaços externs

• La galàxia del triangle, APOD català Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine.