Convenció sobre Bombes de Dispersió

Plantilla:Infotaula esdevenimentConvenció sobre Bombes de Dispersió
StreumunitionÜbk Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Map
 59° 54′ 48″ N, 10° 44′ 20″ E / 59.9133°N,10.7389°E / 59.9133; 10.7389
Tipustractat humanitari Modifica el valor a Wikidata
Data3 desembre 2008 Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor1r agost 2010 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants108 Modifica el valor a Wikidata
DipositariSecretari General de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Condició6 mesos després 30 ratificacions[1]

Lloc webclusterconvention.org Modifica el valor a Wikidata

La Convenció sobre Bombes de Dispersió és un acord internacional que crea restriccions per a l'ús de bombes de dispersió o "clúster». Armament explosiu on les municions principals rebenten en multitud de minifragments que a la vegada també són explosius.

Les normes de l'acord van ser adoptades el 30 de maig de 2008 a Dublín.[2] i haurien de ratificar a Oslo al desembre.[3] Sis mesos més tard van ser ratificades per 30 estats més.[1] El setembre de 2013, 108 estats havien signat el tractat, amb 84 que l'havien ratificat o s'hi havien adherit.[4]

Els països que ratifiquen les normes són obligats a, "sota cap circumstància":

(a) utilitzar municions de dispersió;
(b) desenvolupar, produir, adquirir (de la manera que sigui), emmagatzemar, revendre o transferir a qualsevol, directament o indirectament, municions de dispersió;
(c) assistir, promoure o induir el seu ús a estats que no hagin signat aquest tractat.[5]

El tractat permet que certs tipus d'armes amb submunicions que no tenen els efectes d'àrea indiscriminats o els mateixos riscos explosius sense detonar com tenen les municions de dispersió. Aquestes armes permeses han de contenir menys de deu submunicions, cada una ha de pesar més de 4 kg, i cada submunició ha de tenir la capacitat de detectar i atacar un objecte únic i contenir mecanismes d'autodestrucció i autodesactivació electrònics.[6] Un nombre limitat d'armes i bombes prohibides pot ser adquirida i mantinguda per la formació, el desenvolupament de tècniques de detecció, neteja i la seva destrucció.

Procés[modifica]

Sota l'auspici de la Coalició contra les Bombes de Dispersió, el Procés de Municions de Dispersió o Procés d'Oslo, va començar el febrer de 2007 a Oslo, Noruega. En aquesta oportunitat, 65 nacions van subscriure la "Declaració d'Oslo", comminant-los a:

Concloure el 2008 un instrument internacional jurídicament vinculant que prohibeixi l'ús i emmagatzematge de bombes de dispersió que causen danys inacceptables als civils i garantir l'adequada prestació d'atenció i rehabilitació als supervivents i la neteja de les àrees contaminades.[7][8]

El Procés d'Oslo va dur a terme reunions a Lima el maig de 2007 i a Viena el desembre de 2007. El febrer de 2008, 79 països van adoptar la "Declaració de Wellington", que estableix els principis que s'han d'incloure en la convenció.[9]

El tractat ha tingut l'oposició de totes les nacions que produeixen o tenen importants arsenals de bombes de dispersió en el món, entre ells la Xina, Rússia, Estats Units, Índia, Israel, Pakistan i Brasil.[10]

Estats que han subscrit la declaració de Wellington[modifica]

Es mostren els següents 119 estats que han subscrit la Declaració de la Conferència de Wellington sobre Bombes de Dispersió, que els va permetre participar en la conferència de Dublín el maig de 2008. Els estats que no van subscriure la declaració en el moment de la conferència de Wellington es mostren amb la data en què la van subscriure.[11]

Albània Albània Algèria Algèria Angola Angola Argentina Argentina Austràlia Austràlia
Àustria Àustria Bahrain Bahrain Bèlgica Bèlgica Belize Belize Benín Benín
Bolívia Bolívia (14 maig) Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina (14 març) Botswana Botswana (16 abril) Brunei Brunei Bulgària Bulgària (19 març)
Burkina Faso Burkina Faso (7 maig) Burundi Burundi (14 abril) Cambodja Cambodja Camerun Camerun (17 abril) Canadà Canadà
Txad Txad (15 maig) Xile Xile Comoros Comores (17 abril) Illes Cook Illes Cook Costa Rica Costa Rica
Costa d'Ivori Costa d'Ivori (14 abril) Croàcia Croàcia Txèquia Txèquia República Democràtica del Congo R.D. del Congo Dinamarca Dinamarca
Djibouti Djibouti (21 maig) República Dominicana República Dominicana Equador Equador El Salvador El Salvador (13 maig) Estònia Estònia (5 maig)
Fiji Fiji (7 març) Finlàndia Finlàndia França França Alemanya Alemanya Ghana Ghana
Guatemala Guatemala Guinea Guinea (25 abril) Guinea Bissau Guinea Bissau (21 abril) Vaticà Ciutat del Vaticà Hondures Hondures
Hondures Hondures Islàndia Islàndia Indonèsia Indonèsia Irlanda Irlanda Itàlia Itàlia
Jamaica Jamaica(9 maig) Japó Japó Kenya Kenya Kuwait Kuwait Kirguizstan Kirguizstan
Laos Laos Líban Líban Lesotho Lesotho (27 març) Libèria Libèria (25 abril) Liechtenstein Liechtenstein (11 abril)
Lituània Lituània Luxemburg Luxemburg Macedònia Macedònia del Nord Madagascar Madagascar Malawi Malawi
Malàisia Malàisia Mali Mali Malta Malta Illes Marshall Illes Marshall Mauritània Mauritània
Mèxic Mèxic Moldàvia Moldàvia Montenegro Montenegro Marroc Marroc Moçambic Moçambic
Nauru Nauru (28 març) Nepal Nepal Països Baixos Països Baixos Nova Zelanda Nova Zelanda Nicaragua Nicaragua (23 abril)
Níger Níger (29 abril) Nigèria Nigèria Niue Niue Noruega Noruega Palau República de Palau
Panamà Panamà (28 abril) Papua Nova Guinea Papua Nova Guinea Paraguai Paraguai Perú Perú Filipines Filipines
Portugal Portugal Qatar Qatar (13 maig) República del Congo Rep. del Congo (7 abril) Samoa Samoa San Marino San Marino (12 maig)
São Tomé i Príncipe São Tomé i Príncipe (9 maig) Senegal Senegal Sèrbia Sèrbia (3 març) Seychelles Seychelles (12 maig) Sierra Leone Sierra Leone
Eslovàquia Eslovàquia Eslovènia Eslovènia Somàlia Somàlia (15 maig) Sud-àfrica Sud-àfrica Espanya Espanya
Sudan Sudan Eswatini Eswatini (22 maig) Suècia Suècia  Suïssa Tadjikistan Tadjikistan (23 abril)
Tanzània Tanzània (31 març) Timor Oriental Timor Oriental (14 maig) Togo Togo (9 maig) Uganda Uganda Regne Unit Regne Unit
Uruguai Uruguai Vanuatu Vanuatu Veneçuela Veneçuela (24 abril) Zàmbia Zàmbia


Referències[modifica]