Convent del Carme (Barcelona)

Portalada del Convent del Carme, en la seva ubicació actual, a Sant Adrià de Besòs.

El convent del Carme, actualment desaparegut, ocupava un extens territori entre els carrers del Carme i dels Àngels al barri del Raval de Barcelona. Va ser fundat el segle xiii com a seu de l'orde carmelita. Com a fites històriques, es pot destacar que l'any 1323 s'hi va hostatjar el rei Jaume el Just i que el 1838 els edificis van passar a mans de l'ajuntament, que els va utilitzar per instal·lar-hi provisionalment la universitat, tot just restablerta a Barcelona, fins que es va traslladar al nou edifici bastit a propòsit (1872). Llavors l'Ajuntament vengué els edificis, i finalment, l'any 1874 es van enderrocar i el solar es va urbanitzar de nou amb l'obertura dels carrers del Doctor Dou i del Pintor Fortuny.[1]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Barraquer, Gaietà «Capítulo sexto. Carmelitas calzados». Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Imprenta Francisco J. Altés y Alabart, pàg. 381-480.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]