Cumquat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCumquat
Citrus japonica Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font decumquat i suc de cumquat Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruithesperidi Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaRutaceae
TribuCitreae
GènereCitrus
EspècieCitrus japonica Modifica el valor a Wikidata
Thunb., 1780
Nomenclatura
Sinònims
Fortunella japonica
Fortunella venosa Modifica el valor a Wikidata
Espècies

El cumquat (del cantonès kumquat)[1] o Citrus japonica és un arbust perennifoli de la família de les rutàcies, originari de l'Àsia oriental, que fa entre 2,5 i 4,5 m.[2] El fruit comestible també és diu cumquat.[3] La varietat més cultivada és la Fortunella japonica.[4] El gènere Fortunella no està acceptat per tots els taxonomistes, ja que és molt pròxim al gènere dels cítrics (Citrus) i les suposades espècies de Fortunella es consideren com a meres variants de Citrus japònica.[5]

Morfologia[modifica]

Flors i Fruit
El fruit sencer i tallat

L'arbust adult fa entre 2,5 i 4,5 m d'alçària, de fulles alternes, lanceolades i coriàcies d'entre 4 i 9 cm de llarg, flors axil·lars, blanques i aromàtiques, solitàries o agrupades en raïms, pentàmeres i hermafrodites, i fruits ovoidals d'uns 5 cm de llarg i pell ataronjada o vermellosa.[1] Els seus fruits són en forma d'hesperidi, de la mida d'una nou i tenen la polpa amargant i l'escorça comestible.

Resisteix més al fred que els cítrics (fins -10 °C).

Història[modifica]

La planta és originària de l'Àsia meridional i la regió del Pacífic asiàtic. El seu primer esment escrit en la literatura xinesa data del 1178.[6] Té una llarga tradició de cultura a l'Índia, Taiwan, les Filipines l'Àsia del sud-est. El 1784, el botànic suec Carl Peter Thunberg (1743-1828) la va classificar al gènere del cítrics.[6] Té molta semblances amb una petita taronja, si bé també hi té diferències notables: tolera gelades de fins a 10 sota zero i a l'hivern entra en dormició. El botànic Walter Swingle li va dedicar un gènere propi, Fortunella, en honor del botànic escocès Robert Fortune (1812-1880). Va ser Fortune que va introduir el cumquat a Europa el 1846 quan col·leccionava per la Reial Societat d'Horticultura de Londres, i poc més tard l'espècie arribava a Amèrica del Nord.[7]

Cultiu i usos[modifica]

Tot i que tolera temperatures baixes, es cultiva en regions càlides perquè necesssita temperatures estivals de més de 26 °C per tenir fruita de qualitat.[8] Un estudi del 2010 de la Fundació del Món Rural recomana el cumquat per a la diversificació de l'agricultura catalana. Hi és apte des del punt de vista agronòmic i presenta un marge de benefici interessant.[9] S'adapta a créixer en un test, però l'abonat, amb un adob específic per a cítrics, és imprescindible per l'aportació dels nutrients en què és més demandant, com el magnesi, per exemple. Amb aquesta nutrició, la collita de fruits a l'hivern i inici de primavera està assegurada en una sola planta. Si es planta a terra, cal tenir en compte evitar els sòls calcaris, i que sigui un pH menor de 7. En aquest cas amb terra lliure per estendre les arrels, pot arribar a superar els 3 metres d'alçada.[10]

Es considera que els fruits del cumquat tenen propietats de disminuir el colesterol i també faciliten l'absorció del ferro dels aliments per la qual cosa van bé per combatre l'anèmia. Molt ric en vitamina C i també en pectina, fet pel qual és ideal per a l’elaboració de gelats, compotes i pastissos. El seu valor nutricional és de 64 calories per cada 100 grams[11] Té la gran peculiaritat que es pot menjar sencer, escorça inclosa. La pell és dolça i el seu interior àcid, al contrari que la resta de cítrics.[12] Té una pell molt més fina que la d'una mandarina i es pot conservar entre quatre i set dies a temperatura ambient i prop de tres setmanes a la nevera. Té demanda per a l'elaboració de melmelades, confitures i salses.[13] Els cumquats són originaris del sud d'Àsia i es van cultivar originalment a la Xina, el Japó i al sud-est asiàtic, no es va portar a Europa fins a mitjan del segle XIX amb el botànic Robert Fortune el 1846. Actualment, les espècies més comunes de cumquat cultivades al nord de Califòrnia són el Nagami kumquat (Fortunella margarita), el Meiwa kumquat (Fortunella crassiofolia) i el Fukushu kumquat (Fortunella obovata)[14] també es cultiva a Florida,[15] així com al Marroc, Israel, Brasil, Austràlia i Espanya.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Cumquat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. ↑ «Cumquat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Cumquat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Fact Sheet: Kumquats (Common)». Citrus ID. United States Department of Agriculture, octubre 2011. [Consulta: 27 febrer 2018].
  5. ↑ «Botanical classification of citrus fruits» (en anglès). The Citrus Pages. «The genus name Fortunella was introduced by Swingle in 1915. Whereas the various kumquat types were earlier considered varieties of the same species Swingle created a new species for each type: Fortunella margarita for the 'Nagami' type, Fortunella japonica for the 'Marumi' type and so on. Since the original classification is valid the various kumquat types 'Nagami', 'Meiwa', 'Fukushu', 'Hong Kong', 'Malayan' and 'Marumi' are cultivated varieties of the one species Citrus japonica Thunb. created by Carl Peter Thunberg in 1784. Thus the name Fortunella japonica (Thunb.) Swingle for the Round kumquat is no longer valid and can not be used as a synonym either since the Thunberg name Citrus japonica denotes all kumquats.»
  6. ↑ 6,0 6,1 Cumo, Christopher (ed.). «Kumquat». A: Encyclopedia of cultivated plants : from acacia to zinnia (en anglès). Santa Barbara, California: ABC-Clio, 2013, p. 548-550. ISBN 9781598847758. 
  7. ↑ Duwe, Kornelia. «Kumquats (Fortunella)» (en alemany). Pflanzenlexikon, 2011-2017. [Consulta: 26 febrer 2018].
  8. ↑ Rigola, Miquel «Cítricos en el jardín» (en castellà). Magazine—La Vanguardia, 05-11-2017, pàg. 63.
  9. ↑ «Cincs nous conreus per dinamitzar l'agricultura catalana». Sostenible, 23-09-2010. Arxivat de l'original el 2018-02-27 [Consulta: 27 febrer 2018].
  10. ↑ Barba, Eduardo. «El kumquat, el ‘arbolillo chino’ cuyo fruto es un manjar» (en castellà). ElPais.com, 07-04-2024. [Consulta: 13 abril 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Kumquat». Mercabarna i Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província. [Consulta: 13 abril 2024].
  12. ↑ «Kumquat - Gardening Solutions - University of Florida, Institute of Food and Agricultural Sciences». University of Florida.. [Consulta: 13 abril 2024].
  13. ↑ «Una empresa murciana apuesta por el 'kumquat' como cultivo innovador frente a los cítricos tradicionales» (en castellà). Agrodiario.com, 13-05-2019. [Consulta: 13 abril 2024].
  14. ↑ Zimmerman, Rich. «Under the solano sun.Kumquats» (en anglès). University of California., 18-12-2013. [Consulta: 13 abril 2024].
  15. ↑ «What Is the Kumquat Tree? Here’s a Full Scoop on Everything to Know About It» (en anglès). Thursd. [Consulta: 13 abril 2024].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cumquat

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cumquat&oldid=33369424»