Cyril Pedrosa
 Cyril Pedrosa (2015). | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 novembre 1972  (51 anys)Poitiers (França) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Formació | Gobelins |
| Es coneix per | Portugal |
| Activitat | |
| Ocupació | Dibuixant, guionista i colorista de còmics |
| Ocupador | Spirou Fluide Glacial |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
Signatura  | |
Cyril Pedrosa (Poitiers, 22 de novembre de 1972) és un dibuixant i guionista de còmic francès.
Biografia[modifica]
La seva família prové de Portugal, des d'on el seu avi va emigrar a França a la dècada del 1930.[1]
Es va formar a l'escola gràfica Gobelins de París. Posteriorment, es va incorporar als estudis d'animació francesos de la companyia nord-americana Disney, treballant d'assistent gràfic. Va intervenir sobretot en les pel·lícules d'animació El geperut de Notre Dame (1996) i Hèrcules (1997).[2][3]
Carrera professional[modifica]
A partir d'un encontre amb el guionista francès David Chauvel, el 1998 es va posar a treballar per la sèrie Ring Circus, encarregant-se dels dibuixos i el color.[4] La sèrie va comptar amb quatre parts, publicades entre 1998 i 2004. Va continuar la col·laboració amb David Chauvel amb la sèrie Les Aventures spatio-temporelles de Shaolin Moussaka, iniciada el 2004.[5]
El 2006, Cyril Pedrosa va publicar la novel·la gràfica Les Cœurs solitaires i el 2007 Trois ombres.[4] Va col·laborar amb el fanzine parisenc Le Goinfre i va participar, amb Cassinelli i Holbé, en el còmic digital Cadavres Exquisis de 2004 a 2007.[6] A partir de 2008 va iniciar una col·laboració amb la revista d'humor gràfic francesa Fluide Glacial, en la qual va publicar una sèrie anomenada Autobio, de caràcter autobiogràfic i centrada en el moviment ecologista des d'una perspectiva humorística.[7]
El 2012 va publicar la novel·la gràfica semiautobiogràfica Portugal, una història d'un autor de còmics que explora les seves arrels familiars.[1]
El 2013 fou cofundador de la revista mensual de còmics Professeur Cyclope, juntament amb els autors Gwen de Bonneval, Brüno, Hervé Tanquerelle i Fabien Vehlmann.[8]
El 2018 va començar una sèrie de novel·les gràfiques de fantasia política anomenada L'Âge d'Or, amb textos de Roxanne Moreil, inspirada en cançons de gestes.[9][10] El dibuix innova fent que el personatge aparegui diverses vegades dins d'una mateixa vinyeta, com en un tapís medieval.[11][12] L'obra va guanyar el premi Landerneau[13] i el premi de còmic Fnac-France Inter.[14] El segon volum va apaèixer el 2020.[15][16]
S'associa amb Loïc Sécheresse per lliurar Carnets de manifs. Portraits d'une France en marche el gener de 2021, que se centra en el moviment Armilles Grogues.[17]
Premis[modifica]
- 2008: Premi Les Essentiels d'Angoulême, per Trois Ombres (Delcourt).[18]
- 2009: Premi de la National Cartoonists Society Division, per Trois Ombres (Delcourt).[19]
- 2009: Premi Tournesol per Autobio, volum 1 (Fluide Glacial).[20]
- 2011: Premi Le Point de còmic, per Portugal (Dupuis).[21]
- 2011: Premi Sheriff d'or de la llibreria Esprit BD per Portugal.
- 2011: Premi Bédélys Monde per Portugal.[22]
- 2012: Premi Fnac de còmic per Portugal.
- 2012: Premi Gran Guinigi al millor artista al Festival Lucca Comics & Games (compartit amb Fabio Civitelli).[23]
- 2013: Premi a la millor obra estrangera de la 31a edició del Saló del Còmic de Barcelona per Portugal, 2013.
- 2018: Premi Landerneau per L'Âge d'Or.[13]
- 2019: Premi Fnac/France Inter de còmic per L'Âge D'Or.[14]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Portugal takes a cartoonist back to his roots with deep emotion and lush visuals» (en anglès). www.avclub.com. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Cyril Pedrosa : bibliographie, photo, biographie» (en francès). www.bdparadisio.com.
- ↑ McNary, Dave. «Disney Animator Sells 'Three Shadows' to FilmNation (EXCLUSIVE)» (en anglès). Variety, 08-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-09. [Consulta: 6 agost 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Webb, Charles. «Cyril Pedrosa: Walking into the Shadows» (en anglès). Comics Bulletin, 05-10-2010. Arxivat de l'original el 2020-07-17. [Consulta: 17 juliol 2020].
- ↑ «Translation wishlist: Cyril Pedrosa's Portugal» (en anglès). comicsandcola.com. [Consulta: 6 agost 2017].
- ↑ «Cassinelli, Holbé & Pedrosa : 'Cadavres Exquis' une tranche de bédé tous les lundis !» (en francès). cadavex.free.fr. [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Autobio 2 – Par Cyril Pedrosa – Fluide Glacial – ActuaBD» (en francès). www.actuabd.com.
- ↑ Fabie-N. «Professeur Cyclope» (en francès). La Loutre Masquée, 19-02-2013. [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ Seven, John. «INDIE VIEW: 'The Golden Age' is a lush fantasy of resistance» (en anglès). The Beat, 21-02-2020. [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «"L'âge d'or", rêves de gauche» (en francès). Libération.fr, 21-09-2018. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «L'Âge d'or de Cyril Pedrosa et Roxanne Moreil reçoit le premier prix Fnac / France Inter» (en francès). [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ Vertaldi, Aurélia «La case BD : L'âge d'or ou l'utopie en majesté» (en francès). Le Figaro, 08-09-2018.
- ↑ 13,0 13,1 «Le prix Landerneau BD 2018 à "L'âge d'or"» (en francès). TOUTENBD.COM, 27-11-2018. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ 14,0 14,1 «"L'Âge d'or" de Cyril Pedrosa et Roxanne Moreil reçoit le premier (...) – ActuaBD» (en francès). www.actuabd.com. [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ Vertaldi, Aurélia «L'Âge d'or, quand le pouvoir devient un cadeau empoisonné» (en francès). Le Figaro, 14-11-2020.
- ↑ Mélinard, Michaël «L’Âge d’or, de Roxanne Moreil et Cyril Pedrosa, ou comment rendre audible l’utopie politique» (en francès). L'Humanité, 16-11-2020.
- ↑ Brunner, Vincent «"Dessiner est un geste politique"» (en francès). Les Inrocks, 1313, 27-01-2021, pàg. 22-25.
- ↑ «Le palmarès du 35ème festival d'Angoulême» (en francès). L'Obs, 27-01-2008. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «2009 Reuben Award Winners».
- ↑ «Prix Tournesol 2009: "Autobio" élu», 31-01-2009.
- ↑ «Cyril Pedrosa récompensé par le prix Le Point de la BD 2011». Livres Hebdo, 25-10-2011. Arxivat de l'original el 2013-06-26. [Consulta: 26 octubre 2011].
- ↑ «Les prix Bédélys vont à...» (en francès). Le Devoir, 05-04-2012. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Orgoglio Nerd / Lucca LIVE 2012: Gran Guinigi e Best of Show, i vincitori» (en italià), 25-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-04-25.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cyril Pedrosa |
- Blog de Cyril Pedrosa (francès)
- Biografia de Cyril Pedrosa Arxivat 2013-10-15 a Wayback Machine. (francès)
- Pàgina de l'autor à Delcourt Arxivat 2012-10-20 a Wayback Machine. (francès)