Càrrega de Planck

Càrrega de Planck

Tipus	unitat de mesura i unitat de càrrega elèctrica
Sistema d'unitats	unitats de Planck
Unitat de	càrrega elèctrica
Epònim	Max Planck
Conversions d'unitats
A unitats del SI	0 C
A unitats estàndard	11,706 e

En física, la càrrega de Planck, simbolitzada com $q_{P}$, és una magnitud de càrrega elèctrica que es defineix en termes de constants fonamentals. És la unitat de càrrega a un sistema d'unitats naturals anomenat unitats de Planck. La càrrega de Planck es defineix com:

$q_{P}={\sqrt {4\pi \epsilon _{0}\hbar c}}={\sqrt {2ch\epsilon _{0}}}={\frac {e}{\sqrt {\alpha }}}$

on :

$c\$ és la velocitat de la llum al buit,

$h\$ és la constant de Planck,

$\hbar \equiv {\frac {h}{2\pi }}\$ és la constant de Planck reduïda o constant de Dirac,

$\epsilon _{0}\$ és la permitivitat del buit

$e\$ és la càrrega elèctrica elemental

$\alpha \$ = (137,03599911)⁻¹ és la constant d'estructura fina.

El seu valor expressat en unitats del SI és:

$q_{P}\$ = 1,8755459 × 10 ⁻¹⁸ C.

La càrrega de Planck és unes 11,706 vegades més gran que la càrrega elemental, la càrrega d'un electró.