Danburita
 Danburita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | CaB₂(SiO₄)₂ |
| Epònim | Danbury  |
| Localitat tipus | Danbury |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.65 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.65 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.08 |
| Dana | 56.3.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ròmbic |
| Color | incolor, blanc, groguenc, rosa pàl·lid o inclús taronja |
| Duresa | de 7 a 7,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | incolora |
| Densitat | 3 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Dbu |
La danburita és un silicat similar al topazi que té la fórmula química CaB₂(SiO₄)₂.[1] El seu nom deriva de Danbury, Connecticut, Estats Units, on la va descobrir per primer cop el 1839 Charles Upham Shepard.
Aquest mineral és molt dur, pesant i difícilment exfoliable; té forma ròmbica i sovint presenta moltes fractures internes. En general és incolor, com el quars, però també pot ser de color blanc (lletós), groc pàl·lid, rosat o marró groguenc. Generalment, es presenta formant cristalls prismàtics purs, rics en facetes terminals, de vegades acabats en falca. Sovint es troba en roques metamòrfiques de contacte i en venes hidrotermals de baixa temperatura.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la danburita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
A Europa, aquest mineral es pot trobar en cristalls petits, purs i abundants, en esquerdes alpines a Grigioni (Suïssa). De mida més grossa, són els procedents de Mèxic; aquests, però, no estan tan ben acabats ni polits com els anteriors. Aquest mineral només es fa servir per a ús científic i col·leccionista. És difícil trobar cristalls transparents prou grans per tallar-lo per fer-ne pedres per a joieria de més de 2-3 cm. La danburita tallada té un llustre i un índex de refracció molt a prop del topazi blanc, però gemmològicament aquestes dues espècies es poden separar per la diferència en el pes específic (el topazi és més dens) i la birefringència, que és més alta en el topazi. La fluorescència blava distintiva de moltes danburites quan està exposada a la llum ultraviolada, n'és també un criteri d'identificació.
Referències[modifica]
- ↑ «Danburita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Danburita |
- Fitxa a webmineral.com