Diagnosi diferencial

En Medicina, el diagnòstic diferencial és el procediment pel qual s'identifica una determinada malaltia, entitat nosològica, síndrome o qualsevol condició de salut-malaltia mitjançant l'exclusió d'altres possibles causes que presentin un quadre clínic semblant al que el pacient pateix.

Requisits per emetre un diagnòstic diferencial

Hi ha una sèrie de factors necessaris previs a l'emissió d'un diagnòstic diferencial. En primer lloc, el procés que s'inicia no és unilateral, i requereix sensibilitat i responsabilitats d'ambdues parts (professional i pacient).

El metge ha d'aportar la màxima perícia clínica possible, la qual és la conjunció de l'experiència mèdica, fruit al qual s'arriba després d'una pràctica activa que consumeix temps i esforç, amb les capacitats cognitives, tant d'aptitud com d'actitud apropiades a la missió a exercir: definir la problemàtica i buscar i executar les millors solucions possibles.

Durant el procés, s'ha de posar tota la sensibilitat possible, incloent des de la salutació i tota altra forma de comunicació amb el pacient i el seu nucli familiar.

Però si bé són condicions necessàries per a tots dos, un amb la seva problemàtica i l'altre amb la seva perícia mèdica, el procés d'acostament es concreta basant-se en una sèrie d'eines intel·lectuals, la inducció, la deducció, el raonament abductiu, l'analogia i la modelització les quals, en definitiva, són utilitzades per generar les hipòtesis per al diagnòstic diferencial.

Perquè les hipòtesis inicials siguin vàlides, aquestes hauran de tenir consistència lògica, fonamentació científica i tenir la possibilitat de ser contrastades empíricament. Aquest procés, el de generar hipòtesis i refutar-les, afavorit o minimitzat per diversos factors, es considera un darwinisme de les hipòtesis on subsisteix la que, un cop sotmesa a normes d'apreciació crítiques, es considera la més creïble. Aquesta acció discriminadora és la característica fonamental del diagnòstic diferencial i es manté activa durant tot l'acte mèdic.

Altres tipus de diagnòstic

Existeixen altres formes de diagnòstic, com ara el funcional, el fisiopatològic, l'anatòmic, l'anatomopatològic, el diagnòstic precoç i el diagnòstic definitiu, com la síntesi integradora d'una síndrome o d'una malaltia.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diagnosi diferencial

• Revista de Postgrau de la VI Càtedra de Medicina - N° 128.