Domènec Balmanya i Perera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDomènec Balmanya
Biografia
NaixementDomènec Balmanya i Perera
29 desembre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 2002 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs juvenils
- Centre Republicà Girona[1]
Independència[1]
Girona FC
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1932-1935
1935-1937
1937-1941
1941-1944
1944-1948
1948-1949
1949-1950
Girona FC
FC Barcelona
FC Sète
FC Barcelona
Gimnàstic de Tarragona
UE Sant Andreu
Gimnàstic de Tarragona



48
3

6



5
0

1
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1935-1944[2] Catalunya Catalunya 6 0
Equips entrenats
1949-1950
1952-1953
1953-1954
1954-1955
1956-1958
1958-1960
1963-1964
1960-1962
1964-1965
1965-1966
1966-1968
1970-1971
1972-1974
1977-1978
Gimnàstic de Tarragona
Girona FC
Reial Saragossa
Reial Oviedo
FC Barcelona
FC Sète
València CF
Reial Betis
Màlaga CF
Atlètic de Madrid
Espanya
Reial Saragossa
Cadis CF
UE Sant Andreu

Domènec Balmanya i Perera (Girona, 29 de desembre de 1914 - Barcelona, 14 de febrer de 2002) va ser un destacat futbolista català dels anys 30 i 40.[3]

Biografia[modifica]

Domènec Balmanya va néixer a Girona el 29 de desembre del 1914. Jugador, entrenador i secretari tècnic, fou un dels personatges més entranyables i carismàtics del futbol català. Amb 15 anys ja jugava al Girona FC, passant més tard al primer equip.[4] La seva trajectòria futbolística al Barça es va veure estroncada per la Guerra Civil. Estigué exiliat a la ciutat occitana de Seta. Després de ser sancionat per les autoritats esportives franquistes, tornà al Barça el 1941. Arribà a disputar 111 partits amb la samarreta blau-grana i marcà 16 gols. Com a jugador guanyà una Copa d'Espanya i un Campionat de Catalunya. Més tard defensà els colors del Club Gimnàstic de Tarragona i la UE Sant Andreu.

Posteriorment fou un dels entrenadors amb més prestigi del futbol català. Entrenà onze clubs, entre els quals destaquen el FC Barcelona i l'Atlètic de Madrid, amb els quals guanyà tres títols importants. També fou seleccionador espanyol, i aconseguí classificar-se per l'Eurocopa de futbol d'Anglaterra del 1968. Retirat com a entrenador, fou secretari tècnic de l'Espanyol i del Barça, a més de director de l'Escola Territorial Catalana d'Entrenadors de Futbol. També fou comentarista radiofònic durant els anys 80 i fins poc abans de la seva mort, al costat del periodista esportiu José María García. Va morir a Barcelona el 14 de febrer del 2002.

Trajectòria esportiva[modifica]

Com a entrenador:

Com a secretari tècnic:

Títols[modifica]

Com a entrenador:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  2. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  3. «Domènec Balmanya i Perera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Copa Levante en Gerona». Mundo Deportivo, 11-07-1932.

Enllaços externs[modifica]