Ecozona
|
| ||
Una ecozona o reialme biogeogràfic és la divisió biogeogràfica en l'escala més gran de la superfície de la Terra. Està basada en la distribució de patrons de plantes i animals des del punt de vista històric i evolutiu.
Les ecozones representen grans superfícies on les plantes i els animals es desenvolupen en relatiu aïllament al llarg de grans períodes, i estan separats un dels altres per accidents geològics tals com els oceans, grans deserts, o altes muntanyes, això forma barreres per la migració de plantes i animals. Les ecozones corresponen als reialmes floristics de la botànica o a les regions zoogeogràfiques de la zoologia dels mamífers.
Les ecozones són diferents dels biomes, ja que es caracteritzen per la història evolutiva de les plantes i animals que contenen. Mentre els biomes es caracteritzen per una similar vegetació clímax, cada ecozona pot incloure un nombre diferent de biomes. Així una jungla tropical humida d'Amèrica Central, per exemple, pot ser similar a una altra de Nova Guinea en tipus de vegetació, estructura, clima, etc., però aquests boscos estan poblats per plantes i animals amb diferents històries evolutives.
Els patrons de la distribució mundial de plantes i animals es formen per processos tectònics que han redistribuït les masses de terra al llarg dels segles.
El terme ecozona és d'ús recent i altres paraules com regne, reialme, i regió, es fan servir com a sinònims.
Ecozones segons la WWF[modifica]
Les ecozones estan basades en els reialmes biogeogràfics de Pielou (1979) i Udvardy (1975). El Fons Mundial de la Vida Silvestre (World Wildlife Fund (WWF) va desenvolupar aquest sistema de 8 ecozones com a part de la seva descripció de la Terra amb unes 800 ecoregions terrestres
- Neàrtica 54.1 mil. km² (incloent-hi la majoria de l'Amèrica del Nord)
- Paleàrtica 87.7 mil. km² (incloent-hi la major part d'Euràsia i Nord d'Àfrica)
- Afrotròpica 22.1 mil. km² (incloent-hi l'Àfrica Subsahariana)
- Indomalaia 7.5 mil. km² (incloent-hi Afganistan i Pakistan, subcontinent Indi i el sud-oest d'Àsia)
- Australàsia 7.6 mil. km² (incloent-hi Austràlia, Nova Guinea, i illes veïnes). La frontera nord d'aquesta ecozona es coneix com la Línia Wallace.
- Neotròpica 19.0 mil. km² (incloent-hi Amèrica del Sud i el Carib)
- Oceania 1.0 mil. km² (incloent-hi Polinèsia, Fiji i Micronèsia)
- Antàrtica 0.3 mil. km² (incloent-hi l'Antàrtida).
Bioregions[modifica]
L'esquema del WWF a més subdivideix les ecozones en bioregions, amb hàbitats diversos però amb fortes afinitats biogeogràfiques:
- Afrotròpica
- Antàrtica
- Australàsia
- Indomalaia
- Neàrtica
- Neotropical
- Oceania
- Paleàrtica
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- R. K. Brummitt. «World Geographical Scheme for recording plant distributions» (PDF). Carnegie Mellon University, 2001. Arxivat de l'original el 2006-10-08. [Consulta: 8 març 2008].
- Cox, C. Barry; Peter D. Moore (1985). Biogeography: An Ecological and Evolutionary Approach (Fourth Edition). Blackwell Scientific Publications, Oxford.
- Dinerstein, Eric; David Olson; Douglas J. Graham; et al. (1995). A Conservation Assessment of the Terrestrial Ecoregions of Latin America and the Caribbean. World Bank, Washington DC.
- Ricketts, Taylor H., Eric Dinerstein, David M. Olson, Colby J. Loucks, et al. (1999). Terrestrial Ecoregions of North America: a Conservation Assessment. Island Press, Washington DC.
- Schultz, J.: Die Ökozonen der Erde, Ulmer Stuttgart, 3rd ed. 2002 (1st ed. 1988). ISBN 3-8252-1514-8
- Schultz, J.: Handbuch der Ökozonen, Ulmer Stuttgart 2000. ISBN 3-8252-8200-7
- Schultz, J.: The Ecozones of the World, Springer, Berlin Heidelberg New York, 2n ed. 2005. ISBN 3-540-20014-2
- Udvardy, M. D. F. (1975). A classification of the biogeographical provinces of the world. IUCN Occasional Paper no. 18. Morges, Switzerland: IUCN.
- Wikramanayake, Eric; Eric Dinerstein; Colby J. Loucks; et al. (2002). Terrestrial Ecoregions of the Indo-Pacific: a Conservation Assessment. Island Press; Washington, DC.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ecozona |