Edmond Halley
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 octubre 1656 (Julià) Haggerston (Regne d'Anglaterra) |
| Mort | 14 gener 1742 (Julià) (85 anys) Greenwich (Regne de la Gran Bretanya) |
| Sepultura | St Margaret's, Lee (en)  |
| 2n Astrònom reial | |
| 1720 – 1742 ← John Flamsteed – James Bradley → | |
| Dades personals | |
| Religió | Deisme |
| Formació | St. Paul's School Queen's College Universitat d'Oxford |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geofísica, meteorologia, demografia, matemàtic, meteoròleg, físic, astronomia i astrònom |
| Lloc de treball | Santa Helena (1676–) |
| Ocupació | matemàtic, filòsof, cuiner, físic, professor d'universitat, cartògraf, astrònom, meteoròleg, geofísic, climatòleg |
| Ocupador | Observatori Reial de Greenwich |
| Membre de | Royal Society (1678–) |
| Professors | John Flamsteed i Robert Hooke |
| Alumnes | James Pound |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Tooke |
Premis | |
  | |
Edmund Halley o Edmond Halley (Haggerston, 29 d'octubre de 1656 segons el calendari julià/8 de novembre de 1656 segons el calendari gregorià - Greenwich, 14 de gener de 1742),[1] astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès.
Fill d'un acabalat fabricant de sabó, va nàixer a Haggerston, prop de Londres en 1656.[2] Als 17 anys es va traslladar a Oxford. Des de molt jove va sentir una gran inclinació per les matemàtiques i es va interessar en la investigació dels cels per l'astrònom reial, John Flamsteed (1646-1719). En 1676 va publicar en Philosophical Transactions una dissertació sobre la teoria dels planetes,[3] i en el mateix any es va traslladar a l'illa de Santa Helena per a observar les estreles del cel austral i fer un catàleg d'aquestes, el resultat del qual va ser el Catalogus stellarun australium, publicat a Londres en 1679.[4] Amic d'Isaac Newton (1642-1727), el va animar a escriure el seu Principia Mathematica.[5] És possible que en l'època de Newton no s'hagueren publicat, de no haver sigut per la seva amistat amb Halley, perquè se sap que al primer no li preocupava la publicació de la seva obra. Halley no sols va pagar la impressió sinó que es va encarregar de corregir proves i d'altres labors editorials. El llibre original es va vendre a les llibreries per sis xílings, sense enquadernar.
A la seva tornada de Santa Helena, en 1678, Halley va rebre la mestria en Oxford.[6] El mateix any va ser triat membre de la Royal Society,[7][8] de la que va arribar a ser, successivament, Clerk en 1686 i secretari en 1702, però mai va ser el seu president; tal honor va recaure en el seu amic Newton en 1703.
Halley, amic, editor i editor d'Isaac Newton, en Synopsis of the Astronomy of Comets de 1705, va emprar les noves lleis de Newton per calcular els efectes gravitatoris de Júpiter i Saturn a les òrbites dels cometes.[9] Després d'haver compilat una llista de 24 observacions de cometes, va calcular que els elements orbitals d'un segon cometa que havia aparegut el 1682 eren gairebé els mateixos que els de dos cometes que havien aparegut el 1531 (observat per Petrus Apianus) i el 1607 (observat per Johannes Kepler).[10] Halley va concloure així que els tres cometes eren, de fet, el mateix objecte que tornava aproximadament cada 76 anys, un període que s'ha trobat que varia entre 74 i 79 anys. Després d'una estimació aproximada de les pertorbacions que el cometa suportaria per l'atracció gravitatòria dels planetes, va predir el seu retorn per al 1758.[11]. En el seu honor es va donar al cometa el seu nom i avui en dia se'l coneix com a 1P/Halley.[12] De 1698 a 1700 va recórrer les costes de l'Àfrica austral i d'Amèrica, ocupat en la teoria del magnetisme terrestre en el vaixell "Paramour Pink".[13] El fruit més important d'estes dos expedicions va ser la primera carta de declinacions. En 1693 i 1716 va publicar en "Philosophical Transactions" el seu mètode per a la determinació de la paral·laxi del Sol per mitjà del trànsit de Venus.[14] En 1718 va cridar l'atenció sobre el moviment propi de diverses estreles fixes.[15] A la mort de Flamsteed, en 1720 va ser el seu successor com a astrònom reial i director de l'Observatori Reial de Greenwich, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.[16] Va casar-se en 1682 amb Mary Tooke i van tenir dues filles i un fill.[17] Halley va morir a Greenwich el 1742 als 85 anys abans que pogués observar el retorn previst del Cometa de Halley.[18]
Referències[modifica]
- ↑ Asimov, Isaac. «Halley, Edmund». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 130. ISBN 8429270043.
- ↑ Sagan i Druyan, 1997, p. 40.
- ↑ Sagan i Druyan, 1997, p. 41.
- ↑ Sagan i Druyan, 1997, p. 42.
- ↑ Peter Ackroyd. Newton. Great Britain: Chatto and Windus, 2006.
- ↑ Sagan i Druyan, 1997, p. 45.
- ↑ ; Robertson, E. F.«Edmond Halley - Biography» (en anglès), gener 2000. Arxivat de l'original el 10 agost 2020. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑ Sharp, Tim. «Edmond Halley: An Extraordinary Scientist and the Second Astronomer Royal» (en anglès), 11-12-2018. Arxivat de l'original el 14 febrer 2014. [Consulta: 28 juny 2021].
- ↑ Lancaster Brown, 1985, p. 76.
- ↑ Ley, Willy (October 1967). «The Worst of All the Comets». For Your Information. Galaxy Science Fiction: 96–105.
- ↑ Lancaster Brown, 1985, p. 78.
- ↑ Jenniskens, Peter. Meteor Showers and their Parent Comets (en anglès). Cambridge University Press, 2006, p. 14. ISBN 9781316347829.
- ↑ Sagan i Druyan, 1997, p. 68.
- ↑ Jeremiah Horrocks, William Crabtree, and the Lancashire observations of the transit of Venus of 1639, Allan Chapman 2004 Cambridge University Press doi:10.1017/S1743921305001225
- ↑ Aitken, Robert G. «Edmund Halley and Stellar Proper Motions». Astronomical Society of the Pacific Leaflets. SAO/NASA Astrophysics Data System (ADS), 4, octubre 1942, pàg. 108. Bibcode: 1942ASPL....4..103A [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ BBC. «Edmond Halley (1656–1742)». [Consulta: 28 març 2017].
- ↑ «Edmond Halley». Westminster Abbey, 2004. [Consulta: 3 maig 2015].
- ↑ Lancaster Brown, 1985, p. 80.
Bibliografia[modifica]
- Lancaster Brown, Peter. Halley and His Comet (en anglès). Blanford Press, 1985. ISBN 9780713714470.
- Sagan, Carl; Druyan, Ann. Comet (en anglès). Nova York: Random House, 1997. ISBN 978-0-3078-0105-0.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Edmond Halley» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Halley, Edmond»., The Galileo Project, Richard Westfall.
- Ronan, Colin A. Halley, Edmond. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 9 agost 2014.