Electroencefalograma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un electroencefalograma o EEG és una exploració neurofisiològica basada en el registre de l'activitat bioelèctrica cerebral en condicions basals de repòs, en vigília, en somni o en situacions d'activació (hiperpnea, estimulació lumínica intermitent...)

Història[modifica]

Primera imatge publicada d'un electroencefalograma (desembre 1929).

Richard Birmick Caton (1842-1926), metge de Liverpool (Regne Unit), va presentar el 1875 els seus descobriments sobre els fenòmens bioelèctrics als hemisferis cerebrals de ratolins i micos, exposats per craniectomia.

Hans Berger (1873-1941) va començar els seus estudis sobre electroencefalografia en éssers humans el 1920.

EEG normal durant la vigília[modifica]

Activitat de fos

  • Ritmes alfa: 8-13 Hz
  • Ritmes delta 1-3 Hz
  • Ritmes beta: > 14 Hz
  • Activitat theta: 4-7 Hz


Mètodes d'activació

  • Hiperpnea
  • Estimulació lluminosa intermitent
  • Estimulació visual
  • Estimulació auditiva
  • Estimulació somestèsica
  • Estimulació nociceptiva

EEG normal durant el son[modifica]

Grafoelements específics del son

Fases del son

Estadiatge de Rechtschaffen i Kales

Troballes anòmales al EEG[modifica]

  • Grafoelements EEG anòmals
  • Anomalies EEG intermitents
  • Anomalies EEG periòdiques
  • Anomalies EEG contínues

Indicacions del EEG[modifica]

En termes generals:

El EEG està indicat en tot fenomen paroxístic en què se sospita una causa d'origen cerebral
-i en tota situació de disfunció cerebral, especialment en fase simptomàtica

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electroencefalograma