Emilio Aragón Álvarez

Emilio Aragón Álvarez

Biografia
Naixement	16 abril 1959 (65 anys) l'Havana (Cuba)
Activitat
Ocupació	director de cinema, presentador de televisió, guionista, productor de cinema, presentador, compositor, actor, pallasso
Activitat	1977  –
Família
Família	Família Aragón
Pare	Miliki
Germans	Rita Irasema
Lloc web	emilioaragon.com

Emilio Tomás Aragón Álvarez, popularment conegut com a Emilio Aragón (l'Havana, Cuba, 16 d'abril de 1959), és un actor, humorista, músic, director de cinema, compositor, pallasso i empresari audiovisual espanyol. Des del 2006 és el president de la cadena de televisió La Sexta.

Biografia

Procedeix d'una de les famílies artístiques més apreciades a Espanya, que ha portat el seu art per tot Europa, L'Amèrica Llatina i els EUA durant diverses generacions. Gabriel, el besavi d'Emilio, era un jove seminarista pertanyent a la burgesia de Granada al segle xix. Just quan estava a punt de convertir-se en sacerdot va penjar els hàbits per amor en conèixer Virgínia Foureaux, una magnífica amazona filla de l'amo del Grand Cirque Foureaux. El besavi Gabriel va ser contractat pel circ i va recórrer mig món per estar a prop de l'amor de la seva vida. Però la jove no l'hi va posar fàcil, perquè deia que només es casaria amb "el pallasso més famós d'Europa", i això és el que precisament va decidir fer Gabriel. I així va ser com es va convertir en el famós Gran Pepino, que va crear una nova tendència en la història dels pallassos. El pallasso i l'amazona es van casar i van tenir quinze fills, que van donar inici a una saga de grans artistes de la comèdia que generació rere generació van fer del seu treball artístic una forma de vida; entre ells, Pompoff, Thedy i Emig, i els seus fills Gaby, Fofó i Miliki (aquest últim, pare d'Emilio Aragón).

Miliki i els seus dos germans es van embarcar el 1945 rumb a Cuba amb un contracte de quatre mesos que, amb l'inici del nou mitjà de comunicació, la televisió, va transformar les seves carreres en una vida de treball i èxit a Cuba, Puerto Rico, l'Argentina, Colòmbia, Veneçuela i els Estats Units durant 27 anys. Van compartir escenari amb grans talents del seu temps, com Buster Keaton, i van treballar en programes de televisió com "The Ed Sullivan Show" o "The Jack Parr Show". En aquest context d'una família d'artistes nòmades, ciutadans del món, va néixer Emilio Aragón a l'Havana el 1959. Des d'una edat molt primerenca, la música, la comèdia, els assajos, els escenaris i els estudis de televisió van ser els seus companys de joc. Aquest ambient de creativitat i obertura i les diferents experiències que Emilio va acumular mentre assistia a diferents escoles en cada nou país on arribava van ser responsables del seu esperit generós i emprenedor. Les seves experiències configuren un mosaic de cultures, llengües i música que van formar la seva manera d'entendre la vida com una expressió artística integral.

Des dels seus inicis com a artista, Emilio va trobar en la música la seva forma d'interpretar la vida i es va convertir en un dels artistes més versàtils i prestigiosos d'Espanya. El seu treball es va desenvolupar amb igual intensitat i qualitat davant i darrere de les càmeres, i va produir, escriure i dirigir sèries per a la televisió amb gran èxit. En l'àmbit de la música clàssica, entre molts altres projectes, va ser comissionat per Plácido Domingo per orquestrar cançons de la seva obra "Pasión Española", guanyadora d'un premi Grammy. Va ser convidat a dirigir les principals i més prestigioses orquestres simfòniques d'Espanya i es va encarregar d'obres com "Largo suspiro de vida". L'any 2007 hi va haver el seu primer acostament al món del cinema, en produir "Carlitos y el campo de los sueños", pel·lícula que va obtenir nombrosos premis internacionals. La seva òpera prima va ser el llargmetratge "Pájaros de papel" (2010), una comèdia dramàtica protagonitzada per Imanol Arias.

El seu treball més recent és un western interpretat per Robert Duvall, amb el títol "Una noche en el viejo México" (2014), que retrata la història d'un home obligat a abandonar la seva terra i que emprèn un viatge per carretera al costat del seu net, a qui acaba de conèixer. Emilio va ser nominat com a millor primer director en els Premis Goya el 2011. També va rebre un Cum Laude en Història i un doctorat honorari en Art atorgat per la Universitat de Suffolk, a Boston, per la seva contribució al món de les comunicacions i les arts. És vicepresident de la Fundació Acció contra la Fam. Ha viatjat en diverses ocasions per tenir una visió més clara del treball que fa la fundació i promoure el seu treball. En el marc d'aquests viatges va produir diversos documentals. A Guatemala, "Mil colores y una esperanza", i a Mali, "Mali, el corazón del Sahel", entre d'altres.

És, a més, president de la Fundació Stanza, que promou projectes i activitats orientats a l'enfortiment de la música en els nens, incloent-hi produccions com la gravació del CD "El soldadito de plomo" i el ballet "Blancanieves". És membre de la junta de la Fundació Dales la Palabra, que va organitzar la construcció de Tres Oliveres, la primera escola integrada a Espanya per a nens amb discapacitats auditives.

Sèries de televisió

• El Gran Circo de TVE (1977-1981): actor (com a Milikito).
• Ni en vivo ni en directo (1983-1984): presentador i actor als esquetxos d'aquesta sèrie d'humor.
• Médico de familia (1995-1999): actor (com a Dr. Nacho Martín).
• Javier ya no vive solo (2002-2003): actor (com a Javier), productor executiu.
• Casi perfectos (2004-2005): actor (com a Andrés), productor executiu.

Pel·lícules

• Policía: dirigida per Álvaro Sáenz de Heredia i protagonitzada amb Ana Obregón.
• Pájaros de papel (2010) (com a director)

Presentador de televisió

• Ni en vivo, ni en directo.
• Saque Bola (1989), amb José María Fraguas (Canal Sur).
• VIP (1990) (Telecinco).
• VIP Noche (1990-1992) (Telecinco).
• VIP Guay (1990-1991) (Telecinco).
• Noche, noche (1993) (Antena 3).
• El Gran Juego de la Oca (1993-1994) (Antena 3).
• El Club de la Comedia (2002-2003) (Antena 3).
• Los irrepetibles de Amstel (2006-2007) (La Sexta).

Discografia

• Gaby, Miliki, Fofito y Milikito, "Había una vez un disco" (1977)
• Gaby, Miliki, Fofito y Milikito, "Cómo me pica la nariz" (1979)
• Gaby, Miliki, Fofito y Milikito, "Cantando, siempre cantando" (1980)
• "Te huelen los pies" (1991)
• "Eso es así" (1992)
• "Atrapado" (1993)
• "El soldadito de plomo": conte musical (2004).
• "El soldadet de plom" (versió en català) (2005).
• "Bach to Cuba" (2006)

Doblatge

• "Stuart Little" i "Stuart Little 2": va posar la veu de Stuart a la versió espanyola (a la versió original, la veu era de Michael J. Fox).

Altres

• Va compondre la música del ballet "Blancanieves" i va dirigir l'orquestra.
• Va compondre la música de la sèrie de dibuixos animats "Esquimales en el caribe".
• Va compondre la música de la sèrie de dibuixos animats "La aldea del arce".
• Va compondre i va interpretar la sintonia de la sèrie de televisió "7 Vidas".

Premis i nominacions

Emilio Aragón (2005).

Antena d'Or

Any	Categoria	Programa
1991	Televisió	VIP Noche

Fotogramas de Plata

Any	Categoria	Programa	Resultat
1997	Millor Actor de TV	Médico de familia	Nominat
1996	Millor Actor de TV	Médico de familia	Nominat
1995	Millor Actor de TV	Médico de familia	Nominat

Premis Ondas

Any	Categoria	Programa
1991	Nacionals de Televisió	VIP Noche
1996	Nacionals de Televisió	Médico de familia

TP d'Or

Any	Categoria	Programa	Resultat
1999	Millor Actor	Médico de familia	Nominat
1998	Millor Actor	Médico de familia	Nominat
1997	Millor Actor	Médico de familia	Guanyador
1996	Millor Actor	Médico de familia	Guanyador
1995	Millor Actor	Médico de familia	Guanyador
1993	Millor Presentador	El Gran Juego de la Oca i Noche, noche	Guanyador
1991	Millor Presentador	VIP Noche i VIP Guay	Guanyador
1990	Millor Presentador	VIP Noche i VIP Guay	Guanyador

Enllaços externs

• Web oficial d'Emilio Aragón
• Entrevista a El Mundo Magazine
• Entrevista a XL Semanal (21 de febrer de 2010) Arxivat 2011-01-06 a Wayback Machine.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emilio Aragón Álvarez