Emilio Ybarra Churruca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Emilio de Ybarra Churruca  9 novembre 1936 Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Mort | 17 juliol 2019 (82 anys) Madrid |
| President Banco Bilbao Vizcaya Argentaria | |
| 1990 – 2001 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Valladolid |
| Es coneix per | President del BBV i del BBVA |
| Activitat | |
| Ocupació | Empresari |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | María Aznar Ybarra |
| Fills | Ignacio Ybarra, María Ybarra Aznar (en)  , Emilio Ybarra Aznar, Lucía Ybarra Aznar (en) |
| Pares | Dolores Churruca Zubiría Santiago de Ybarra |
| Germans | Santiago Ybarra Churruca (en) |
Premis | |
_GC.svg){kind=small}
Emilio Ybarra Churruca (Sant Sebastià, 9 de novembre de 1936 - Madrid, 17 de juliol de 2019)[1] fou un banquer i empresari espanyol. Va ser imputat i condemnat el 2002 i 2005 per delicte fiscal i apropiació indeguda.[2]
Biografia[modifica]
Va néixer en el si d'una família hereva d'algunes de les principals empreses de Biscaia. El seu pare, Santiago de Ybarra, era fill d'Emilio de Ybarra y de la Revilla i de Pilar Zapata de Calatayud y Orovio. Aviat queda orfe, en ser assassinat el seu pare juntament amb altres membres de la família Ybarra i partidaris del bàndol nacional durant la Guerra Civil en un buc-presó ancorat a la badia d'El Abra de Bilbao, enfront de Getxo, la localitat en la qual residí tota la seva vida.
Va ser criat per la seva mare, Dolores Churruca Zubiría, comtessa d'El Abra, i pel seu avi, Alfonso Churruca. La seva àvia materna, Teresa Zubiría Urizar, era filla de Luis Zubiría Ybarra i neta de Luciano Urízar Echevarría.[3] Es va casar amb una parent, María Aznar Ybarra, la germana de la qual és casada amb José Joaquín Puig de la Bellacasa, i van tenir quatre fills: Emilio, Ignacio, María i Lucía Ybarra Aznar.
Es llicencià en Dret per la Universitat de Valladolid i en Ciències Econòmiques per la Universitat de Deusto (Bilbao).
Va ser gerent de l'Orconera, que gestionava les principals mines de ferro de Biscaia. La seva vida professional principalment va transcórrer al Banco de Bilbao, on hi arribà el 1964 i hi va ser conseller delegat el 1971 i vicepresident el 1986.[4] Va presidir el BBV (Banc Bilbao Biscaia) després de la fusió dels dos bancs amb seu a Bilbao, i el BBVA, aquest últim resultat de la fusió del primer amb Argentaria, entre 1990 i 2001.[5]
Juntament amb el seu únic germà Santiago, va mantenir el control de Vocento, el grup de comunicació que presideix el seu germà.[6] A més, el seu fill Emilio Ybarra Aznar ha estat director d'El Correo, el principal diari de Biscaia i Alava. També és conseller d'empreses com Tubos Reunidos i Corporación Financera.
Fou membre de la Comissió Trilateral (Europa) i Acadèmic de Nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, així com de la Real Maestranza de Saragossa, i entre les condecoracions rebudes destaquen les Grans Creus del Mèrit Civil (1967) i de l'Orde d'Isabel la Catòlica (2002).
Referències[modifica]
- ↑ Agencia EFE «Muere Emilio Ybarra, ex presidente del BBVA, a los 82 años de edad». [Madrid], 17-07-2019 [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ País, Ediciones El «Las 'confesiones' de Emilio Ybarra» (en castellà). El País [Madrid], 07-04-2002. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Pablo Díaz Morlán, Los Ybarra : una dinastía de empresarios (1801-2001), Marcial Pons Ediciones de Historia S.A., Madrid, 1ª ed., 1ª imp., mayo de 2002, 382 p. 22x15 cm, rúst., ISBN 978-84-95379-43-6
- ↑ Emilio Ybarra a Biografias y Vidas
- ↑ El inesperado éxito de Emilio Ybarra y Churruca a ABC, 19 de desembre de 2001
- ↑ Los hermanos Ybarra (Vocento, BBVA…) llegan a los tribunales por líos de herencia Arxivat 2015-01-06 a Wayback Machine. a El Confidencial, 10 de novembre de 2010
Enllaços externs[modifica]
- Nosotros los Ybarra
- Los Ybarra per Pablo Díaz Morlán I Arxivat 2004-10-21 a Wayback Machine.
- Los Ybarra per Pablo Díaz Morlán II[Enllaç no actiu]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Carles Ferrer Salat |
Premi Juan Lladó 1997 |
Succeït per: Josep Ferrer i Sala |
| Precedit per: Carles Ferrer i Salat |
 Acadèmic de la RACEF Medalla 7 2001- |
Succeït per: en el càrrec |