Funicular de Sant Joan
 | |
| Montserrat-Monestir - Sant Joan | |
|---|---|
| Inauguració | 1918 |
| Longitud | 503 m |
| Passatgers | 580920 (2018)  |
| Operador | FGC |
| Dades tècniques | |
| Vehicles | 2 |
| Capacitat vehicles | 48 |
| Capacitat transport | 480 pers./h |
| Desnivell | 248 m |
| Velocitat | 1,5 m/s |
| Ample ferroviari | 1.000 mm |
| Enllaç amb: | |
| Funicular |  F.Santa Cova |
| Telefèric |  A.Montserrat |
| Cremallera | C.Montserrat |
El Funicular de Sant Joan és un dels funiculars de Montserrat juntament amb el funicular de la Santa Cova. Els altres dos mitjans de transport que hi ha a Montserrat que també salven un desnivell, però que no són estrictament funiculars, són l'Aeri de Montserrat –que enllaça la Muntanya de Montserrat amb l'estació de Montserrat-Aeri de la línia Barcelona-Martorell-Manresa dels FGC– i el Cremallera de Montserrat, que comunica la mateixa Muntanya amb l'estació de Monistrol de Montserrat de la mateixa línia dels FGC.
Història[modifica]
Aquest funicular, a càrrec de la companyia i concessionària Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents,[1] al mig del Torrent dels Avellaners,[2] fou construït per accedir a l'ermita de Sant Joan, ubicada a la part alta del massís, i des d'on s'ofereix una espectacular vista panoràmica de la muntanya de Montserrat. Era la primera fase d'un projecte, tot i que mai no es va dur a terme, de crear una connexió fins al cim de Sant Jeroni,[3] considerat a l'època de la construcció com «un dels més atrevits d'Europa».[4]
El primer funicular va ser construït per la Compañía Anónima de Funiculares y Ascensores (CAFA)[5] i inaugurat el 1918; i comunicava la part exterior del Monestir de Montserrat amb la placeta Pla de les Taràntules, a prop de l'ermita de Sant Joan (1000 m). Per la seva situació a la part alta del massís, es va aprofitar per construir-hi un mirador i un restaurant. L'èxit va propiciar que el 1926 se'n fes un de nou de més capacitat. Tenia el mateix traçat que l'anterior, si bé amb cabines de més grans i ample de via de 1000 mm.[6] El 1982, la Generalitat de Catalunya va adquirir la majoria de les accions de la concessionària i va començar-ne la modernització.[1] L'any 1997 es va reformar totalment i s'hi van incorporar uns vehicles moderns amb sostre panoràmic.[7] El 2017 es va modernitzar la sala de màquines.[8]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Funicular de Sant Joan |
- ↑ 1,0 1,1 «Funicular de Sant Joan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Molas i Rifà, Jordi. Guia oficial de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, p. 61 (Aspectes de Montserrat núm. 11). ISBN 84-7826-946-0.
- ↑ Fatjó i Gené, Josep. Història de l'escalada a Montserrat. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 27. ISBN 84-8415-722-9.
- ↑ Ribera, Bonaventura; Aragonès, Jacint. Album meravella: llibre de prodigis d'art i natura. volum 2. Editorial Ibérica, 1928, p. 14.
- ↑ «Funiculars de Montserrat - Funicular de Sant Joan». [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ Laudo, Susana. «Funicular de Sant Joan». Patronat de la Muntanya de Montserrat, s.d. [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Funicular de Sant Joan». Patronat de la Muntanya de Montserrat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 gener 2017].
- ↑ «Obres al funicular de Sant Joan a Montserrat». El Punt Avui (ed. Catalunya Central), 03-11-2017, pàg. 21 [Consulta: 24 juny 2020].