Gagaús
Gagauz dili  | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 148.720 (2014 ) |
| Autòcton de | districte de Basarabeasca, Districte de Cahul, districte de Criuleni, districte de Cantemir, Gagaúsia, districte de Leova i districte de Taraclia |
| Estat | Moldàvia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nostràtiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz llengües oguz occidentals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i alfabet ciríl·lic |
| Codis | |
| ISO 639-3 | gag |
| Glottolog | gaga1249 |
| Ethnologue | gag |
| UNESCO | 354 |
| IETF | gag |
| Endangered languages | 3406 |
El gagaús és una llengua turquesa parlada per unes 200.000 persones (gagaüsos) a Moldàvia (on s'ha creat la república autònoma de Gagaúsia), a Bulgària i a Romania principalment. La llengua gagaüsa o gagavuz pertany al grup meridional (oguz) de les parles turques, i és propera al turc osmanlí, a l'àzeri i al turcman, però amb nombrosos préstecs eslaus i romanesos.[1]
És considerada per alguns experts un dialecte del turc. Tanmateix, té nombroses característiques fonètiques, la totalitat de la sintaxi i la fraseologia, així com bona part de la morfologia i del lèxic, que la fan ben diferenciada:
- Iotització de les vocals altes i mitjanes a principi de paraula.
- Palatalització llarga de les consonants inicials.
- Ordre de la frase lliure.
- Presència de vocals llargues secundàries.
- Diftongació.
- Aparició dels sufixos del gènere –ka, -yka.
- Sintaxi fortament eslavitzada.
- Lèxic amb elements grecs, romanesos i eslaus.
- Afluixament de les consonants davant les vocals anteriors.
- Utilitza l'alfabet turc més les lletres ä, ö i ÿ. Antigament havia utilitzat l'alfabet grec.
El gagaús és una llengua derivada del turc gagaús balcànic. La lingüística balcànica va ser la primera a veure les conseqüències del contacte lingüístic com a normals en lloc de corruptes.[2] El terme "llengua gagaüsa" i la identificació de la llengua pròpia com a "gagaús" es van establir simultàniament o fins i tot després de la creació de l'autoconsciència nacional.[3]
Al voltant de 150.000 gagaüsos residien a Moldàvia el 1986, on vivien dins dels termes de Comrat, Çadır i Valkaneş.[4] Juntament amb la majoria de gagaüsos que viuen a Moldàvia, hi ha altres quatre poblacions de Bulgària on resideixen gagaüsos.[5] Els seus parlants majoritàriament pertanyen a l'Església ortodoxa russa.
Escriptura[modifica]
El 1895, Mihail Çakir creà una ortografia per al gagaús basada en l'alfabet ciríl·lic. També es va utilitzar l'alfabet grec o el llatí a l'estil dels romanesos. Entre 1932 i 1957 s'utilitzà sobretot aquest últim. El 1957 s'adoptà una norma ortogràfica basada en l'alfabet ciríl·lic, cosa que permeté que la llengua entrés en el currículum el 1959.[6] Però el 1996 l'abandonaren per a adoptar l'alfabet llatí com els turcs osmanlins.
Dialectes[modifica]
El gagaús es divideix en dos dialectes:
Exemple[modifica]
Exemple de gagaús amb traducció al català:
Yazı 1 – Insannar hepsi duuêrlar serbest hem birtakım kendi kıymetindä hem haklarında. Onnara verilmiş akıl hem üz da läazım biri-birinä davransınnar kardaslık ruhuna uygun.
Article 1 – Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Referències[modifica]
- ↑ «Language Family Trees: Altaic, Turkic, Southern, Turkish». Ethnologue: Languages of the World. Dallas, TX: SIL International, 2009.
- ↑ Friedman, Victor A. «The Balkan Languages and Balkan Linguistics». Annual Review of Anthropology, 40, 2011, pàg. 275–291. DOI: 10.1146/annurev-anthro-081309-145932. JSTOR: 41287733.
- ↑ Kvilinkova, E. N. «The Gagauz Language Through the Prism of Gagauz Ethnic Identity». Anthropology & Archeology of Eurasia, 52, 2013, pàg. 74–94. DOI: 10.2753/AAE1061-1959520105.
- ↑ Varsahr, A. M.; Spitsyn, V. A.; Bychcovscaya, L. S.; Kravchuk, O. I. «To the research of the gene pool of the Gagauz population of Moldavia». Anthropologischer Anzeiger, 59, 1, 2001, pàg. 11–17. DOI: 10.1127/anthranz/59/2001/11. JSTOR: 29540987. PMID: 11360805.
- ↑ Chinn, Jeff; Roper, Steven D. «Territorial Autonomy in Gagauzia». Nationalities Papers: The Journal of Nationalism and Ethnicity, 26, 1, 1998, pàg. 87–101. DOI: 10.1080/00905999808408552.
- ↑ Menz, Astrid. «Indirectivity in Gagauz». A: Evidentials: Turkic, Iranian and Neighbouring Languages. Walter de Gruyter, 2000, p. 103. ISBN 978-3-11-080528-4.
 |
Hi ha una edició en gagaús de la Viquipèdia |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gagaús |
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
