Groc de crom
El cromat de plom, groc de plom o groc de París, és un pigment groc actualment utilitzat en pintures, tintes d'impremta, laques i plàstics, entre altres.
Història[modifica]
Fabricat per la primera vegada pel químic francès Louis Nicolas Vauquelin el 1809 a partir d'unes mostres de crocoïta, un mineral vermell ataronjat compost per cromat de plom i descobert per Johann Gottlob Lehmann (1719-1767), metge, científic i geòleg alemany, el 1761 i per Peter Simon Pallas el 1770.
El pigment es va utilitzar fins al 1870, quan se'n va abandonar l'ús per tenir poca estabilitat i poca resistència a la llum. Es va recuperar a partir de 1918 quan, ja entrat el s.XX, la indústria química fou capaç de fabricar el pigment d'una forma cada cop més estable i resistent.
Composició[modifica]
El cromat de plom (PbCrO4) s'obté per precipitació en solucions de crom i plom.
Pb(NO₃)₂ + K₂CrO₄ ⇒ PbCrO₄ + 2 KNO₃
Pb2+ + CrO₄2- ⇒ PbCrO₄
Toxicitat[modifica]
Com tots els pigments que contenen plom o crom, és un material tòxic i s'ha de prendre les precaucions adequades per utilitzar-lo amb seguretat.
Altres pigments de crom[modifica]
Vauquelin, a més a més de descobrir el seu ús com a pigment, també va utilitzar el cromat de plom per descobrir l'òxid de crom III (Cr₂O₃) o verd de crom, un altre pigment utilitzat en pintura i coloració de vidres.
Ús en la pintura[modifica]
Es fa servir en pintures a l'oli, al tremp, acríliques, aquarel·la i a la cola. En oli té un assecatge molt bo i una perfecta opacitat.
És inestable als àlcalis, àcids minerals, i gasos com els sulfur d'hidrogen i l'anhídrid sulfurós.
En presència de calç humida i amoníac es torna ataronjat (cromat bàsic de plom).
Vincent van Gogh va utilitzar aquest pigment en els seus famosos gira-sols, que deuen el seu ‘misteriós i enigmàtic’ color a la descomposició del cromat de plom per efecte de l'exposició a la llum, convertint el groc brillant original en un to marró verdós brut.[1]
Combinacions amb altres pigments[modifica]
Amb pigments orgànics es pot reduir en òxid de crom (d'un color verdós). No s'ha de barrejar amb groc de cadmi ni amb pigments que continguin sofre, que l'ennegririen.
Referències[modifica]
- ↑ Doerner, Max.
Bibliografia[modifica]
- Doerner, Max. Los materiales de pintura y su empleo en el arte (en castellà), 1921.
- Mayer, Ralph. Materiales y técnicas del arte (en castellà), 1993.