Guerra de la Quàdruple Aliança
  Lleida Barcelona Girona Tarragona  la Seu d'Urgell Roses F. Bernic Valls Guerra de la Quàdruple Aliança (Catalunya) | |||
 Batalla del cap Passaro, l'11 d'agost de 1718, per Richard Paton (1767) | |||
| Tipus | conflicte  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1718 - 1720 | ||
| Lloc | Europa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Front italià | |
Catalunya | |
Irlanda | |
La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa. En aquest conflicte, el Regne d'Espanya va enfrontar-se amb la Quàdruple Aliança, una coalició formada pel Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne de França, el Regne de la Gran Bretanya i les Províncies Unides.
Causes[modifica]
La guerra es va produir a conseqüència de les ambicions territorials del rei Felip V d'Espanya, la seva dona, Isabel Farnese, i el seu principal conseller, Giulio Alberoni, a Itàlia, on Espanya tenia tradicionalment pretensions territorials. A l'altre bàndol hi havia, reclamant les mateixes possessions, Lluís XV de França i el seu cosí Felip III d'Orleans.
En contra dels interessos de Felip V d'Espanya, es trobaven el regne de França, Gran Bretanya i les Províncies Unides, que van signar la Triple Aliança el 4 de gener de 1717. Un any més tard, en el marc de la consolidació del Tractat d'Utrecht, França, el Regne de la Gran Bretanya i les Províncies unides van cedir Sicília a Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Desenvolupament[modifica]
Aquest fet no va agradar al rei espanyol, que va voler recuperar Sicília el novembre d'aquell mateix any començant les hostilitats contra l'Imperi. Aquests fets, van concretar-se en la invasió de Sardenya, que havia estat atorgada a l'emperador Carles VI, pretendent al tron d'Espanya) pel Tractat d'Utrecht. L'avanç va ser ràpid, i al cap de poc, també es va envair Sicília, que estava en possessió de Víctor Amadeu II de Savoia.
En aquesta tessitura, Carles VI, va decidir entrar a l'aliança que ja existia, formant l'anomenada Quàdruple Aliança, el 2 d'agost del 1718. Automàticament demanà la retirada de les tropes espanyoles de Sicília i Sardenya, mentre Gran Bretanya desplegava una petita flota amb tropes de les Províncies Unides dels Països Baixos, que van assetjar Messina.
L'11 d'agost, a la Batalla del cap Passaro, la flota anglesa, comandada per Sir George Byng, va capturar bona part de l'armada espanyola. Poc més de quatre mesos després, el 17 de desembre del 1718, francesos, britànics i el Sacre Imperi van declarar la guerra al regne d'Espanya. Les Províncies Unides van entrar en el conflicte l'agost de l'any següent.
Ciutadella de Roses invicta[modifica]
L'exèrcit francès, sota el comandament de James Fitz-James, va envair el País Basc del Sud el 1719 i, encara que al principi el seu avanç no va obtenir resposta, aviat va ser obligat a retrocedir. A l'octubre d'aquell any, la flota britànica prenia Vigo i Pontevedra, mentre Messina queia després del setge que estava patint, la Seu d'Urgell queia en mans franceses el 31 d'agost del 1719 però la ciutadella de Roses aguantava el setge de James Fitz-James Stuart.[2] Valls resistí els embats de la partida del Carrasclet gràcies a la milícia local, que seria el germen dels Mossos d'Esquadra i que liderava la família Veciana,[3] mentre la partida de Francesc Bernic era capturada per Josep Anton Martí a La Llacuna.[4] En finalitzar la campanya a finals de la tardor, la guerrilla tornà al Rosselló per preparar la nova campanya. Verboom va posar setge a la Seu d'Urgell el 22 de gener del 1720, aquesta es va rendir el 29 de gener, pocs dies abans del final de la guerra.[5]
El 1719, James Butler, que es trobava exiliat a terres irlandeses, va organitzar una expedició amb àmplia cobertura espanyola per envair la Gran Bretanya i coronar James Francis Edward Stuart com a Jaume III d'Anglaterra. No obstant això, la flota va ser pràcticament destruïda durant una dura tempesta a prop de Galícia i l'exèrcit jacobita derrotat a la batalla de Glen Shiel.[6]
Desenllaç[modifica]
Després de tots aquests esdeveniments, Felip V d'Espanya es desfeia de Giulio Alberoni el desembre de 1719 posant fi al conflicte mitjançant el Tractat de la Haia de 1720. En aquest tractat, el duc de Savoia, Víctor Amadeu II de Savoia, va ser obligat a canviar l'illa de Sicília per Sardenya que, si bé era de menor importància, va tenir en el futur un paper cabdal en la Unificació d'Itàlia, un segle i mig després.
Pel tractat de Madrid, signat entre els regnes d'Espanya i de França el 1721 es restituïen les places preses durant la guerra de la Quàdruple Aliança.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Eighteenth Century Death Tolls.
- ↑ Russell, John Russell. History of the principal states of Europe from the peace of Utrecht (en anglès). vol.2. J. Murray, 1826, p. 145.
- ↑ Catalunya Ràdio, Programa en Guàrdia. 186 - Pere Joan Barceló "Carrasclet" [podcast]. Catalunya Ràdio. [Consulta: 9 gener].[Enllaç no actiu]
- ↑ Arnabat i Mata, Ramon. Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 72. ISBN 8478268758.
- ↑ (en anglès) The Royal Engineers Journal, 13, 1911, pàg. 453 [Consulta: 24 juny 2013].
- ↑ Kinross, John. Discovering Battlefields of England and Scotland (en anglès). Osprey Publishing, 1998, p. 162-163. ISBN 0747803706 [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ Boix Sin, Blanca. Arties, una vila aranesa a l'antic règim. Universitat de Lleida, 2007, p. 91. ISBN 8484094685.
Enllaços externs[modifica]
- # 01 Guerra de la Quàdruple Aliança (1717-1721) Arxivat 2011-09-01 a Wayback Machine. - www.ingenierosdelrey.com