Hermíone (mitologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hermione (mitologia))
Infotaula personatgeHermíone

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEsparta Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOrestes i Neoptòlem Modifica el valor a Wikidata
MareHèlena
PareMenelau Modifica el valor a Wikidata
FillsTisamen (fill d'Orestes) Modifica el valor a Wikidata
GermansAithiolas, Pleisthenes, Nicòstrat, Thronius (en) Tradueix i Morraphius Modifica el valor a Wikidata
Moneda amb la cara d'Hermíone
Orestes i Hermíone

Hermíone[1] (Ἑρμιόνη) va ser una heroïna mitològica grega, filla única de Menelau i Hèlena[2] i maca com Afrodita (Homer Odissea 4.14, Il. 3.175). Era neta de Leda, la mare d'Hèlena, esmentada per Virgili a l'Eneida com a Ledaea.

Havia estat promesa a Orestes, però el seu pare, en ocasió de la guerra de Troia, per assegurar l'aliança d'Aquil·les, la va fer prometre al fill d'aquest, Neoptòlem. A la tornada a Lacedemònia es va celebrar el casament, després que Orestes es veiés obligat a cedir Hermíone, que segons algunes versions ja era casada amb ell. En el moment del banquet nupcial van arribar al palau, segons l'Odissea, Telèmac i el seu amic Pisístrat. En el matrimoni d'Hermíone i Neoptòlem passaven els anys i no havien tingut fills, i per aquesta raó, el seu marit es va dirigir a Delfos per a preguntar a l'Oracle a què es devia això, ocasió que Orestes havia aprofitat per matar-lo o perquè el matessin els ciutadans de Delfos durant una revolta. Més tard, Hermíone es va casar amb Orestes i van tenir un fill: Tisamen.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hermíone
  1. Homer. Odissea (vol. I): Cants I-VI. Fundació Bernat Metge, 2010. ISBN 978-84-9859-142-2. 
  2. Virgili. Eneida (vol. I): Llibres I-III. Fundació Bernat Metge, 1972. ISBN 978-84-7225-049-9. 
  3. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 263-264. ISBN 9788496061972.