Hidrofília (química)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La hidrofília, del grec (hydros) "aigua" i φιλια (fília) "amic de"; és una propietat física d'una molècula que transitòriament enllaça amb l'aigua (H₂O) mitjançant l'enllaç d'hidrogen. Això és termodinàmicament favorable, i fa a aquestes molècules solubles no només en aigua, sinó també en altres solvents polars. Hi ha parts hidròfobes i hidròfiles en la membrana cel·lular.

Una molècula hidròfila o una part d'aquesta molècula és aquella que de forma típica està carregada polaritzadament i és capaç de tenir enllaços d'hidrogen que li permeten dissoldre's més ràpidament en l'aigua que en dissolvents com l'oli i d'altres que són hidròfobs. Les molècules hidròfiles i hidròfobes són també conegudes com a molècules polars i molècules no polars, respectivament. Algunes substàncies hidròfiles que no es dissolen formen una barreja col·loidal. El sabó és una molècula amfifílica, és a dir que té un cap hidròfil i una cua hidròfoba i això permet que es dissolgui tant en l'aigua com en els greixos i per tant és un detergent que pot netejar.

Una regla aproximada de la hidrofilicitat de compostos orgànics és que la solubilitat d'una molècula en l'aigua és més de l'1% en massa si hi ha almenys un grup hidròfil neutre per cada cinc carbonis, o com a mínim un grup hidròfil carregat elèctricament per cada set carbonis.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Medical CHEMISTRY Compendium. By Anders Overgaard Pedersen and Henning Nielsen. Aarhus University. 2008